Barcelona ostenta el dubtós honor d'encapçalar el rànquing de les ciutats més massificades turísticament parlant del món. 201.722 visitants per quilòmetre quadrat que la situen en primer lloc, per davant de destinacions com París o Bangkok, segons un recent estudi realitzat per Nomad eSIM.

L'Aeroport de Barcelona és el segon europeu amb més passatgers d'origen-destí (O&D), amb prop de 53 milions de passatgers entre juliol de 2024 i juny de 2025, darrere de Londres-Heathrow, segons el 52 Observatori de Tràfic Aeri de Barcelona.

En aquestes dates es multipliquen els informes sobre turisme a la capital catalana. Afluència, places turístiques, apartaments legals i il·legals. Una onada de dades per constatar el que els barcelonins ja sabem.

Barcelona s'ha convertit en una destinació turística de primer ordre, i això es tradueix en els seus carrers i serveis públics. L’‘Objectiu 92’ de Pasqual Maragall, posar Barcelona al món, podria estar morint d'èxit.

Que se l'expliquin als veïns del Parc Güell, als quals els resulta gairebé impossible agafar l'autobús, ple de turistes amb destinació a l'obra de Gaudí.

O als ja escassos veïns de tota la vida que continuen residint a l'Eixample, que intenten sobreportar una vida entre botigues de conveniència, hotels i apartaments turístics.

Aviat després d'assumir el govern de la ciutat, el tinent d'alcalde Jordi Valls advertia que “cal repensar el turisme”, perquè aquesta indústria, que s'ha convertit en actor principal del PIB de la ciutat, “no es pot créixer indefinidament”.

Fa unes setmanes, l'Informe BBVA Research sobre l'economia catalana confirmava la percepció de Valls, al qual no se'l podrà acusar de ser advocat del decreixement.

En la presentació de l'informe, Miguel Cardoso, economista cap de BBVA Research, anunciava una desacceleració per al 2026, que atribuïa a un gir en el comportament del turisme.

A pesar d'uns dades que segueixen sent rècord, Cardoso apuntava a una certa caiguda del turisme que ve a Barcelona com un dels elements que expliquen la desacceleració de l'economia per al conjunt de Catalunya. Així d'important és el pes del turisme que visita la capital catalana.

L'estudi de BBVA reflecteix un “cert esgotament” del turisme estranger. Alguna cosa que Cardoso associava a una massificació turística que pot estar fent que l'experiència de venir a Barcelona no compleixi les expectatives del turista. 

Arribar a Barcelona i trobar-se sense entrades per accedir a la Sagrada Família o immers en un riu de turistes seguint la paraigua groga del guia de torn pot ser tan o més frustrant que l'escalada de preus de l'hostaleria i la restauració.

Fa poc, un responsable de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret em explicava que el forfet diari ha pujat fins als 67 euros. “I jo el pujaria fins als 120” afegia.

“Seria la manera de tornar a donar un servei de qualitat”, explicava, després de relatar les dificultats derivades d'una zona fortament tensionada pel turisme.

El creixement de les necessitats derivades de l'ampliació gairebé constant de l'estació ha trencat l'equilibri. Des dels professors d'esquí a les assistències o l'atenció al sector hostaleria.

Tot ha perdut qualitat perquè Baqueira s'ha massificat, i comença a perdre part de la seva millor clientela, la d'alt poder adquisitiu.

Barcelona mai ha tingut el segell elitista de Baqueira, però sí que hauria d'empendre a plantejar-se les conseqüències d'una massificació que perjudica la indústria del turisme i tota l'activitat econòmica auxiliar.

Josep Lluís Bonet, president de Càmeres d'Espanya i un dels homes que millor entenen els intríngulis de l'economia catalana sempre diu que no és cert que el turisme representi el 12% o 13% del PIB.

Ell ho eleva al 30% per la seva incidència en altres sectors econòmics directa o indirectament tributaris del turisme. Un sector massa important com per no prendre mesures quan el model comença a donar signes d'esgotament.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial