Descobreixen al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona una de les pedreres romanes més antigues d'Europa

Les obres de construcció d'un bloc de pisos al districte de Sants-Montjuïc han posat al descobert una joia del passat romà de Barcelona.

Sota una finca situada entre els carrers de Ferrocarrils Catalans (números 11-19) i Vilageliu i Gavaldà (8-22), ha aparegut un front de pedrera d'època romana datat entre els segles II i I a.C., la qual cosa el converteix en un dels jaciments més antics documentats no només de Catalunya, sinó també d'Europa.

Les obres de la Via Laietana destapen una font històrica del S.XIV

La intervenció arqueològica, dirigida per Andrew Kelly, de l'empresa AGER, es va iniciar el passat 31 d'octubre i ha permès identificar un tram de pedrera de gres blanc cuarcític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llarg, cinc d'alt i 4,5 d'ample.

Les marques de pico, cunyes i restes de ferro incrustats a la roca donen testimoni directe de les tècniques d'extracció utilitzades pels romans fa més de 2.000 anys.

Conservar la història entre plantes

L'importància del descobriment ha portat a l'Ajuntament de Barcelona a preservar un tram de vuit metres de longitud i tres d'altura, que serà integrat a la segona planta de l'edifici en construcció, en un intent de conjugar l'avanç urbanístic amb la conservació del patrimoni.

A més, s'ha realitzat una detallada fotogrametria en 3D per a fins educatius i científics.

Descobreixen 24 boces de mines del Neolític a Gavà: 6.000 anys d'història

El jaciment forma part de l'extens entramat d'explotacions de la muntanya de Montjuïc, que ja en època ibèrica i especialment durant la dominació romana va ser la gran pedrera de pedra per a Barcino i altres ciutats com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró).

Aquest nou tram descobert s'afegeix al ja documentat el 1990, que arribava als 50 metres de llarg i 10 d'alt.

Un jaciment únic en el seu tipus

Més enllà del front de pedrera, els treballs també han revelat una seqüència estratigràfica singular, amb abocaments domèstics ibèrics del segle III a.C. sobre estrats de rebuig de la pedrera romana, la qual cosa suggereix una interacció contínua entre diferents ocupacions humanes i usos del terreny.

Per a la doctora Anna Gutiérrez Garcia-M, cap de la Unitat d'Estudis Arqueomètrics de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), aquest tipus de jaciments són “poc coneguts i rarament excavats”, ja que acostumen a passar desapercebuts o quedar amagats pel desenvolupament urbà.

En la seva opinió, aquest descobriment “és clau per entendre les primeres fases de l'urbanisme romà a Hispania” i ofereix una oportunitat única per estudiar les formes d'explotació dels recursos pedrissers a l'Antiguitat.

Està previst que en els propers mesos es realitzin estudis ceràmics i anàlisis paleoambientals que aportin noves dades sobre les tècniques d'extracció i el context històric del descobriment. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial