Barcelona reforçarà la vigilància a la plaça més concorreguda: instal·larà 16 càmeres de vídeo el 2026

La plaça de Catalunya, un dels punts neuràlgics de Barcelona, comptarà a partir de 2026 amb 14 càmeres de videovigilància en el marc de l'ambiciós pla de l'Ajuntament d'instal·lar 500 nous dispositius de seguretat urbana abans de 2027.

La mesura forma part d'un projecte més ampli de modernització tecnològica, amb el qual es pretén reforçar la seguretat en zones de gran afluència de públic i complementar la feina de la Guàrdia Urbana.

Barcelona gasta més de set milions en mantenir la videovigilància als carrers

El projecte es desenvoluparà en diverses fases. Entre 2025 i 2026 s'instal·laran 134 càmeres als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella, amb una inversió de 3,8 milions d'euros.

Imatge d'arxiu de la plaça Catalunya

A més de la plaça de Catalunya, es contempla col·locar 13 dispositius més al llarg del passeig marítim de la Barceloneta, des de la plaça del Mar fins al carrer de la Marina, encara que en aquest cas la instal·lació està pendent d' autorització judicial.

Millor cobertura i alta definició

El pla no només contempla la col·locació de noves càmeres, sinó també la renovació d'una trentena d'equips ja existents, amb l'objectiu de millorar la qualitat d'imatge i ampliar el camp de visió. Totes les càmeres estaran connectades mitjançant fibra òptica i funcionaran en alta definició, la qual cosa permetrà un seguiment més precís dels espais públics.

Albert Batlle: "De les 140 càmeres de vigilància a Barcelona hauríem de passar a unes 500"

Maite Català, gerent de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament ha assegurat que les càmeres són una eina complementària a la presència policial que no substitueixen als agents, sinó que ajuden a prevenir delictes com furts i millorar la reacció davant incidents en àrees amb gran concentració de persones. 

Càmera de seguretat en una imatge d'arxiu Pixabay

Criteris objectius d'ubicació

Segons el consistori, les càmeres es col·loquen seguint criteris objectius: prioritzant zones on coincideixen alta incidència delictiva, densitat de públic i vulnerabilitat en cas d'aglomeracions. Espais de lleure, àrees comercials i places concorregudes, com la plaça de Catalunya, són exemples de punts on la videovigilància pot contribuir a disuadir delictes i garantir la seguretat de la ciutadania.

Les imatges es visualitzaran en temps real per agents de la Guàrdia Urbana, que podran acostar o allunyar la presa mitjançant control remot. Els registres es conservaran durant tres mesos, cosa que permet el seu ús com a prova judicial en cas de ser necessari.

Protecció de dades i drets dels ciutadans

L'Ajuntament ha assegurat que l' expansió de la videovigilància es farà respectant la normativa europea de protecció de dades, sense utilitzar tecnologies de reconeixement facial ni intel·ligència artificial per identificar persones. L'estratègia busca equilibrar el dret a la seguretat amb el dret a la intimitat i la pròpia imatge, seguint principis de proporcionalitat i mínima intervenció.

Barcelona ja disposava de 160 càmeres operatives, instal·lades des de l'any 2001. Amb la incorporació dels nous dispositius, la ciutat sumaria 660 càmeres abans de finalitzar el mandat municipal, convertint-se en un model de vigilància urbana moderna i segura, centrada en la prevenció i el control ciutadà, sense comprometre la privacitat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial