Pocs ho saben, però aquesta és la relació de Gabriel García Márquez amb Barcelona: "El súmmum de la meva vida es va complir en aquesta ciutat"

Barcelona ha estat, durant dècades, un dels grans bressols literàries d'Europa. Ciutat d'editors, cafès i llibreries centenàries, ha inspirat generacions d'escriptors que van trobar als seus carrers un refugi creatiu i una plataforma internacional.

Des del brogit de la Rambla fins a la serenitat de Sarrià, la capital catalana ha estat escenari i protagonista d'innombrables novel·les, assaigs i cròniques, convertint-se en un punt de trobada entre la literatura i la vida.

Aquest és el restaurant favorit de Robert De Niro a prop de Barcelona: un clàssic de cuina catalana on sempre demana el seu plat preferit

Un dels personatges més rellevants de la literatura internacional va fixar precisament la seva residència a la capital catalana. Es tracta de Gabriel García Márquez. Per al colom­bià, Barcelona va ser molt més que el lloc on va viure, va ser on va aconseguir la cúspide de la seva vida creativa.

“El súmmum de la meva vida —que havia estat ser escriptor professional— es compleix a Barcelona”, afirmà el Nobel de Literatura en una entrevista que avui recuperem a Metròpoli.

El pas de Gabo per Barcelona

Gabo, com el coneixien els seus lectors i amics, va viure a la ciutat entre 1967 i 1975, anys que van marcar la seva consolidació com a escriptor global i periodista amb mirada crítica. A Sarrià, primerament al carrer República Argentina i després a l'emblemàtica Caponata, va donar forma a obres clau com L'octubre del patriarca, Dotze contes peregrins i relats no ficcionals com Relat d'un nàufrag.

L'escriptor Gabriel García Márquez a La Rambla de Barcelona / Arxiu

Xavi Ayén, periodista i especialista en literatura llatinoamericana, ha confirmat que diversos dels relats escrits durant aquella etapa inclouen referències clares a escenaris com Horta, la Barceloneta o la Rambla. “Barcelona no només li va donar estabilitat. Li va donar un llenguatge urbà, un paisatge narratiu i una comunitat editorial i literària única”, apunta.

No és Disfrutar, el popular restaurant de Barcelona on sempre torna Mick Jagger: especialitzat en peixos i marisc

El laboratori de l'“escriptor professional”

García Márquez vivia a Barcelona amb una rutina gairebé monàstica: es llevava a les sis, llegia la premsa al llit i escrivia durant hores. Després venia el cafè, la xerrada, i novament l'aïllament.

“Portava la vida de l'escriptor professional perfecte”, deia. Però no sense advertiments: “De sobte vaig trobar que això era esterilitzant”.

El creador de Macondo va sentir que la comoditat de la ciutat i la rutina començaven a assecar l'arrel de la seva creativitat. “Aquest és un perill que veig permanentment”, confessava, referint-se a l'aïllament que acompanya la fama i l'ofici literari.

Per això, a la recerca de noves emocions i estímuls vitals, va escapar temporalment a Barranquilla i al Carib. Volia experiències fresques, aquesta “matèria primera del periodisme” que considerava indispensable també per a la literatura.

Gabriel García Márquez en una imatge d'arxiu

El periodisme: una nostàlgia sempre viva

Encara que la novel·la li va donar fama mundial, el periodisme va ser, segons les seves pròpies paraules, el seu “ofici vivencial”.

“Em va deixar una gran nostàlgia... anar al lloc de la notícia… tirar-se en paracaigudes si fos necessari”, deia amb certa melangia. Relat d'un nàufrag, publicat originalment el 1955, va ser una fita en la seva carrera. I encara que molts pensaven que la història era ficció, García Márquez va ser categòric: “En aquest reportatge no hi ha ni un sol detall inventat. Això és el formidable”.

El poble a una hora de Barcelona on va néixer Andrés Velencoso: “He complit el somni de tornar i estar amb la meva família”

“Si hagués imaginat aquesta història ho diria, inclusivament amb molt orgull”, assegurava l'escriptor en l'entrevista. 

El que per a altres seria fantasia, ell ho va aconseguir des del rigor periodístic: reconstruint memòria, detalls i emocions. “Jo, fent una mena de treball de psicoanàlisi, l'ajudava a recordar-los... i així aconseguim reconstruir tota la seva aventura”, explicava.

Gabriel García Márquez en una imatge d'arxiu EFE

Una ciutat, moltes vides

Barcelona va ser el punt d'inflexió per a un home que sempre va viure entre el realisme i el màgic, el quotidià i l'extraordinari.

Anys després de deixar la ciutat, Gabo va tornar discretament. Perquè, com ell mateix deia, “viatjar és tornar”. I d'alguna manera, mai no va marxar del tot.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial