Albert Batlle: "De les 140 càmeres de vigilància a Barcelona hauríem de passar a unes 500"
El tinent d'alcalde de Seguretat assenyala que els delictes i incidents "s'han reduït", però que "s'ha de fer un esforç de comunicació" perquè baixi la percepció d'inseguretat a la ciutat
Barcelona fa gala de la reducció de delictes al 2024: "Cap, petit o gran, quedara impune"
Més càmeres, més vigilància. ¿Com? El nombre de delictes i incidents ha baixat a Barcelona, però la percepció d'inseguretat per part dels barcelonins continua sent alta. És el primer problema pels barcelonins. L'Ajuntament de Barcelona creu que cal incidir més en diferents aspectes, i un d'ells és la vigilància als punts més conflictius de la ciutat.
Ho assenyala el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, per a qui, a partir de "totes les garanties que siguin necessàries", s'hauria d'incrementar el nombre de càmeres de vigilància per tota la ciutat.
"De les 140 càmeres de vigilància que tenim, i cal pensar que som una de les ciutats amb menys presència, hauríem de passar a unes 500 càmeres col·locades en diferents punts, en els quals pensem que és més necessari", assenyala Batlle amb la convicció que si es planifica i s'explica bé la ciutadania ho entendrà.
Albert Batlle, en un moment de la entrevista amb la Cadena Cope i 'Metròpoli'
En una entrevista al programa Converses de la Cadena Cope, amb la presència de Metròpoli, Batlle ha insistit que en el conjunt d'Espanya hi ha poca presència de càmeres de seguretat. És el cas de Madrid, que res té a veure amb ciutats europees com Londres, amb una enorme presència de videovigilància.
Càmeres per tota la ciutat
En el cas de Barcelona, aquesta poca presència també és una característica. Per a Batlle es tracta d'un instrument que pot ser "molt eficaç" per al reconeixement de delinqüents i l'aclariment de determinats incidents violents. Però, ¿on es col·locarien aquestes càmeres, sempre després de deixar molt clar a la ciutadania que poden ser videovigilats?
"Hi ha determinats punts a la ciutat més conflictius, però no es tracta de concentrar aquestes càmeres, sinó de distribuir-les en zones on els cossos de seguretat considerin que poden ser més efectives", assenyala Batlle.
L'ordenança de civisme
Batlle també ha abordat la qüestió de l'ordenança de civisme, en assenyalar que "no es pot eternitzar el debat". L'equip de govern de Jaume Collboni no acaba de tirar-la endavant, per la manca de socis. El text ja està articulat, i es farà un "esforç" per aconseguir un suport suficient per aprovar-la.
El tinent d'alcaldia de Seguretat està especialment preocupat per tot el relacionat amb la droga. En gran mesura, Batlle entén que el "negoci criminal" de la droga repercuteix en totes les qüestions de seguretat, les més greus, que afecten a Barcelona.
Per això, i encara que es podria considerar com a una cosa menor, el regidor està en contra dels clubs de cànnabis, que no són el que es prometia, una mena de petits espais per consumir individualment cànnabis, i relacionar-se amb altres persones que comparteixin aquesta cultura
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
