En colaboración con
¿Què esport provoca més lesions, el tenis o el pàdel?
Encara que guarden moltes semblances, tot depèn de si es juga professionalment o si es practica de forma amateur
Noticias relacionadas
És fàcil pensar que no hi ha grans diferències entre el tennis i el pàdel. Sobre tot perquè tots dos són esports de raqueta, que impliquen moviments ràpids i repetitius, amb canvis de direcció i acceleració. El tennis és un esport amb tradició i sempre ha sumat molts adeptes, mentre que el pàdel és jove i encara està en procés d'evolució, tot i que s'ha convertit en aquesta dècada en un esport cada vegada més popular.
No obstant això, tot i compartir similituds, també existeixen algunes diferències, especialment en el tipus i la freqüència de lesions que experimenten els seus jugadors. Tots dos sí que tenen en comú que són fàcils de practicar, tant per la tècnica, com per la resistència, i la preparació que es requereix. Aquí rau un dels seus riscos: sembla tan senzill practicar-ho que molta gent juga sense una preparació mínima, i provoquen amb això lesions que es podrien evitar amb un entrenament prèvia poc exigent.
On hi ha més lesions?
Una de les preguntes més freqüents és on hi ha més lesions, si en el tennis o en el pàdel. La principal diferència és que el pàdel és un esport més traumàtic que el tennis, i la varietat de lesions és molt més àmplia.
“És difícil de respondre perquè hi ha molts factors que influeixen”, explica el doctor Àngel Ruiz Cotorro, director de la Clínica Tenis Teknon. “A mesura que el pàdel es profesionalitzi més, coneixerem millor les seves patologies específiques”, afirma aquest especialista, que va encapçalar l'equip mèdic del torneig Qatar Airways Premier Padel Finals, que es va celebrar recentment al Palau Sant Jordi de Barcelona.
En el cas dels professionals, tots dos circuits tenen percentatges de lesions similars. No obstant això, en l'àmbit amateur, el pàdel presenta més casos. “Això és degut a que molta gent comença a jugar al pàdel sense haver tingut un període d'aprenentatge adequat, alguna cosa que sí que succeeix en el tennis, especialment des de la infància”, aclareix aquest expert en Medicina Esportiva.
Tipologia de lesions
Pel que fa als tipus de lesions, existeixen tant similituds com diferències. Lesions comunes en tots dos esports inclouen problemes de columna, com les discals i els síndromes facietaris, i el colze de tennista o epicondilitis. No obstant això, “el pàdel és un esport més traumàtic que el tennis, per la qual cosa la varietat de lesions és major”, indica l'especialista.
En el cas del pàdel, l'entorn tancat i les parets augmenten el risc de molèsties traumàtiques. “Moltes caigudes acaben en lesions de mà o canell en intentar frenar-se contra la paret, incloent fractures d'escafoide”, explica el doctor. Incluso, les contusions oculars també són més freqüents degut a la velocitat del joc i el tamany reduït de la pista.
Una lesió específica és el ‘padel leg’, que representa el 20% de les molèsties en aquest esport i equival a la desinserció dels muscle intern en el tennis, coneguda com a ‘tennis leg’. A més, en el pàdel també es veuen contusions oculars per la pilota i lesions del tendó subescapular provocades per la característica bandejada del joc.
En el tren superior, tant en tennis com en pàdel, les tendinitis del mànec rotador i les lesions SLAP són freqüents, mentre que en el tren inferior les lesions són una mica més comunes en el pàdel. En el cas del tennis, destaquen dues lesions icòniques que porten el nom del esport: el ‘tennis elbow’ i el ‘tennis leg’, esmentades anteriorment.
La prevenció
“Prevenir sempre és millor que curar, i en l'esport, la prevenció comença abans d'entrar a la pista”, insisteix el doctor Ruiz Cotorro. Per prevenir lesions, el doctor Ruiz Cotorro destaca la importància d'una estratègia integral. “És fonamental controlar la forma d'entrenar, adaptant la intensitat, freqüència i exigència al nivell del jugador”, comenta. Una bona preparació física també és clau: “Cal posar-se en forma per fer esport, no fer esport per estar en forma”.
Això implica establir rutines d'entrenament i perfeccionar la tècnica de joc. A més, triar els materials adequats, com la raqueta o pala i el calçat, pot marcar una gran diferència, així com mantenir una dieta equilibrada i una hidratació adequada.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial