Aquest dilluns, 1 de setembre, es reanuda l'activitat política municipal. Els nostres regidors deixen enrere el parèntesi vacacional estival i es presten a l'inici d'un nou curs que té tots els visos de repetir els vicios de l'anterior.
Un govern en minoria absoluta amb només deu regidors i una oposició tan fragmentada com estèril per incidir en les polítiques de ciutat i condicionar efectivament a l'Executiu local.
Un alcalde amb la llei a la mà no ho pot fer tot, però sí pot fer molt. I això ho sap i aprofita Jaume Collboni per consolidar el seu lideratge i incrementar enquesta rere enquesta una previsió de pujança dels seus regidors en les properes eleccions l'any 2027.
Compta, a més, amb les milionàries partides pressupostàries destinades al autobombo de la seva controvertida gestió des de la publicitat institucional, que encumbrà més l'aparença que la pràctica i on es maquilla l'error i s'exacerba l'encert.
Per si no fos prou, l'oposició navega qual flotilla erràtica, no cap a Gaza sinó a la frivolitat. Junts hauria de haver designat candidat a l'alcaldia la passada primavera, però la decisió s'hiberna a l'espera de la decisió de Puigdemont des de la seva fugida atalaya independentista.
Els comuns no saben què fer amb els propis. Ada Colau pul·larà un any més a l'espera de decidir si és novament candidata a l'alcaldia, i brollaran les especulacions sobre una emergència electoral del ministre Urtasun.
Al seu espai d'esquerra extrema resoldran sobre la minvant posició de la Sumar de Yolanda Díaz, el llast per als comuns de la seva condició de soci governamental de Pedro Sánchez i la revanxa d'un ascendent Podemos contra els seus antigament coaligats.
El Partit Popular haurà de desfer-se de l'estigma d'haver investit alcalde al baluart municipal a Espanya del sanchismo, i fer-ho des de la rigurositat i la solidesa ideològica.
Mentrestant, Vox ho jugarà tot a què el seu vaticini a l'alça dels estudis sociològics en unes eleccions generals encerti, i tinguin la seva continuïtat en les eleccions municipals.
ERC, jugarà els dies parells a ser oposició i els senars a aliat del govern en un zigzag de rumb desorientat. I tots mirant de reüll la possible irrupció des de l'independentisme d'esquerra extrema, la CUP, i l'Aliança Catalana de Orriols. A més de llevar vots a tercers, restarien opcions d'obtenir més regidors als actuals partits presents en el consistori.
Tot apunta que en aquest curs s'aprovarà una tardana i complexada Ordenança de civisme amb els vots de PSC, Junts i ERC.
L'oposició s'unirà en bloc per aprovar testimoniades reprovacions al govern, prosseguiran acords puntuals del tripartit esquerrà en certes inversions i actuacions, i Collboni disposarà del pressupost per l'any 2026 sense precisar d'acords majoritaris després de vincular-ne l'aprovació a la qüestió de confiança.
No obstant això i com sempre, la casa Gran i la ciutat sense treure pols. La delinqüència seguirà sent capital, l' inaccessible i la fiscalitat desbordant. Ens distreuran amb el districte XI a Gaza mentre la inversió als barris és deficient, els serveis per atendre els veïns que ho necessiten són limitats i el manteniment dels carrers, en neteja i il·luminació, seguiran sense brillar.
Tot apunta a una represa al cole municipal amb un inici de curs sense rebel·lió a les aules, amb motxilles buides, de braços caiguts i amb discussions de pati d'escola. Un retorn mancat de compromisos fermes i de propostes estratègiques. L'objectiu és passar de curs, encara que se suspengui i es deteriori Barcelona.
Falten esforços de ciutat i compromisos per ella més enllà de les sigles dels partits. Ojalá la seva mancança es subsane i es torni en mèrit a reconèixer en les notes finals a qui s'hagi fet mereixedor del mateix.
Then, es podrà dir que, per fi, s'han adoptat les decisions angulars imprescindibles per garantir un present millor i un futur segur en benestar i progrés per a la Barcelona de tots.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial