El to es el mateix. Els diferents alcaldes metropolitans no dubten en destacar la col·laboració per part del Govern de la Generalitat. El canvi és manifest. Ho assenyala aquest diumenge l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, en la entrevista que publica Metròpoli.

En el seu cas, té clar que el Besòs està ara en l'agenda pública, en el centre de les polítiques públiques de la Generalitat. En el passat recent hi va haver bones paraules i ganes d'aportar, però sense resultats tangibles. Els alcaldes utilitzen un verb: “desbloquejar”. L'executiu que encapçala Salvador Illa “ha desbloquejat” diferents projectes, sigui a Santa Coloma, Sant Adrià o L’Hospitalet.

Illa va ser alcalde de La Roca del Vallès. I va nomenar com a conseller de Presidència a Albert Dalmau, que va ser la mà dreta de Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona. El que impera, per tant, a la Generalitat és una idea de gestió que prové de l'àmbit municipal.

Clar que la sintonia política ajuda, el fet que el PSC hagi aconseguit una enorme hegemonia en l'àrea metropolitana. Però això no és garantia perquè els diferents projectes surtin endavant. Ha d'existir una determinació especial. I això passa, per exemple, per assumir qüestions per part del departament de Presidència, que abans estaven en departaments com Cultura. 

El renovat parc fluvial del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet és un exemple en el qual la col·laboració ha donat fruits. També respecte a la política de seguretat. En aquest cas, ha estat una mica a la inversa. El model de l'exalcaldessa Núria Parlon, amb dispositius conjunts entre les diferents policies, s'ha dut a la Generalitat, amb la pròpia Parlon com a consellera d'Interior.

A Sant Adrià la cara de la seva alcaldessa, Filo Cañete, ho diu tot. S'ha trobat amb la voluntat del president Illa d'assumir els reptes d'una localitat que ha estat en un segon pla durant molts anys.

A L’Hospitalet es troba a punt de signar un acord històric. La Generalitat ha “desencallat”, després de cinc anys de la seva aprovació, el soterrament de la Granvia a l'Hospitalet per albergar el major BioClúster del sud d'Europa.

Ho assenyalava el seu alcalde, David Quirós, també en una entrevista a Metròpoli, en destacar com l'anterior alcaldessa, Núria Marín, s'havia trobat amb nombrosos temes bloquejats, en educació, en sanitat i en urbanisme.

A L’Hospitalet s'estan jugant moltes coses i això ho ha entès la Generalitat. La ciutat, amb una de les densitats urbanes més altes d'Europa, abordarà ara una urbanització de 96 hectàrees per fer realitat un BioClúster que pot ser un motor d'enorme importància per a l'economia catalana.

Els temes es “desencallen” perquè hi ha voluntat política, perquè hi ha determinació. Però és alguna cosa més important. Han començat a arribar acords i compromisos perquè la Generalitat creu en la capacitat transformadora dels ajuntaments.

I creu en una concepció més àmplia. Hi ha moltes realitats a Catalunya. Existeix un territori que no es coneix bé des de Barcelona. I això es dedica la Generalitat, en comarques on la seva població té la convicció que no disposa de les mateixes oportunitats de creixement.

Però també hi ha una realitat que no s'ha volgut admetre en els anys de governs nacionalistes: sense el creixement d'una àrea metropolitana, sense l'equilibri social, poc podrà avançar el conjunt de Catalunya.

Aquesta realitat la reflecteixen alcaldes com Filo Cañete, Mireia González o David Quirós. També regidors com García Albiol o Manu Reyes a Badalona i Castelldefels. Amb tots ells vol col·laborar la Generalitat, que prioritza ara qüestions com l'habitatge o la rehabilitació d'habitatge amb la Llei de Barris.

Sense la cohesió de l'àrea metropolitana, sense el respecte i la col·laboració amb els seus alcaldes, Catalunya no podrà avançar. O dit d'una altra manera: ara sí avança precisament perquè es confia en el poder local.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial