Carla, l'estudiant que fa quatre hores de trajecte diàriament per no viure a Barcelona: "A Calafell hi ha pisos per 700 euros"

Per a Carla Pamies, estudiant universitària de 20 anys, cada jornada comença i acaba amb un viatge. Viu a Calafell (Tarragona), però estudia a la Universitat de Barcelona, el que significa passar més de quatre hores diàries en tren.
"De trajecte igual faig dues hores d'anada i dues de tornada si tot va bé", va explicar en el programa I ara Sonsoles d'Antena 3.

El seu cas no és aïllat. Cada vegada més joves opten per residir en municipis costaners o de l'àrea metropolitana a causa del preu desorbitat del lloguer a Barcelona, que fa impossible mantenir una vida estudiantil sense endeutar-se. En els últims anys, el somni d'emancipar-se a la capital catalana s'ha tornat, literalment, inabastable.

Alba, una jove de Barcelona, sobre el seu canvi de vida a Austràlia: “Els preus són semblants i el salari es dobla”

L'aritmètica impossible del lloguer jove

Carla ho té clar: "A Barcelona, per compartir un pis amb cinc persones, pagaria 600 euros. A Calafell podries tenir un pis tu sola per 700 euros o per allà". Aquesta simple comparació explica per què tants joves universitaris es veuen obligats a viure fora de la ciutat on estudien.

Un tren de Rodalies en una imatge d'arxiu EUROPA PRESS

Segons dades del portal immobiliari Idealista, el lloguer mitjà a Barcelona supera ja els 24 euros per metre quadrat, la qual cosa situa una vivenda mitjana en més de 1.900 euros mensuals. En municipis tarragonins com Calafell, en canvi, els preus es mantenen entorn dels 900 euros, menys de la meitat.

Aquesta diferència converteix llocs tradicionalment turístics en autèntiques “ciutats dormitori”. Durant el curs, trens i autopistes s'omplen d'estudiants i treballadors que recorren desenes de quilòmetres cada dia per poder arribar al seu destí.

Una jove enginyera de Barcelona, sobre el seu canvi de vida a Alemanya: "Cobro el triple i puc viure sola"

Una rutina esgotadora

"El viatge es fa etern", confessa Carla. Entre transbords, retards i esperes, les jornades s'allarguen fins al límit. "Això és un sacrifici que tu has decidit prendre", explica amb resignació, tot i que admet que "fer dues hores cada dia per poder estudiar i que a més hi hagi retards constants em frustra i em desanima al final".

El trajecte en tren entre Calafell i Barcelona Sants dura uns 70 minuts, però els freqüents retards i les esperes als enllaços converteixen aquesta hora teòrica en una marató diària. A tot això s'afegeix la despesa econòmica: el bitllet ronda els sis euros per trajecte, la qual cosa suposa més de 200 euros al mes tan sols en transport.

Persones s'hi pugen a un bus en una imatge d'arxiu MOVENTIA

Una generació atrapada entre el lloguer i els trens

Carla no aspira a grans luxes. El seu somni és senzill: "Poder llogar un pis compartit igual amb dues persones a Barcelona i tenir la universitat relativament a prop". No obstant això, a la Barcelona del 2025, això sona més a utopia que a pla de vida.

Els joves que estudien o treballen a la capital catalana s'enfronten a un dilema sense sortida: pagar lloguers impossibles o assumir desplaçaments interminables. I encara que la segona opció sembli més econòmica, té un preu alt en temps, energia i salut mental.

A les xarxes socials, la seva història ha despertat empatia i també indignació. Molts altres estudiants han compartit casos semblants: viatges diaris des de Mataró, Sabadell, Terrassa o fins i tot Girona, per no poder afrontar els lloguers del centre.

Promoció de vivenda pública de lloguer a Barcelona AJ BCN

Una crisi estructural

El que viu Carla no és una anècdota, sinó una tendència creixent. La manca de vivenda assequible, l'auge del lloguer turístic i l'escassa oferta pública estan expulsant als joves de les grans ciutats.

Mentrestant, la resposta institucional segueix sent insuficient. Barcelona ha anunciat un gir en les llicències turístiques, nous programes de vivenda, però les llistes d'espera són llargues i els preus, encara alts.

Carla, com tants altres, segueix matinant cada dia abans de l'alba per arribar a classe. I tot i que reconeix que la fatiga pesa, no es rendeix. "Això és un sacrifici que tu has decidit prendre", repeteix amb convicció. Una frase que resumeix la realitat de tota una generació que, entre trens i somnis, busca el seu lloc en el futur.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial