El innovador sistema de recogida d'aigua que va dissenyar Gaudí i mai es va arribar a utilitzar: clins d'ull a la cultura grega
L'arquitecte català va demostrar una vegada més la seva capacitat per integrar i dotar de funcionalitat les seves obres en l'entorn
Noticias relacionadas
- Barcelona manté la majoria dels seus preus, però puja les entrades del Tibidabo i el Park Güell
- L'església a mitja hora de Barcelona que amaga una obra secreta de Gaudí: declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO
- El camí més curiós de la ciutat de Barcelona està al Park Güell: té un significat religiós
Al cor del d'un dels projectes més emblemàtics d'Antoni Gaudí, el Park Güell de Barcelona, s'oculta un sistema de recollida d'aigua que l'enginyós arquitecte català va dissenyar de manera pionera, encara que mai va ser utilitzat.
Sovint conegut per les seves arquitectures fantàstiques, Gaudí va pensar en un sistema que no només fos funcional, sinó també una obra d'art que mostrés la seva profunda admiració per la natura, la cultura grega i, per descomptat, per la bellesa en cada detall.
A la famosa Sala Hipòstila del Park Güell, sota les columnes que suporten la plaça superior, Gaudí va idear un dipòsit d'aigua connectat a un enginyós sistema de recollida. La sala, amb unes columnes que recorden la influència dels temples grecs, té una trampilla amb una escala que dóna accés a aquest espai 'secret'.
Cisterna de la Sala Hipòstila del Park Güell
Recol·lectar l'aigua de pluja
Aquest sistema, basat en la recol·lecció d'aigua de pluja, descendia per unes columnes buides que actuaven com canals. L'aigua caiguda travessava per elles fins a una gran cisterna subterrània, situada sota el paviment de la sala. No obstant això, la veritable joia d'aquest sistema no era la cisterna en sí, sinó l'"alliberador" que Gaudí va integrar en la figura de la famosa salamandra, que avui coneixem com un dels ídols del Park Güell.
La salamandra, creada amb la col·laboració de Josep Maria Jujol, no era només una escultura decorativa, sinó que també tenia una funció pràctica: servia com alliberador de l'aigua sobrant.
Quan el dipòsit s'omplia, l'aigua sobrant es vessava per la boca de la salamandra, convertint-la en un element essencial del sistema de recollida d'aigua. Aquest és un clar exemple de com Gaudí fusionava la funcionalitat amb el simbolisme i l'estètica.
Entrada del Park Güell amb la plaça de la Natura damunt les columnes de la Sala Hipòstila
Les innovacions de Gaudí
Aquest sistema de recollida d'aigua és un exemple més de la genialitat de Gaudí, que concebia els seus projectes com una combinació d'art, natura i tecnologia, però també de com les seves idees no sempre arribaven a materialitzar-se segons el planejat.
En aquest cas, el sistema mai no es va utilitzar, tot i que el seu disseny i la seva integració a l'obra romanen com una mostra de l'avanç visionari que Gaudí havia anticipat per a la ciutat de Barcelona.
A través d'aquest tipus de projectes, Gaudí demostrava que les seves creacions no només estaven pensades per a la bellesa visual, sinó també per a la integració amb l'entorn i el respecte per la natura.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
