Aquest és el millor barri per viure a Barcelona segons Daniel Brühl: "Com entrar en un petit poble dins de la gran ciutat"

L'actor Daniel Brühl, reconegut internacionalment per títols com Good Bye, Lenin! o Inglourious Basterds, torna a situar Barcelona al centre de la seva vida i de la seva obra.

Ho fa a través del seu primer llibre, Un dia a Barcelona (Indicis), una mirada íntima, crítica i profundament personal sobre la ciutat que el va acollir i que, segons confessa, l'ha marcat per sempre.

I si hi ha un lloc que resumeix aquest vincle, aquest és Gràcia, el barri que Brühl no dubta a definir com el millor per viure a la capital catalana.

“Era com entrar en un petit poble dins de la gran ciutat. Té un caràcter propi, una identitat marcada”, assegura l'actor, que va residir allà durant diversos mesos mentre rodava a Barcelona.

Un cor autèntic dins de la ciutat

Tot i que la seva família vivia a El Putxet, un entorn més residencial, Brühl trobava a Gràcia una autenticitat que, segons ell, s'ha mantingut intacta al llarg dels anys.

“Em vaig adonar que la mentalitat de la gent és molt genuïna. Hi ha un sentiment comunitari que no trobes en molts altres llocs. Tothom parla amb tothom, les generacions conviuen de manera natural”, explica amb entusiasme.

Aquesta visió, que barreja admiració i tendresa, travessa tot el llibre. Per Brühl, Gràcia representa el que més valora de Barcelona: la barreja de cultures, la convivència intergeneracional i la vida de barri.

“Per a mi, Gràcia no és només un barri. És una forma de viure. És barreja, autenticitat i ànima”, resumeix.

Una mirada sincera, sense postals

Però Un dia a Barcelona no és, insisteix l'actor, un exercici d'idealització. “No volia escriure un fullet turístic. Barcelona és meravellosa, però com qualsevol altra gran ciutat, té reptes, contradiccions i zones d'ombra. És important mostrar tot això”, afirma.

Brühl reconeix que la ciutat el fascina tant per la seva bellesa com per la seva complexitat. “Barcelona és alguna cosa més que la imatge idíl·lica de les postals. És assolellada, sí, però també té les seves ombres. Té caràcter, història i ànima. Volia que el llibre transmetés aquesta barreja”, explica.

Aquesta honestedat és, potser, el que més connecta amb el lector. Brühl escriu sobre la ciutat que viu i sent, no la que es ven en les guies. Per això també reflexiona sobre com es percep Barcelona al seu país d'origen.

“Els alemanys adoren Barcelona. La coneixen bé i la respecten. Allà, solc defensar-la com si fos un ambaixador no oficial. Per això fins i tot vaig obrir un bar de tapes a Berlín”, comenta entre rialles.

Tradició, familia i cultura

La relació de Brühl amb Barcelona té arrels més profundes. A la seva família, el seu avi es va dedicar a escriure cròniques taurines, una figura que apareix al llibre i que afegeix una capa històrica i familiar al seu relat.

“De petit no m'agradaven els bous. Em semblaven alguna cosa salvatge. Però amb el temps vaig descobrir que aquest món és més complex del que sembla. Té la seva història, la seva simbologia, i mereix una anàlisi més profunda”, reflexiona.

Tot i que no es considera aficionat, defensa una mirada respectuosa cap a aquesta tradició. “No es pot jutjar amb superficialitat. No tot és blanc o negre”, afegeix.

Amistat, barreja i vida social

Un altre dels temes centrals del llibre és el valor de l'amistat i de les relacions quotidianes. Brühl admet que a Berlín, on resideix habitualment, enyora la vida social espontània de Barcelona.

“Viu en un barri en què tots s'assemblen: mateixa edat, mateixos pisos, mateix estil de vida... En canvi, a Barcelona, tot està barrejat. Pots trobar-te amb un nen, un jubilat o un artista a la mateixa terrassa”, explica.

En el seu bar berlinès, ha intentat recrear aquest esperit, organitzant fins i tot una calçotada anual per als seus amics. “Volia que sentissin una mica d'aquesta alegria mediterrània que tant m'enyora”, confessa.

Un futur a Barcelona

Tot i que la seva carrera el manté entre Berlín i els rodatges internacionals, Brühl no descarta tornar a viure a Barcelona. “Ara no és el moment, però potser d'aquí a un parell d'anys m'hi atreviré. M'agradaria aportar una mica de la meva cultura a la ciutat que tant m'ha donat”, comenta sobre la possibilitat d'obrir un bar alemany a la capital catalana.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial