Joan Manuel Serrat, als seus 81 anys, ha aconseguit el que molts anhelen: una jubilació serena, rodejada d'afectes i sense nostàlgies del que va ser.
Retirat dels escenaris des de desembre de 2022, l'artista segueix sent un referent de la música i la cultura espanyoles, però la seva vida quotidiana transcorre lluny dels focus, entre la seva casa a Vallcarca i el seu refugi a Menorca.
Vallcarca, la seva finestra al món
El barri de Vallcarca, encaixat entre Gràcia i Horta-Guinardó, és el lloc que Serrat ha convertit en llar. Allà viu en una casa unifamiliar discreta, rodejada de vegetació i amb un petit jardí. Des de la seva finestra, com ell mateix va dir fa uns mesos, té una vista privilegiada del món.
Imatge d'arxiu d'un parc a Vallcarca
La zona conserva un aire de poble dins de la ciutat, amb carrers costeruts, construccions antigues i un ambient comunitari que el cantautor valora especialment.
Els veïns el descriuen com algú proper i senzill, que passeja sense problemes pels seus carrers, saludant qui el reconeix.
A pocs minuts del Park Güell, Vallcarca combina tranquil·litat, història i cultura. És en aquest entorn on Serrat ha sabut trobar l'equilibri perfecte entre calma i connexió amb la vida urbana.
“Extraordinàriament feliç”
Fa només uns dies, Serrat va reaparèixer públicament al rebre el Premi Corts de la Reial Illa de Lleó, a San Fernando (Càdiz), que reconeix a figures que han defensat la democràcia i la llibertat.
Allà, el músic va confessar sentir-se “extraordinàriament feliç” amb la seva vida actual: “No sento l'amargura d'enyorar l'escenari. Vaig prendre una decisió: abans que et treguin, marxa”.
Serrat durant el concert de Barcelona en solidaritat amb València
Encara que va assegurar que no pensa tornar a les gires, va admitir que cada vegada que posa un peu a l'escenari se sent “revifat”. I a Càdiz ho va demostrar cantant, davant la sorpresa del públic, dues de les seves himnes: “De tant en tant la vida” i “Mediterrani”.
El seu discurs no va estar exempt d'actualitat i crítica social. Es va mostrar preocupat per un món “hostil, contaminat, injust i insolidari”, i va defensar que la humilitat és la millor virtut en temps dominats pel diner.
També va denunciar el “genocidi” contra el poble palestí i va lamentar que Europa s'hagi convertit en “un mercat”.
Una vida entre Barcelona i Menorca
La casa de Vallcarca no és l'única residència de Serrat. A Maó (Menorca) conserva un altre refugi íntim, davant del mar, on passa llargues temporades.
L'illa balear li ofereix pau, contacte amb la natura i el Mediterrani com a horitzó, un element inseparable de la seva obra i de la seva vida.
Maó, Menorca en imatge d'arxiu
En aquest equilibri entre la urbs barcelonina i la calma insular, Serrat ha construït el seu retir perfecte: discret, proper als seus i carregat de significat.
Família i arrels
El cantautor està casat des de fa dècades amb Candela Tiffón i té tres fills, un d'una relació anterior.
Tot i que sempre ha protegit la intimitat dels seus, ha confessat en entrevistes que la família és un dels pilars fonamentals de la seva vida: “Els meus fills m'han donat molt més del que m'han demanat”, va dir en una ocasió.
En el seu dia a dia, gaudeix de la companyia dels seus, entre records, papers que revisa i cançons que, de tant en tant, segueix escrivint “sense la disciplina diària d'abans”.
El llegat intacte
Malgrat la seva retirada, Serrat segueix present en la memòria col·lectiva gràcies a clàssics com “Mediterrani”, “Penélope” o “Cantares”. La seva figura transcendeix la música: és símbol de llibertat, de compromís social i d'una manera d'entendre la cultura com a instrument de canvi.
En la seva jubilació, Serrat no busca protagonisme, sinó equilibri i serenitat. I, com ell mateix assegura, ho ha trobat: “Sóc extraordinàriament feliç”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial