Alba, pescadora al port de Barcelona: "Vaig deixar de ser cambrera de discoteca per dedicar-me al que em completa"
A els seus 24 anys, la jove segueix el llegat del seu pare en la pesca artesanal, un treball "poc valorat" i cada vegada més escàs: és la treballadora més jove del sector a Catalunya
A les 3:00 hores, m mentre la ciutat dorm, Alba es lleva sense saber com acabarà el dia. Viu al ritme del mar, i això significa dependre de moltes coses que no pot controlar: el temps, la sort o el moviment dels peixos.
Es prepara ràpid, sense pensar gaire. A aquesta hora, la rutina no permet espai per res més.
Un art de pesca gairebé extint
Poc després arriba al port. El seu vaixell, un petit pesquer de "art menor" que ha pogut comprar gràcies a una ajuda de la Generalitat, l'espera.
És seu, no ho comparteix amb ningú. Ho considera una inversió, una aposta. “És com el meu fill ara mateix”, comenta entre rialles en conversa amb Metròpoli.
Alba, la pescadora més jove de Catalunya mirant des de dalt el seu vaixell Barcelona
Es sent orgullosa de tenir-lo, encara que sàpiga el que costa mantenir-lo a flot, en tots els sentits.
L'acompanya Cristian, la seva parella, amb més de quinze anys d'experiència en el sector. Coneix el mar, els temps i el llenguatge de les xarxes. Ambdós es dediquen a un tipus de pesca gairebé extingit.
"És dura, la gent prefereix fer arrossegament perquè és més còmode, però no és el mateix, això no danyat l'ecosistema marí" explica en relació amb el Trasmall.
El més dur no és la mar
El sol ja comença a cremar i tornen al port. A partir d'aquell moment comença el que ella considera el més dur: el treball a terra.
"Tothom pensa que és molt bonic estar a la mar, i ho és, però ningú veu el més dur, que comença quan amarres", explica.
Alba, la pescadora més jove de Catalunya dins del seu vaixell prenant el peix Barcelona
Des de les 11:00 hores fins passades les 16:00 hores, tant ella com la seva parella Cristian es dediquen a desmuntar xarxes, classificar, netejar i organitzar les caixes amb el peix que després portaran a la llotja. "Avui tenim molt lluçol" comenta mentre comença a agafar les caixes.
La calor a peu de port és asfixiant. Avui, a més, la feina ha estat intensa, "avui jo sola no podia amb tot, he trucat al meu pare perquè em doni una mà" comenta Alba mentre es posa el vestit d'aigua.
"Això és el que jo sentia que era el meu camí"
El seu pare, Rafa Aguilar, del qual Alba ha heretat la passió per la mar, està jubilat, però la barca amb la qual va treballar durant anys segueix amarrat just al costat de la de la seva filla.
El pare observa sense perdre's detall de cada moviment de la seva filla mentre l'ajuda a guardar la xarxa, en silenci. Amb un somriure encunyat, comenta: “Si ella és feliç, jo sempre la recolzaré. Però això és molt dur”.
"Papà, no mentis, a tu no t'agrada que em dediqui a això" respon Alba. "Saps que això no és així, Alba" contesta el seu pare.
Rafa, el pare d'Alba donant-li les cubetes perquè pugui preparar el peix del dia Barcelona
I és que, la jove, durant diversos anys va treballar a la nit barcelonina, va viure uns anys seguint els estàndards que es consideren "normals" per a algú de la seva edat.
Festes, amigues i més festes. Però un dia tot va canviar. "Em vaig adonar que això no em complia, vaig decidir deixar-ho i anar-me a la mar, ser pescadora, seguir el llegat del meu pare, això és el que jo sentia que era el meu camí" comenta.
Tot per aprendre
Tot i les diferències generacionals entre el seu pare i ella a l'hora de dur a terme la feina, Alba és molt conscient que encara té molt per aprendre d'ell, "jo porto només dos anys en això, em queda tot per aprendre" confessa.
La jove explica que moltes vegades ha sentit històries de quan la mar "donava més peix". Però ara cada cop hi ha menys. I és "frustrant" perquè "fas el mateix, o fins i tot més, i treus la meitat", comenta mentre classifica lluçol.
Alba i Cristián preparant recollint les xarxes i preparant el peix Barcelona
"Tot aquest esforç pel que es guanya... hi ha dies que penses en tirar la tovallola", assegura.
Tot i que hi ha molts moments en què creu que treballar a la mar és dur, sacrificat i molt poc valorat, també té clar que, per a ella, la pesca ho és tot. "Si no m'hagués dedicat a això, no sé què faria", diu.
Alba separant el lluçol per després portar-lo a la llotja Barcelona
La pescadora més jove de Catalunya
"Alba, comença ja a preparar-ho, que vas tard" li diu el seu pare des del moll. Toca preparar les cistelles que aniran a la llotja, on es reuneixen la resta de pescadors per enviar a subhasta el peix del dia.
Cristián continua recollint les xarxes i Alba enfarina el lluçol per mantenir-lo fresc i que no perdi el seu color vermell. "Ara a la llotja, veureu, són tot homes, però em tracten molt bé, em tenen afecte, al final, em coneixen des que sóc petita i venia amb el meu pare".
Cristián i Alba preparant el carretó amb les cubetes per portar-lo a la llotja Barcelona
Per a Alba, ser l'única dona pescadora i a sobre la més jove no és motiu d'orgull, ella sent que és una feina qualsevol, de fet, el que l'amoïna és ser, precisament això.
"És un símptoma que alguna cosa no va bé si jo amb 24 anys sóc la més jove, ningú vol això. És molt dur, es guanya poc, i tot el món ho veu com alguna cosa d'una altra època, ho entenc" confessa mentre acumula les caixes una sobre de l'altra.
16:30 hores, moment d'anar a llotja
Són les 16:30, el carretó amb totes les safates ja està llest. És el moment d'anar a la llotja i vendre tot el que han pescat avui.
Alba carregant el carretó amb totes les cubetes de camí a la llotja del Port de Barcelona Barcelona
Entre murmullos i fum de cigarrets, la jove de 24 anys mira amb certa impaciència la pantalla que està sobre de la cinta per on passa el peix i que mostra per quant.
Recull el seu carretó, agafa les seves cistelles i torna amb certa resignació.
Alba a la llotja mentre espera que es mostri a la pantalla el preu pel que s'ha comprat el seu peix Barcelona
“Hi ha dies pitjors”, diu Cristian. I després afegeix: “Cal insistir. Tot i que no es vengui res, cal seguir sortint”, és l'únic que podem fer, no tirar la tovallola, afegeix.
El valor del local davant de l'econòmic
El que més li fa mal a Alba, no és passar tot el dia sota el sol, suant i treballant, és que tot això no es valori. “La gent va al súper, compra salmó, i ni es planteja d'on ve. Aquí no hi ha salmó. Però és el que ara està de
