La Font Nova de Canyelles: història viva ofegada per l'incivisme
Aquesta font de Collserola, d'origen mil·lenari, és testimoni de l'evolució del barri de Torre Baró i de la connexió entre l'aigua i la vida urbana de Barcelona
No us deixeu enganyar per l'aura d'abandonament que li atorguen les males herbes que l'envaeixen, els desconchons i la pintura desgastada, ni pels grafits vandàlics de color vermell que la decoren. La Font Nova de Canyelles és un lloc ple d'història i tradició, a l'entorn natural de Collserola. És un testimoni viu (malgrat el seu aspecte moribund) de l'evolució del barri de Torre Baró i també de la connexió entre l'aigua i la vida urbana de Barcelona.
La primera menció documentada de l'existència d'aquesta font data de l'any 1069, tot i que el seu aspecte actual es remunta a principis del segle XX. Al llarg de tot aquest temps, la Font Nova ha estat objecte de diverses restauracions; una de les més destacades va ser la realitzada el 1992 per alumnes de l'escola-taller Roquetes Nou Barris. En aquestes obres es van recuperar elements arquitectònics originals i també es va millorar el seu entorn.
Integrada en la vida dels veïns
El frontal de la font forma una gran cova pintada de color blanc, flanquejada per un banc d'obra vista i un altre revestit de 'trencadís' blanc, actualment força brut i descuidat. En aquesta rehabilitació es va afegir un tub de zinc en forma triangular per facilitar la recollida de l'aigua, que caiguda en un delicat raig fins a una bassa recoberta de 'trencadís' blanc, avui oculta sota l'aigua bruta i estancada.
Les rajoles vermelles del sòl, entre les quals ara creixen males herbes, completen el conjunt.
La Font Nova de Canyelles
L'estat decadent és ja, d'entrada, una advertència perquè qui arribi disposat a beure s'abstingui. Però per si queda algun ingenu solt, que quedi clar: l'aigua no és potable. Una dada curiosa, perquè, segons una anàlisi realitzada a finals del segle XIX, aquesta aigua era la més pura del Pla de Barcelona. Sí, el 1851, diversos propietaris i industrials van constituir la Companyia d'Aigües de Canyelles, que aprofitava l'aigua d'aquesta mina per abastir tallers i fàbriques de Sant Andreu de Palomar, com la Fabra i Coats.
![](["https:\/\/a1.elespanol.com\/metropoliabierta\/2024\/12\/19\/vivir-en-barcelona\/909919176_13892579_320x180.jpg"])
De fet, d'aquesta instal·lació queden en peu alguns vestigis, com el piló d'aigua de la Font de Canyelles, a la intersecció del Passeig de Fabra i Puig i el carrer Llenguadoc, o el piló d'aigua a la Fabra i Coats.
Amb el pas del temps, la Font Nova es va integrant a la vida dels veïns de la zona. En un dia assolellat, fa anys, era habitual veure veïns reunits, xerrant i gaudint del seu entorn. Avui, l'incivisme i l'abandonament han pres possessió del lloc, malgrat els esforços d'associacions que han contribuït a preservar el seu encant, com Fes Fonts Fent Fonting. Una llastima perquè seria un lloc ideal perquè els caminants decidits a explorar aquesta part de Collserola poguessin fer una parada.
A més, està ben comunicada, ja que l'autobús 182 que va a Torre Baró té parada just davant.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
