El diumenge passat va ser l'últim festiu d'aquest any en què els comerços de Barcelona podien obrir. A l'any 2022, l'Ajuntament va signar un acord amb diverses patronals, sindicats i organitzacions per establir un període de quatre mesos durant quatre anys en què els establiments podien pujar la persiana els set dies de la setmana.

La polèmica entorn dels horaris es remunta des de fa més de 40 anys. Les botigues de luxe del centre de la ciutat volen treballar tots els festius possibles per atendre al turisme d'alt poder adquisitiu. Quatre mesos, que inclouen juliol i agost, quan els rics no viatgen, són insuficients.

Diuen que grans magatzems i centres comercials estan en la mateixa posició, tot i que prefereixen la discreció per no ferir sensibilitats socials i sindicals.

Així es va posar de manifest ahir en el fòrum BCN Desperta, en què els representants del sector van exposar les seves principals preocupacions. Gabriel Jener, de Barcelona Oberta; Javier Cottet, soci de Comertia; i Ángel Díaz, d'Amics de la Rambla, es van queixar dels horaris davant el gerent de Comerç de l'Ajuntament, Màxim López.

Convenç que aquest assumpte preocupa en temps en què la venda en línia arrasa el comerç tradicional, inclosa la moda i les llibreries; i quan alguns dels operadors emergents de Barcelona incompleixen la legalitat en matèria de llicències i convenis col·lectius per fer competència deslleial.

Resulta que la gent jove ha de sortir de la ciutat pel preu de l'habitatge, i que la que encara viu a Barcelona ha canviat els seus hàbits de consum, tant pel que fa a horaris com al contingut de la cistella de la compra.

Encara que s'exagera el nombre expats i es confonen amb els viatgers que s'allotgen en apartaments turístics, és cert que coincideixen en un nou model de consum.

Són tres factors que influeixen necessàriament en el mapa de la distribució comercial urbana. Les xifres parlen per si soles.

Barcelona compta amb 61.875 establiments amb activitat econòmica en planta baixa, dels quals 21.167 són comerços al detall.

Aquesta foto fixa de la situació podria no dir gaire, però el context és més explícit. Catalunya va perdre 2.454 petits negocis en l'últim any, gairebé set tancaments diaris.

A Barcelona, sectors com el calçat acumulen descensos del 23% en apenes tres anys. Tanmateix, els comerciants semblen més preocupats pels horaris.

És veritat que el consistori no ha de guardar molt bon record de la consulta popular del tramvia a la Diagonal. Però probablement no hi ha altre camí per donar una sortida definitiva a aquest assumpte.

L'horari dels comerços d'una ciutat no només afecta als botiguers i als seus empleats, de la mateixa forma que l'opinió de qui ens visita unes hores, uns dies o uns mesos tampoc pot ser definitiva. Els barcelonins tenen molt a dir. Per què no els pregunta l'Ajuntament? La participació ciutadana atorgaria legitimació a una decisió estratègica que afecta directament a la vida econòmica i social de Barcelona.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial