Veterinaris adverteixen del risc de les espigues pels gossos a Barcelona: “Poden acabar al cervell”

Amb l'arribada del bon temps, es reprenen els passejos per zones verdes i sota el sol al costat dels gossos. No obstant això, aquesta època de l'any coincideix també amb un notable augment d'una amenaça silenciosa i poc coneguda: les espigues.

(Arxiu) Espigues de blat a la campinya cordovesa. EFE / Rafa Alcaide

Aquests fragments secs de gramínies, com el blat o l'ordi, poden semblar inofensius, però la seva estructura afilada i en forma d'arpó els converteix en un seriós perill per a la salut dels animals. 

Parc amunt, parc avall, les mascotes ensumen cada racó com si fos la primera vegada. "Un cop es claven al cos del gos, avancen cap a l'interior, però no poden sortir, la qual cosa pot derivar en infeccions greus", expliquen a Metròpoli des del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB).

Presència generalitzada a Barcelona i l'àrea metropolitana

Encara que el problema no és nou, la seva presència segueix sent generalitzada en parcs, jardins i marges sense desbrossar. "En quant comença la floració, especialment entre primavera i estiu, els marges d'alguns carrers s'omplen d'espigues. I no es recullen. Això és un risc evident", afirma Ares, una veterinària col·legiada a la província de Barcelona.

Espigues seques a prop d'un passeig peatonal de Tiana Cedida

A municipis de l'àrea metropolitana on abundin els espais semiurbans amb vegetació hi ha una alta concentració d'espigues en zones per les quals habitualment es passegen els gossos. "Enguany, amb les pluges, serà encara pitjor perquè creixeran més", adverteix la professional.

Què pot causar una espiga

Les espigues no es limiten a causar molèsties superficials. El COVB apunta que poden penetrar en múltiples zones del cos de l'animal i, en els casos més greus, migrar a òrgans interns:

• Nas: quan el gos olora, l'espiga pot introduir-se. Esternuts intensos, sanglots nasals o secrets unilaterals poden ser símptomes

• Orelles: en races amb orelles caigudes o molt pèl, és freqüent. El gos se sacseja el cap constantment o mostra dolor en tocar l'orella

• Ulls: poden allotjar-se entre el plec de la parpella i el globus ocular, provocant conjuntivitis o úlceres

• Peus: especialment entre els dits. Si penetren, poden causar coixesa, inflamació o abscessos

• Pell: s'hi fixen en qualsevol part del cos, sobretot en gossos de pèl llarg. La seva migració pot generar infeccions subcutànies

• Òrgans interns: els casos més complexos. "He extret espigues de pulmons, fins i tot de cervells. Van entrar pel nas, van travessar estructures internes i es van allotjar en l'encèfal", relata Ares

Aquestes migracions, conegudes com a espigues migratòries, necessiten procediments quirúrgics i poden comprometre la vida de l'animal.

Falta d'actuació institucional

Ares lamenta la inacció de moltes administracions locals, que no retiren la vegetació un cop segada. "Deixen les espigues on cauen, sense recollir-les, i això multiplica el risc", assenyala.

Encara que reconeix que els ajuntaments compten amb personal tècnic ambiental, critica que no es prenguin mesures específiques per evitar aquests incidents, que tenen conseqüències tant per a la salut animal com per als recursos econòmics de les famílies.

"He perdut gossos per això. I el cost emocional i veterinari no s'assumeix des de l'àmbit públic", denuncia.

Prevenció: clau per evitar urgències veterinàries

La millor manera d'evitar complicacions és mitjançant la prevenció i la revisió freqüent de l'animal després de cada passeig.

Les recomanacions del Col·legi de Veterinaris són clares: evitar les zones amb vegetació seca durant la primavera i l'estiu; rascar al gos després de cada sortida, prestant especial atenció a orelles, peus, axil·les i inguinal; tallar el pèl a les zones de risc si l'animal el té molt llarg; i acudir al veterinari si apareixen símptomes com esternuts repetits, sacsejades de cap o coixesa.

Un gos al metro de Barcelona CEDIDA

En casos en què l'espiga sigui visible i en una zona accessible, es pot intentar retirar-la amb pinces, sempre amb precaució per evitar que es trenqui. Si està en una àrea sensible o profunda, l'extracció l'ha de fer un professional.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial