No ho sabies: aquest és el barri de Barcelona on més ha crescut la població en l'últim any.

Barcelona torna a trepitjar els talons al seu propi passat demogràfic. Per primera vegada des de 1990, la ciutat ha superat els 1,7 milions d'habitants, un llindar que semblava inassolible després de dècades de caiguda i estancament.

Barcelona alcanza su población máxima en los últimos 40 años

I no només ha crescut: ho ha fet a un ritme que no es veia des de fa anys. Però, ¿què barri lidera aquesta transformació silenciosa?

Segons les últimes dades de l' Oficina Municipal de Dades, el Barri Gòtic ha estat el que més ha engreixat el seu cens en els primers set mesos de 2023.

Carrer del Gòtic de Barcelona Ajuntament de Barcelona

Concretament, ha sumat 2.789 veïns nous entre gener i agost, la qual cosa suposa un creixement del 11,4%. Una xifra que el situa al capdavant del rànquing tant en percentatge com en termes absoluts.

Un retorn als anys 90... en xifres

Barcelona comptava, a 1 d'agost de 2023, amb 1.701.891 persones empadronades. Només en aquests set primers mesos de l'any s'hi van afegir 41.456 residents, superant el creixement total dels sis anys anteriors junts. A gener, la ciutat tenia 1.660.435 habitants.

El hito té un valor simbòlic: l'última vegada que Barcelona va tenir més de 1,7 milions d'habitants va ser a l'any 1990, quan va arribar als 1.707.286.

Ni Marina ni Laia: estos fueron los nombres de niña más puestos en Barcelona en 2024

Des de llavors, la ciutat havia viscut un retrocés poblacional sostenit, iniciat el 1979, quan va assolir el seu rècord històric: gairebé 1,91 milions de persones.

El motor del canvi: joventut i migració

Qui estan impulsant aquest repunt? En la seva majoria, joves i estrangers. Gairebé la meitat dels nous empadronats tenen entre 25 i 39 anys, i al voltant del 85% són de nacionalitat estrangera.

De fet, per primera vegada, les persones nascudes fora de l'Estat ja suposen més d'un quart del total de la població barcelonina.

Un de cada cuatro vecinos es extranjero: esta es la nacionalidad más numerosa en Barcelona

Itàlia segueix liderant el rànquing de nacionalitats (49.371 residents), amb una presència que s'ha duplicat des de 2016. Li segueixen Colòmbia, el Pakistan, la Xina, el Perú i França.

El conflicte entre Rússia i Ucraïna també ha deixat empremta: el nombre d'ucraïnesos ha passat de 5.000 a més de 9.500 en un any i mig, i el de rusos ha crescut de 7.554 a 11.411.

El Gòtic, imant de nous veïns

Encara que es tendeix a pensar que Ciutat Vella és un districte envellit i destinat al turisme, les dades matitzen el tópic.

El Barri Gòtic ha estat el més dinàmic en termes poblacionals, seguit de prop per Sants (2.537 veïns nous), el Besòs i el Maresme (2.481), Porta (2.367) i el Fort Pienc (1.766).

Barcelonins a la terrassa d'un restaurant en una imatge d'arxiu EFE

Altres barris amb creixements notables en percentatge són Sants-Montjuïc (+10,1%), el Bon Pastor (+9,3%) i el Besòs i el Maresme (+8,9%). Nou Barris, tradicionalment menys visible en els balanços demogràfics, també s'hi cuela en la llista amb Porta, que ha pujat un 8,2%.

Una ciutat de contrastos

Però aquest creixement no és homogeni. El padró mostra diferències notables en la distribució de població estrangera per seccions censals.

En alguns punts de Sant Andreu, el percentatge de persones nascudes fora d'Espanya no arriba al 5%. En canvi, en ple Gòtic —concretament entre Via Laietana, el carrer de Ferran i la plaça de Correus—, els residents estrangers representen fins al 86,2% del total.

Aquest contrast no és nou, però sí s'accentua amb l'auge recent. En total, en 66 seccions censals de Barcelona, les persones estrangeres ja són majoria.

La radiografia revela una ciutat que es transforma des de dins, a cop de mudances, passaports variats i noves dinàmiques de barri.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial