Una pescadora de Barcelona, sobre la manca de treballadors al port: "Alguna cosa no va bé si jo amb 24 anys soc la més jove"
La jove lamenta que no hi hagi relleu generacional, tot i que reconeix que es tracta d'una feina dura i sacrificada
Julia, escombraire a Barcelona, sobre el sou dels treballadors de neteja: "Guanyo més i visc millor"
Notícies relacionades
L'escassetat de treballadors al Port de Barcelona s'ha convertit en un problema creixent dins del sector de la pesca artesanal, un ofici tradicional que cada vegada compta amb menys joves interessats a continuar l'activitat.
Alba, una pescadora de 24 anys, s'ha convertit en la treballadora més jove del port, i el seu testimoni reflecteix tant la duresa de la professió com la manca de nous talents: “És un símptoma que alguna cosa no va bé si jo amb 24 anys soc la més jove. Ningú vol això. És molt dur, s'hi guanya poc, i tothom ho veu com a una cosa d'altre temps, ho entenc”, afirma en una entrevista per Metròpoli.
Un ofici en perill d'extinció
Alba treballa en un vaixell d'art menor, que va adquirir gràcies a ajudes de la Generalitat, i es dedica a la pesca sostenible amb trabuc, un mètode que preserva l'ecosistema marí davant de la pesca de draga. “És dura, la gent prefereix fer arrossegament perquè és més còmode, però no és el mateix, no danya l'ecosistema marí”, explica.
Alba, la pescadora més jove de Barcelona Barcelona
No obstant això, la rutina no acaba en la mar. Després de descarregar la pesca, Alba dedica diverses hores a classificar, netejar i organitzar el peix per a la llotja, on els altres pescadors venen els productes del dia. “Tothom pensa que és molt bonic estar a la mar, i ho és, però ningú veu el més dur, que comença quan rribes”, comenta.
El llegat familiar i la passió per la pesca
Alba va decidir seguir el camí del seu pare, Rafa Aguilar, qui va treballar durant dècades en la pesca artesanal.
Després d'anys de treballar a la nit barcelonina, la jove va deixar enrere la vida de discoteca per dedicar-se al que considera la seva veritable vocació: “Em vaig adonar que això no m'omplia, vaig decidir anar a la mar, ser pescadora, seguir el llegat del meu pare, això és el que jo sentia que era el meu camí”.
Alba, la pescadora més jove de Barcelona Barcelona
La seva experiència també reflecteix l'escletxa generacional al port. “Jo porto en això només dos anys, em queda tot per aprendre”, reconeix, assenyalant que el coneixement i la tècnica es transmeten principalment de pares a fills, i que cada vegada hi ha menys joves interessats a continuar l'ofici.
La dificultat de competir amb el barat
Un altre dels reptes que enfronta Alba és la competència amb productes importats. “La gent va al súper, compra salmó, i ni planteja d'on ve. Aquí no hi ha salmó. Però és el que ara està de moda i nosaltres no podem competir amb això”, afirma.
Malgrat les dificultats, Alba ha començat a compartir el seu treball a les xarxes socials, mostrant la realitat de la pesca artesanal i conscienciant sobre la importància del local i sostenible. “No vull romantitzar-ho perquè és molt dur. Però si no es mostra, sembla que no existeix”, explica.
Un futur incert per a la pesca artesanal
El cas d'Alba evidencia la crisi de relleu al Port de Barcelona: pocs joves volen assumir les llargues jornades, el treball físic intensiu i la remuneració limitada d'un ofici essencial per a la ciutat. El seu testimoni s'ha convertit en un alerta per al sector, que necessita atreure noves generacions si vol sobreviure.
“Si no em dediqués a això, no sé què faria”, conclou Alba. Mentrestant, segueix ferm en el seu compromís amb la pesca artesanal, intentant demostrar que, malgrat la duresa, l'ofici segueix sent vital per a Barcelona i la seva cultura marítima.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
