Esguince de turmell: una lesió petita que amaga grans riscos

Els esquinços de turmell es compten entre les lesions més habituals, sobretot en persones actives o esportistes. Però darrere de la seva aparent senzillesa s'amaga un risc major: la cronificació del dolor i la inestabilitat articular.

Són afeccions tan comunes que sovint es subestimen. Una torçada durant un entrenament, un mal suport en baixar un graó o un gir brusc sobre terra irregular ja són suficients perquè els lligaments cedeixin. No obstant això, el que sembla un accident menor pot condicionar la mobilitat durant anys.

Una torçada mai és quelcom insignificant. En realitat, implica un estirament excessiu o petites ruptures en els lligaments que sostenen l'articulació. “El que més ens preocupa no és el dolor agut inicial, sinó el que passa després, quan el pacient creu que ja està ben i torna massa aviat a l'activitat”, adverteix el doctor Eduard Rabat, Cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Unitat del Peu de l'Institut Rabat de Hospital Quirónsalud Barcelona.

Per això, el repòs, la fisioteràpia i la supervisió mèdica són peces clau en el procés de curació. “La pressa per tornar a l'activitat és el pitjor enemic d'un turmell lesionat”, reitera. “Un esquinç mal tractat deixa seqüeles invisibles al principi, però amb el temps es transformen en dolor crònic i noves lesions”, adverteix el doctor Rabat.

El descans com a aliat, la pressa com a enemic

En els primers dies després de l'accident, la immobilització parcial permet que el lligament cicatritzi en bona posició. “En un primer esquinç, el més recomanable és immobilitzar amb una bota ortopèdica durant dues o tres setmanes i, acte seguit, iniciar una rehabilitació intensiva”, assenyala l'especialista. Saltar-se aquest pas suposa, en paraules del Dr. Josep Torrent, cap clínic, expert en cirurgia mínimament invasiva d'aquesta unitat, “perdre l'única oportunitat que el lligament cicatritzi correctament”.

El problema apareix quan, fins i tot mesos després, el dolor persisteix. Aquesta molèstia sorda o punxent és un advertiment clar. Segons el doctor Torrent, “si després de dos o tres mesos el turmell continua fent mal, és urgent consultar a un especialista, perquè pot ser l'inici d'una lesió crònica”.

Quan el turmell mai torna a ser el mateix

Un dels riscos més freqüents és que els lligaments cicatritzin amb excés de laxitud, deixant el turmell feble i predisposat a recaigudes. “Un lligament és com una corda: si perd tensió, deixa de sostenir, i el turmell resta inestable”, afegeix el Dr. Torrent. Aquesta inestabilitat, juntament amb la manca de treball muscular i proprioceptiu, obre la porta a noves torçades.

En pacients amb múltiples esquinços previs, el tractament ha de ser més dinàmic. “En aquests casos no té sentit una immobilització estricta; el que busquem és mantenir la musculatura activa i recuperar la mobilitat el més aviat possible”, explica el cirurgià. L'objectiu ja no és només guarir, sinó readaptar el turmell.

El preu de la inestabilitat crònica

La anomenada laxitud ligamentosa no és un simple inconvenient: pot derivar en complicacions més serioses, com ara lesions osteocondrals de l'astràgal. “Quan el dolor és profund, constant i s'irradia a l'articulació, no estem davant d'un simple esquinç, sinó davant d'una patologia que pot requerir cirurgia”, adverteix Torrent.

Per això, cada senyal d'alerta mereix atenció. Una sensació d'inseguretat en caminar, un dolor que retorna després d'un esforç o una torpada inesperada en suportar el peu són símptomes que no s'han d'ignorar.

La passa com a mirall del turmell

Una eina preventiva molt valuosa és l'estudi de la passa. Petites alteracions en la forma de col·locar el peu delaten desequilibris o inestabilitats que, si no es corregeixen, multipliquen el risc de recaigudes. “Amb una simple anàlisi de la marxa podem detectar si el turmell encara no està preparat per tornar al seu nivell d'exigència habitual”, apunta Rabat.

En definitiva, els esquinços de turmell mai s'han de prendre a la lleugera. Com a resum tots dos especialistes: “L'absència de dolor no significa que el turmell estigui sa. Només una recuperació completa, amb repòs, fisioteràpia i supervisió mèdica, garanteix que no es converteixi en un problema de per vida”, conclouen.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial