El crim de Navas: 10 anys de l'assassinat d'un professor a mans d'un alumne armat amb una ballesta
El 20 d'abril del 2015, un menor va irrompre a l'institut Joan Fuster amb una ballesta casolana i una arma blanca: va matar a un docent i va ferir altres professors i alumnes
Deu anys han passat, però per a molts, el temps no ha curat res. El 20 d'abril de 2015, a les 09:15 hores, l'Institut Joan Fuster, al barri de La Sagrera, es va convertir en l'escenari d'un dels episodis més foscos de la història recent de l'educació a Espanya.
Un alumne de 13 anys va accedir a l'escola armat amb una ballesta casolana i una arma blanca. Un cop va arribar al segon pis, va atacar diversos professors i companys, i va posar fi a la vida del professor substitut Abel Martínez, qui va intentar protegir els alumnes.
Desè aniversari
Abel tenia 35 anys, era de Lleida i feia poc que treballava al centre. Somiava amb una plaça fixa i, segons van explicar els seus companys, irradiava vocació, calma i paciència.
La primera persona ferida pel menor va ser la seva professora de ciències socials. Després va atacar una alumna, a la qual va clavar un dard. Quan el professor Abel va sentir els crits i va entrar a l'aula per socórrer els alumnes, va rebre una punyalada al pit. Va morir poc després. Altres dos alumnes també van resultar ferits abans que el noi fos desarmat.
Funeraris retiren el cos del professor assassinat per un alumne a l'institut Joan Fuster de Barcelona
Homenatge
Abel Martínez havia arribat a l'institut Joan Fuster com a substitut només uns dies abans. Llicenciat en Història, havia exercit com a professor en diversos centres.
El seu nom avui dona títol a diversos premis educatius i plaques en escoles de tot Catalunya, però sobretot, roman en la memòria de qui van compartir amb ell la seva curta —però intensa— trajectòria docent.
Un trastorn mental
L'autor de l'atac, del qual no es va revelar el nom per ser menor d'edat, patia un quadre greu de trastorn mental que no havia estat detectat a temps. La llei li va impedir ser imputat penalment.
Després de l'horrible atac, va ser ingressat en un centre terapèutic, i sobre ell va caure un silenci que amb els anys només ha crescut. La seva família, des de llavors, viu allunyada dels focus.
Un noi "brillant"
Els testimonis recollits llavors parlaven d'un noi brillant en alguns aspectes, solitari en molts altres, fascinat per mons foscos i víctima, potser, d'un entorn que no va saber veure els senyals.
Segons la investigació, el menor feia setmanes que preparava l'atac, influït per videojocs i referències a assassinats escolars als Estats Units. El dia del crim, va arribar al centre amb una ballesta construïda per ell mateix a casa, una arma blanca i una motxilla amb més projectils.
Institut de Barcelona, Joan Fuster
Salut mental infantil
En els mesos posteriors a l'esdeveniment, tant el Departament d’Educació de la Generalitat com el Ministeri d'Educació van revisar alguns protocols de seguretat i atenció psicològica als centres, però molts professionals consideren que no s'ha avançat prou.
La inversió en salut mental infantil segueix sent baixa, i l'atenció especialitzada als col·legis, molt limitada.
10 anys després
Al centre, avui renovat i rebatejat amb el nom Institut Dolors Aleu, les aules segueixen plenes, els patis bullents. Però cada 20 d'abril, un minut de silenci ho atura tot. Alguns antics alumnes tornen en aquesta data. Alguns docents segueixen allà, amb la mirada una mica més cansada.
El centre va optar per seguir endavant amb discreció i suport intern, evitant una exposició innecessària dels alumnes.
Silenci
Deu anys després, els protagonistes directes del cas —supervivents, familiars, professorat— poc sovint accedeixen a parlar. El silenci ha estat la resposta més comuna.
Algunes associacions de docents han reclamat més suport institucional i psicològic després de successos traumàtics com aquest, però el cas Joan Fuster continua sent, en molts aspectes, un tabú.
Exterior de l'antic IES Joan Fuster
Crisi vocacional
La tragèdia del Joan Fuster reflecteix encara avui un malestar més profund que, amb els anys, no ha fet sinó empitjorar: la professió docent a Catalunya viu una crisi de vocacions. Falten professors en moltes especialitats, especialment en secundària i FP, i cada vegada més joves rebutgen opositar o exercir en instituts on l'esgotament emocional, la sobrecàrrega burocràtica i la manca de recursos són ja estructurals.
En els últims cursos, la Conselleria d’Educació ha reconegut dificultats per cobrir places, i molts centres recorren a interins sense formació específica. A això s'afegeix l'augment de problemes de salut mental entre adolescents, la creixent pressió de les famílies i una sensació generalitzada de desprotecció.
"Cada vegada més sols"
"Cada vegada som menys, i cada vegada estem més solos", van ser les declaracions d'una professora veterana d'un institut públic de Barcelona a l'última manifestació sobre la situació.
La història d'Abel Martínez segueix enyorant, no només pel que va passar, sinó per tot el que encara no ha canviat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
