La bretxa del lloguer a Barcelona: fins a 1.700 € de diferència entre el barri més car i el més barat

Barcelona torna a situar-se al centre del debat sobre l'accés a l'habitatge, una qüestió que s'ha convertit en la principal preocupació de la ciutadania per sobre fins i tot de la seguretat o la feina. L'escalada de preus, la manca d'oferta assequible i la creixent desigualtat entre barris han transformat el mercat immobiliari en un dels principals focus de tensió social a la ciutat, on cada cop més famílies veuen com llogar un pis digne esdevé un repte gairebé inassumible.

Les noves dades municipals del segon trimestre de 2025 revelen una realitat cada cop més polaritzada: viure de lloguer a la capital catalana costa de mitjana 1.136 euros mensuals, però la diferència entre barris arriba ja als 1.700 euros.

Mentre que Les Tres Torres, a Sarrià–Sant Gervasi, registra una renda mitjana de 2.236 euros, a l'extrem oposat apareix Baró de Viver, on el preu mitjà se situa en tot just 537 euros. Dues Barcelones coexistint en el mateix mapa urbà, separades no només per geografia, sinó per desigualtats estructurals que no deixen de créixer.

Cerdanyola treu pit al Vallès com a pol de talent: macroprojecte d'habitatge i hub tecnològic

Pujada del 4,4%

Els 1.136 euros de mitjana reflecteixen un increment del 4,4 % respecte al trimestre anterior i refermen la tendència a l'alça que, tot i que moderada, es consolida després del lleuger respir que va suposar l'aplicació del mecanisme estatal de regulació de lloguers en zones tensionades. Tot i que els preus es mantenen per sota del màxim històric registrat al primer trimestre de 2024 (1.193 euros), el mercat s'ha tornat a activar: la demanda es manté forta, l'oferta continua sent insuficient i el nombre de contractes signats cau —en aquesta ocasió un 2,7 %, amb 7.411 nous lloguers formalitzats—, un indicador de pressió que no augura millores a curt termini.

Construcció d'habitatge a Porta Ajuntament de Barcelona

La desigualtat territorial és un dels aspectes més cridaners de l'informe. Per districtes, Sarrià–Sant Gervasi lidera el rànquing amb un preu mitjà de 1.589 euros, seguit de Les Corts (1.322 €) i l’Eixample (1.276 €). A l'altre extrem, Nou Barris es manté com el districte més assequible, amb un preu mitjà de 801 euros. La fotografia canvia lleugerament si s'analitza el cost per metre quadrat: Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou encapçala la llista amb 21,8 €/m², mentre que Baró de Viver torna a situar-se a la part baixa, amb tot just 8 €/m².

Barcelona convertirà La Escocesa en un pol econòmic, cultural i d'habitatge per 52 milions

Un mercat tensionat

Però més enllà de les xifres, la bretxa immobiliària té un impacte directe en la vida quotidiana dels barcelonins. Als barris més cars, cada renovació de contracte sol anar acompanyada de pujades que desborden la capacitat adquisitiva de moltes famílies. Als més econòmics, la pressió també es fa notar: l'arribada de nous perfils de llogaters empeny lentament els preus cap amunt, alimentant processos de gentrificació i desplaçament que ja s'han vist a zones com el Poblenou, Gràcia o el Raval durant l'última dècada.

Promoció d'habitatge públic de lloguer a Barcelona AJ BCN

El mercat del lloguer no és una illa aïllada de la resta de dinàmiques urbanes. La manca d'habitatge assequible, el retard en la construcció de promocions públiques i l'arribada lenta de nous habitatges de protecció oficial són factors que, segons urbanistes i economistes, dificulten la contenció de preus. Barcelona, que els darrers anys ha apostat per ampliar el parc públic mitjançant la compra d'edificis sencers i la cessió de solars a cooperatives, encara manté un percentatge d'habitatge públic molt inferior al d'altres grans capitals europees. Mentre Viena o Berlín superen àmpliament el 20 %, la capital catalana tot just frega el 2 %.

A això s'hi suma un nou fenomen: la competència entre usos residencials i turístics. Tot i que la ciutat ha limitat els pisos turístics i reforçat la inspecció, la reconversió d'habitatges d'ús turístic al mercat convencional està sent molt més lenta del que es preveia. La tensió hi continua sent, alimentada per inversors interessats en zones premium i per joves que no poden abandonar la llar familiar davant la impossibilitat d'assumir un lloguer. El govern de Collboni s'ha compromès a acabar amb aquests habitatges, i ha assegurat que no concedirà més llicències a partir de 2028.