L'edifici del centre de Barcelona que amaga un pati històric: famós per la seva escalinata i els seus arcs gòtics
Després de la porta d'entrada a un edifici de vivendes rehabilitat, s'amaga l'escala que porta directe al cor medieval de l'antiga seu del Gremi de Carders
"No es ni serà mai Barcelona": el barri amb ànima pròpia que conserva un bar centenari únic
Noticias relacionadas
Diumenge de primavera i "Comerç al Carrer" al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Ambient familiar i festiu. I, entre l'anar i venir de la gent, assegut a l'única tauleta exterior d'un bar situat als baixos d'un antic edifici, un home amb barret i vestimenta cridanera gaudeix tranquil·lament del seu vermut, alien al que desperten, entre els segles d'història que l'envolten.
És només una escena matinal al carrer de Carders, un nom que ens transporta a un passat medieval lligat als oficis artesanals, concretament al gremi de cardegadors, els artesans que fabricaven les cardes, eines essencials per treballar la llana.
Aquest gremi, tot i ser reduït, va tenir la seva importància històrica: constituït formalment el 1372 i reorganitzat en els segles XVI i XVII, va triar com a patró a Sant Eloí. ¿Per què us explico açò ara?
Doncs perquè aquí, als números 45, 47 i 49, on avui es troba aquest bar i altres habitatges, es trobava l'antiga seu d'aquest gremi.
Façana dels edificis del carrer Gremi dels Calderers de Barcelona
La planta baixa del 45
Així ho recorda una placa col·locada a la façana. Tot i que els edificis actuals mostren diverses capes històriques, els vestigis més significatius d'aquella època medieval es concentren a la planta baixa del número 45.
Una mica més enllà d'on aquell home esgotava el seu vermut, es poden veure els portals amb llinda recta i un element arquitectònic de gran valor amagat darrera la façana: un pati interior que conserva una escala sostenida per una singular arcada rampant.
Aquest pati, considerat d' segons estudis realitzats durant la seva rehabilitació, és el cor històric del conjunt.
Un número de carrer amb diverses vides
No obstant això, la història de l'edifici principal, el número 45, no acaba amb el gremi. A partir de la primera meitat del segle XVIII, després de la demolició de la seva ubicació original prop del Born per construir la Ciutadella, es va establir aquí l'Hostal de l'Alba.
Durant els segles XVIII i XIX, aquest hostal va ser un establiment conegut, que va passar per diverses mans i va experimentar ampliacions i reformes significatives, com les impulsades pels arquitectes Josep Ribes i Margarit i Josep Ribes i Aimar, o les posteriors sota la propietat de la família Tresserras i altres.
Fins i tot va canviar de nom temporalment, fusionant-se amb el veí Hostal Collblanc per anomenar-se Hostal de l'Alba i Collblanc a mitjan segle XIX. I més tard, a principis del XX, Hostal Segle XIX.
Una rehabilitació que dóna lloc al record
Després d'anys en desús, el conjunt dels edificis 45, 47 i 49 va ser objecte d'una profunda rehabilitació a principis del segle XXI. Un estudi històric i arqueològic previ va guiar els treballs de consolidació, que van incloure el buidatge selectiu per definir un nou gran pati interior i la recuperació i integració d'elements descoberts com arcs, portes i finestres antigues.
El resultat? 25 habitatges rehabilitades, als quals s'accedeix precisament a través de l'històric pati medieval/gòtic del número 45. Un racó on la vida moderna i els ecos del passat conviuen a la vista de qui sàpiga mirar més enllà de la façana.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial
