La casa modernista de Sant Antoni que amaga una cova del tresor: el "jardí de la sort" de Barcelona
Els gairebé 450 gasteròpodes que decoren l'edifici recorden la llegenda que explica com el seu propietari va trobar el tresor amb què va pagar aquesta obra, projectada per Carles Bosch i Negre
La Verneda amaga una enorme figura d'acer dels Jocs Olímpics: sis metres d'altura
Moltes vegades, ens aturem davant d'edificis singulars i ens enredem en l'estil arquitectònic o ens entusiasmem amb els seus célebres artífexs (Gaudí, Domènech i Montaner...).
A vegades ens oblidem de recrear-nos en els detalls aparentment minúsculs, com aquestes criatures inesperades que de vegades habiten en alguns edificis i que ens xiuxiuegen històries a l'orella. A la cantonada del carrer Tamarit amb Entença, al barri de Sant Antoni, tenim un bon exemple: la Casa dels Cargols.
Més de 400 cargols
Més que un edifici, és un autèntic ecosistema vertical. Carles Bosch i Negre, el mestre d'obres que el va imaginar el 1895 per encàrrec de Miquel Ribera i Ros, no va construir un edifici residencial, sinó que va sembrar un jardí vertical on habiten cucs, papallones, coloms i, sobretot, cargols.
Pintats, de pedra, de bronze, de forja i de diferents mides, campen a plaer per tota la façana, s'arrosseguen per la cornisa, s'empaiten als balcons i s'hi colen a l'interior, on desfilen pel fris i els vidres esmerilats de la porteria... En total, 447 gasteròpodes (més dos desapareguts).
La llegenda
La història de la Casa dels Cargols és tan curiosa com la seva decoració. Expliquen que Miquel Ribera i Ros, el propietari, va trobar la seva fortuna buscant cargols després d'una tempesta.
La Casa dels Cargols
Casi puc imaginar l'escena: la ciutat acabada de rentar, el sol filtrant-se entre les núvols, i un home agenollat, seguint la traça brillant d'un cargol que el porta fins ...un tresor amagat! Amb l'or que va trobar va construir aquest peculiar edifici, que més que un simple agraïment és el portal a un món on la sort es mesura amb lentitud i perseverança. Se non è vero, è ben trovato...
La Casa dels Cargols, encara que inscrita en el primer modernisme, s'allunya de les grandiloqüències d'altres obres. Aquí, la natura no es idealitza, sinó que es celebra en la seva forma més humil.
Decoracions
Els seus esgrafiats no són simples ornaments, sinó escenes de la vida quotidiana: pagesos que, amb les seves mans toves, recullen cargols. Els motius vegetals que els acompanyen, entrellaçats i sinuosos, evocan la fertilitat i l'abundància. I les seves baranes de forja entrellaçades són plantes que els cargols s'aferran amb força.
Cada cargol, amb la seva espiral única, és una peça irrepetible. Aquests petits gasteròpodes grimpen per la façana, buscant el sol, en una simfonia visual de línies corbes i textures metàl·liques, s'exhibeixen als balcons com petites escultures.
La Casa dels Cargols de Barcelona
Les mensules a les quals s'aferran aquests gasteròpodes són representacions de fulles de lletuga, el seu plat preferit i una subtil referència a l'alimentació, al sustent i a la connexió amb la terra.
Val la pena aturar-se a la part superior de l'edifici, on s'aixequen dos grups escultòrics que representen l'entrada a una gruta, la cova on, segons la llegenda, el propietari va trobar el tresor.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
