El nom de nena que va ser molt popular a Barcelona i està destinat a desaparèixer, segons la IA: “Emblemàtic però ja no s'utilitza"

Paula, Laia, Marta o Berta són alguns dels noms que més escoltem als patis de les escoles i entre els nous nascuts a Barcelona. Els noms que avui reben els nounats reflecteixen molt més que una simple elecció personal: són un mirall de les tendències socials, culturals i globals que evolucionen amb el temps.

A la capital catalana i al conjunt de Catalunya, els noms que fa unes dècades dominaven els registres civils han donat pas a opcions més modernes, internacionals i diverses. Allò que abans eren noms emblemàtics i tradicionals, lligats a la identitat local i a la història familiar, ara conviuen amb alternatives més curtes, fresques i cosmopolites.

Ni Marina ni Laia: estos fueron los nombres de niña más puestos en Barcelona en 2024

Un dels noms que ara menys s'escolta és Montserrat, però als patis de l'escola dels anys 50 i 60 era gairebé impossible no trobar-se amb una nena amb aquest nom.

El nom, profundament arrelat a la cultura catalana i a la tradició religiosa del país, va viure la seva època daurada en ple segle XX. Avui, tanmateix, sembla condemnat a desaparèixer.

Nens al carrer a Barcelona en una imatge d'arxiu Port Olímpic

Segons dades recents de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Montserrat ha caigut en desús fins a nivells mínims. La intel·ligència artificial ja ho anticipa: si la tendència actual continua, serà un nom residual en poques dècades.

D'emblemàtica cultural a nom en extinció

Montserrat no és només un nom. És una muntanya, un monestir, una verge i un símbol de la identitat catalana. La Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, va inspirar durant generacions a milers de famílies catalanes a donar aquest nom a les seves filles.

Els registres civils dels anys 40, 50 i 60, Montserrat figurava entre els cinc noms més comuns a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

No obstant això, el pas del temps ha canviat radicalment les preferències. Avui, Montserrat no apareix ni tan sols entre els 100 noms més posats a les nenes nascudes a Catalunya. En contrast, noms com Júlia, Martina, Laia, Emma o Mia lideren les llistes des de fa anys.

La diferència és abismal: mentre que el 1960 es podien registrar milers de Montserrats en un any, el 2024 només es van comptabilitzar unes poques desenes en tota la comunitat.

Un canvi generacional amb implicacions culturals

Aquest fenomen no afecta només Montserrat. També estan en decadència altres noms femenins que van marcar època com Conxita, Immaculada, Assumpció, Carme o Mercè. Molts d'ells lligats a tradicions religioses o a celebracions populars que avui ja no tenen el mateix pes social.

Dos nens jugant en una guardaroba

El mateix passa en els noms masculins: Josep, Francesc, Ramon, Pere o Joaquim també han perdut protagonisme entre els més joves.

La raó no és només religiosa. En molts casos, els pares busquen noms més curts, internacionals o moderns. La globalització ha obert les portes a una gran varietat de noms d'origen estranger, mentre que els tradicionals catalans han quedat relegats, especialment aquells que s'identifiquen amb generacions anteriors.

De fet, segons dades de l'Idescat, el nom Montserrat es troba en mínims històrics entre els nounats a Catalunya. Mentre que entre les persones nascudes abans de 1940 representa el 26,17% de la població actual, entre els nascuts entre 2020 i 2023 només un 0,21% porta aquest nom.

Un nom "d'àvia", però amb història

Si bé Montserrat pot sonar a "nom d'àvia" per a molts joves, és important recordar la seva forta càrrega simbòlica.

Imatge de diversos nens en una aula EFE

La muntanya de Montserrat, als afores de Barcelona, és un dels llocs més emblemàtics de Catalunya, amb un santuari visitat cada any per milers de persones. El nom, derivat del llatí mons serratus, fa referència a la forma de les roques que caracteritzen aquest massís.

El desús del nom també reflecteix un canvi en la relació de la societat amb la seva pròpia història i tradicions. En altres temps, posar Montserrat a una nena era gairebé una declaració d'identitat catalana.

¿Una desaparició definitiva?

Alguns experts en demografia creuen que els noms segueixen cicles. Allò que avui sembla antiquat, pot tornar amb força en una o dues generacions. De fet, ja ha passat amb noms com Olivia o Mateo, que havien caigut en l'oblit i ara tornen a estar en alça. ¿Podria passar el mateix amb Montserrat?

No es pot descartar. Però per ara, la tendència és clara: Montserrat s'escolta en reunions familiars, en converses amb àvies o als carrers més tradicionals de Barcelona, però no en les aules de parvulari ni en els parcs infantils.

La IA i les dades oficials coincideixen: el nom més emblemàtic de les nenes catalanes del segle XX està, almenys de moment, a punt de desaparèixer del present.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial