Chalazió: el bony a la parpella que sembla un ordeig, però no ho és

El chalàzió és una afecció ocular força comuna que pot resultar molestal, encara que en la majoria de casos no revesteix gravetat. Es presenta com un petit bombollet al palpà a causa de l'obstrucció de les glàndules de Meibomi, les encarregades de produir la greix necessària per mantenir lubrificada la superfície de l'ull.

Encara que a simple vista es pugui confondre amb un ordeig, la diferència clau és que el chalàzió no és una infecció activa i, en general, no causa dolor. També existeix un petit risc de confondre'l amb una malaltia o només tumoració maligna. I que, si el chalàzió persisteix, cal una avaluació per part d'un oftalmòleg per descartar-lo.

Com es desenvolupa un chalàzió?

El procés sovint comença amb una lleu inflamació al palpà, que amb el temps evoluciona fins a convertir-se en un bombollet més notori. En molts casos, el chalàzió desapareix sense causar molèsties greus, però si creix massa, pot exercir pressió sobre l'ull i fins i tot afectar la visió.

El seu diagnòstic és senzill: un oftalmòleg pot identificar-lo a través d'una exploració ocular sense necessitat de realitzar proves addicionals. L'aparença i ubicació del bombollet solen ser suficients per diferenciar-lo d'altres afeccions similars.

Tractaments i cures a casa

Afortunadament, la majoria dels chalàzions es resolen sols en el transcurs d'unes setmanes, encara que existeixen mesures que poden accelerar la recuperació. Un dels mètodes més eficaços és l'aplicació de compreses calentes al palpà afectat durant uns deu minuts, diverses vegades al dia. La calor ajuda a ablandar la greix acumulada dins la glàndula obstruïda i facilita el seu drenatge natural.

A més, és fonamental mantenir una bona higiene palpebral per evitar que la situació s'agreugi o que el problema es repeteixi en el futur. Per això, es recomana rentar els pàrpats amb productes adequats, com tovalletes oftàlmiques o solucions específiques per la neteja ocular. En alguns casos, l'especialista pot recetar col·liris o pomades amb antiinflamatoris per reduir la inflamació i alleujar les molèsties.

Quan és necessària una intervenció?

En la majoria de casos, la paciència i els cures domiciliaris són suficients perquè el chalàzió desaparegui. No obstant això, hi ha situacions en les quals la inflamació persisteix durant massa temps o el bombollet creix fins al punt d'interferir amb la visió. En aquests casos, es pot recórrer a una petita intervenció quirúrgica.

Es tracta d'un procediment ràpid i indolor, segons explica el doctor Carles Barnés, oftalmòleg de l'Hospital Universitari Dexeus. “És una cirurgia d'ungles on es realitza una petita incisió al palpà per drenar el contingut del chalàzió”, detalla l'especialista. La recuperació és senzilla i, seguint les indicacions mèdiques, en pocs dies la zona afectada torna a la normalitat sense deixar cicatrius visibles.

Consells per prevenir el chalàzió

Tot i que no sempre és possible evitar l'aparició d'un chalàzió, hi ha certs hàbits que poden reduir el risc de desenvolupar-lo. Mantenir una bona higiene ocular és clau. “Netejar els pàrpats amb freqüència i desmaquillar-se correctament evita l'acumulació de residus que poden obstruir les glàndules de Meibomi”, assenyala el doctor Barnés.

També és recomanable evitar tocar-se els ulls amb les mans brutes i tractar adequadament afeccions de la pell com la rosàcia o la dermatitis seborreica, que poden predisposar a l'aparició de chalàzions recurrents. “Amb aquestes precaucions”, conclou l'especialista de l'Hospital Universitari Dexeus, “es pot minimitzar el risc de desenvolupar aquesta afecció i mantenir la salut ocular en òptimes condicions”.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial