La institució cultural centenària d'un barri amb ànima de poble a Barcelona
Des dels seus orígens com a centre catòlic fins al seu present cultural, Els Lluïsos d’Horta ha estat punt de trobada per a diverses generacions
Horta és un racó de Barcelona que encara conserva part de la seva ànima de poble. Els seus carrers tranquils guarden records d'un passat rural entremesclat amb capricis estiuencs de la burgesia barcelonina en la seva esplendor.
Per les seves cantonades es vessen històries de vides quotidianes i en el seu cor bateguen encara institucions centenàries que són testimonis de l'evolució del barri a més d'un espai de trobada per a diverses generacions. És el cas d'Els Lluïsos d’Horta.
Lluïsos d'Horta horitzontal
Corria el segle XIX i Barcelona, en plena efervescència industrial, veia florir diverses societats catòliques. En aquest context, el 1866, el rector d'Horta, Mn. Lluís Cantarell, va proposar a un grup de joves crear un centre catòlic a l'estil del qual ja existia a la veïna Gràcia.
La idea va calar, i així va néixer el Centre Moral Instructiu, en un local del carrer Baix de Mariner. Tretze socis, amb Josep Pedrís al capdavant, van donar vida a aquesta iniciativa que ràpidament es va convertir en un punt de trobada i d'activitat per al poble.
Els inicis al barri
Els inicis van estar marcats pel teatre, la gran atracció de l'època, ja que no hi havia cap altra forma d'espectacle al barri. El 1883, l'entitat es va traslladar al seu actual emplaçament al carrer Feliu i Codina, sota l'advocació de Sant Lluís Gonzaga. En honor a ell i sota el nom d'Acadèmia de Sant Lluís Gonzaga va créixer a poc a poc: es va construir un escenari, un frontó, un cafè i fins i tot una escola que va acollir nens del barri fins al 1911.
Els Lluïsos sempre ha estat una criatura culturalment viva i amb capacitat d'adaptació als avatars d'un segle XX en constant transformació. Així, va exercir de parròquia després de l'incendi de l'església del barri el 1909. El 1926 es van fer millores en la sala d'espectacles, i el 1930 es va llançar la seva pròpia revista, La Vall d'Horta, en actiu durant dos anys i mig. La biblioteca del centre, creada el 1934, va arribar a tenir 1.400 llibres, i el frontó es va convertir en un dels millors de Barcelona.
Imatge d'arxiu de l'edifici
Incendi i reconstrucció
La Guerra Civil ho canviaria tot. El juliol del 1936, un incendi va arrasar l'edifici reduint a cendres més de 70 anys d'història. Però la perseverança hortenca va fer possible la seva reobertura el 1939 i la seva reconstrucció. El 25 de març de 1951, Diumenge de Pasqua, es va inaugurar el nou local amb un escenari preparat per representar La Passió.
Actualment, Els Lluïsos d'Horta segueix sent un bullidor d'activitat i un punt de trobada per a molts veïns del barri. El centre ofereix una àmplia varietat d'activitats: des de grups de teatre per a totes les edats fins a manualitats, excursionisme, cinema, un Esbart folklòric, tenis de taula i fotografia.
I, tot i que el teatre segueix sent la joia de la corona, amb múltiples projectes en marxa, segueix flotant a l'ambient aquest objectiu inicial de crear comunitat i d'oferir oportunitats per a l'oci i l'aprenentatge.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
