Ben aviat es compliran 15 anys de la gran nevada del 2010 a Barcelona. Aquest record coincideix amb l'arribada d'una onada de fred i pluges i, a més, amb la probabilitat de neu en cotes baixes.
Barcelona, ciutat mediterrània i de clima temperat, rarament experimenta una nevada. No obstant això, quan es donen les condicions meteorològiques idònies, el Tibidabo i altres punts de la ciutat poden vestir un extraordinari mantell blanc com va passar l'any 2010. Ara bé, quins elements han de donar-se per veure neu a la capital catalana?
Les temperatures en diferents nivells de l'atmosfera juguen un paper fonamental en el càlcul de la cota de neu.
Es tenen en compte dos principals alçades, referències clau per calcular la cota de congelació de les precipitacions que, inicialment, sempre comencen a caure del núvol a la superfície de forma sòlida.
Dues alçades
La primera observació es fa a 500 hPa (uns 5.500 metres), una capa teòrica de l'atmosfera on les temperatures han de ser extremadament baixes, a partir d'uns -32 °C.
A mesura que el cúmul segueix caient, trobem un segon nivell de l'atmosfera, referència perquè aquesta precipitació segueixi sent en forma de neu. Es tracta de 850 hPa, que correspon aproximadament a una altitud de 1.500 metres.
Perquè la neu arribi al nivell del mar, es considera que la temperatura en aquest punt ha d'estar entre els -2 °C i -5 °C. El fred a les capes superiors a la superfície és crucial per mantenir la estabilitat de la neu a mesura que cau cap a cotes més baixes, evitant que es fos al complet abans d'arribar al sòl.
Taula per a averiguar la cota de neu a partir de la temperatura a 500 i 850 hPa
L'altura geopotencial
L'altura geopotencial mesura la distància vertical d'una superfície de pressió específica a l'atmosfera. En situacions favorables per la neu a Barcelona, l'altura geopotencial al nivell de 500 hPa ha de ser baixa, generalment inferior a 5.320 metres. Això indica la presència d'una massa d'aire fred i dens, que és essencial per generar les condicions favorables per la neu.
En aquest cas, l'altura geopotencial no és un condicionant, sinó més aviat un indicador a tenir en compte en la previsió de neu a Barcelona i que, a més, entra dins una fórmula matemàtica per calcular la cota de neu teòrica.
Els vents
La direcció i la intensitat dels vents també juguen un paper determinant. Les situacions de llevant són particularment favorables per la neu a Barcelona, ja que aporten el gradient d'humitat del Mediterrani i solen estar associades a baixes pressions que potencien la inestabilitat atmosfèrica. L'humitat aportada per aquests vents és crucial per generar precipitacions significatives.
Torna el fred a Barcelona, tot i que aquesta vegada no nevarà ni al Tibidabo /
En canvi, els vents del nord, generalment més freds i secs a causa de la seva procedència continental, no solen afavorir tant les nevades a la ciutat, ja que tendeixen a dissipar la humitat necessària. No obstant això, poden ser un factor secundari que reforça el fred, especialment en situacions de caràcter més local, com el rebuf.
El rebuf
El rebuf és un fenomen característic de les costes catalanes que ocorre quan els vents de llevant xoquen amb una corrent d'aire de direcció oposada, generant una convergència. Aquesta situació afavoreix l'acumulació d'humitat i la formació de núvols de desenvolupament vertical que poden generar nevades fins i tot al nivell del mar.
La intensitat de la precipitació i la cota de neu
Un dels factors a vegades més sorprenents és com la intensitat de la precipitació pot afectar la cota de neus. Quan la pluja és intensa, l'evaporació i l'escalfament de l'aire proper al sòl poden provocar una baixada brusca de la temperatura, fent possible que nevi a cotes més baixes de les previstes.
Més de cinc centímetres de neu al Tibidabo / ROBERTO DE GODOS
Aquest fou el cas de la nevada de 2010 a Barcelona: tot i que inicialment es preveien temperatures d'uns 5 °C, la intensitat de la precipitació va generar un refredament suficient perquè la neu arribés a totes les cotes de la ciutat. El que inicialment era pluja, es va anar transformant en neu gradualment fins arribar a deixar un gruix significatiu, fins i tot a primera línia de costa.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial