La dificultat per accedir a un habitatge digne a Barcelona s'ha convertit en una de les principals preocupacions per a tota una generació.
La ciutat, que durant anys ha venut una imatge de modernitat, creativitat i qualitat de vida, sembla cada cop més inaccessible per a aquells que hi viuen i hi treballen.
El guionista i còmic Ignasi Taltavull ha expressat amb franquesa la seva preocupació per la situació residencial a Barcelona, afirmant: “Penso que potser no pugui viure aquí”.
En una entrevista profundament crítica, Taltavull combina la seva visió personal amb observacions culturals i socials sobre la vida a la ciutat comtal.
Habitatge rehabilitat a El Raval
Una relació d'amor i desencant amb Barcelona
Taltavull defineix el seu vincle amb la ciutat com una mena d'amistat intensa i contradictòria: “Tinc una relació amb Barcelona com amb un amic de tota la vida de qui penses: Per què som amics?’”.
Reconeix que, si es limita al gaudi merament turístic, veu Barcelona com un lloc fascinant: “M’agradaria viure a Barcelona com a turista, amb la copa de cava al catamarà”, lliure de preocupacions quotidianes i obres eternes.
El drama de l'accés a l'habitatge
L'artista adverteix de l'encariment creixent de l'habitatge a la ciutat: “Vivim en un moment en què és mala notícia que reformin el teu carrer, perquè vol dir que potser no podràs pagar el següent lloguer”.
Cartell d'un habitatge en lloguer
Aquesta lògica porta a qüestionar la pertinença a la ciutat: “Potser el que em retenia aquí ja no hi és… el preu puja més… Sents que potser no té sentit formar part de la ciutat”.
El boom de la comèdia... amb precarietat
Taltavull també destaca el moment positiu que travessa la comèdia a Barcelona: "La comèdia viu un bon moment a la ciutat de Barcelona, però segueix sent un treball molt precari. Falten més ajudes".
Tot i reconèixer que el públic respon bé, assegura que el sector manca d'estabilitat i requereix recolzament institucional per consolidar-se com a professió.
El costat més autèntic d'una ciutat contradictòria
Malgrat les seves crítiques, el còmic celebra la infinitat de contrastos que ofereix Barcelona: passejos espontanis per la Diagonal, l'atmosfera caòtica del Gòtic o l'encant de la Vila Olímpica.
Habitatge social a les 'Casernes' de Sant Andreu
“M’agrada aquest moment de caos… potser també perquè m'inspira veure la gent i veus tot el contrast”, afirma, descrivint una urbs viva, intensa i plena de contrastos.
¿L'ideal turístic vs. la realitat habitual?
Ignasi confessa els seus desitjos de viure la ciutat com a visitant, al marge de la pressió habitacional i les reformes interminables: "Un any de gaudir la ciutat com està i després va reformar-ho tot". Una reflexió que planteja un possible descans existencial abans de reincorporar-se a la vida quotidiana.
El seu testimoni té ressò en la sensació creixent entre joves professionals: treballar a Barcelona ja no garanteix poder quedar-s'hi. L'aspiració de pertinença s'enfronta amb processos urbans excloents, que impulsen a replantejar el projecte vital en una ciutat que ja no resulta accessible.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
Noticias relacionadas
- L'empresari de Badalona que va triomfar al resta del món: "És el millor producte perquè agrada a tothom"
- Ni Mataró ni Castelldefels, aquest és l'idíl·lic poble barceloní on va néixer Ona Batlle: "En casa, la vida es bona"
- Ni calçots ni pa amb tomàquet, aquest és el plat favorit de Carles Francino: “Sóc exactament igual de feliç”