El centre de Barcelona conserva un cridanor anunci dels anys 20: un "monument" que amaga una tràgica història

A la número 4 del carrer Basses de Sant Pere, a peu de carrer, les persianes metàl·liques serveixen com a llenç a diversos grafitis contemporanis que anuncien negocis amb noms com Osmosys i Flowspace, ecos de l'era digital.

Però si s'alça la vista per sobre de la robusta biga de fusta que enmarca els baixos, la façana es transforma radicalment, revelant un enorm anunci publicitari de gairebé un segle d'antiguitat.

Disseny gràfic amb història

És un reclam elegant, de traços nets i estètica lligada a les vanguardes gràfiques de finals dels anys 20. Ocupa diversos pisos i representa els productes estrella de l'empresa Rocalla: plaques ondulades de coberta (la omnipresent uralita), tubs o baixants, i la figura d'un obrer transportant un panell.

Techo de uralita en Barcelona / CR

El nom "Rocalla" apareix dues vegades, amb una tipografia que evoca progrés i solidesa. La composició, integrada en la pròpia arquitectura, té una belleza innegable, un eco de la Barcelona que es preparava per a l'Exposició Internacional de 1929.

I no és casualitat. Sembla ser que aquest reclam publicitari va ser obra del grafista alemany Joseph Loewenstein (conegut com Joe Loe), arribat a Barcelona precisament a l'escalfor de l'Exposició. Loewenstein va ser un actiu dissenyador a l'època, va crear cartelleria i papereria per a Rocalla i va col·laborar amb altres noms importants del disseny català.

Aquest mural és, per tant, un valuós testimoni de la història del disseny gràfic a la ciutat. Inclús va ser curosament restaurat fa anys per l'empresa de materials de construcció J. Roura, que ocupava els baixos de l'edifici, ara tancats, en un gest de preservació d'aquest patrimoni visual urbà.

Barcelona retirarà l'amiant d'aquest emblemàtic edifici de l'Eixample a finals de març

La cara oculta del progrés

Però la belleza d'aquest vestigi publicitari amaga una cara molt més fosca, una història tràgica que contrasta brutalment amb l'estètica agradable de l'anunci.

Rocalla, fundada el 1929 amb una gran fàbrica a Castelldefels, va ser una de les pioneres a Espanya en la producció de fibrociment, un material constructiu molt popular a partir dels anys 40. El seu component clau: l'amiant.

Retirada de un tejado de amianto

Avui sabem que l'amiant és un assassí silenciós. La pols que es desprèn en manipular o trencar materials com les plaques de uralita conté fibres minúscules que, en ser inhalades, s'enfilen als pulmons provocant asbestosi, una malaltia pulmonar crònica, incurable i sovint precursora del càncer.

L'Organització Mundial de la Salut va declarar cancerígens tots els tipus d'amiant ja el 1977, però a Espanya no es va prohibir el seu ús fins al 2002.

TMB

Barcelona es despedeix de l'últim convoy del metro amb amiant

Un monument involuntari

Per aleshores, centenars de treballadors de Rocalla (i de la seva gran competidora, Uralita S.A., que l'absorbí abans del seu tancament definitiu el 1993) i persones exposades a la pols en el seu entorn ja havien malalt o mort. Desenes de milers arreu del món.

Aquest bell mural no és només un anunci antic. És el testimoni mut de una era industrial que prometia modernitat i progrés, però que portava amb si un perill invisible i letal.

És un monument involuntari a les víctimes de l'amiant. Ens recorda que les parets de la ciutat no només compten històries d'art i comerç, sinó també de vides marcades pels clarobscurs del progrés industrial. Una belleza tòxica que roman, vetllant, gairebé un segle després.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial