Miquel i Bea, els "protectores" del Raval que lluiten contra la delinqüència: "Aquesta és la nostra casa i d'aquí no marxarem"
Cansats de la degradació i la impunitat, els veïns d'aquesta zona de Ciutat Vella mantenen la pressió i exigeixen solucions reals i no promeses polítiques
Més: Veïns del Raval reactiven la seva lluita contra els narcopisos: "Estem pitjor que en els 80"
Notícies relacionades
El barri del Raval de Barcelona és un bullidor de delinqüència i degradació. I no és un "relat" o una "percepció" dibuixada pels mitjans de comunicació. És el que els seus veïns asseguren. Els mateixos que conviuen amb narcotraficants, drogoaddictes i lladres.
Tot i així, encara hi ha esperança. Perquè la gent que defensa el barri ja fa molt de soroll. "Ens protegim els uns als altres. Hi ha persones molt boniques aquí". Ho asseguren Bea i Miguel, dues personalitats que s'han alçat els últims anys com a portaveus veïnals. Una de la zona del Raval Sud i, l'altre, del Nord.
Miguel i Bea, veïns del Raval durant la entrevista amb Metròpoli Barcelona
El seu barri, malgrat l'evident, els encanta. A tots dos els ha passat pel cap la idea de mudar-se. Però cap vol. "Clar que viuria més tranquil en un altre lloc, però aquesta és la meva casa. A mi no em tiraran", defensa Miguel, veí del conflictiu carrer Picalquers.
Un moviment veïnal
Tots dos van començar la lluita sense saber que el moviment creixeria tant. Bea, que per prudència prefereix no mostrar el seu rostre davant la càmera, es va mudar al carrer Santa Madrona fa ja nou anys. I allò que veu cada dia quan surt al seu balcó "és cada vegada pitjor".
Un carrer del Raval Barcelona
La veïna recorda un narcopís just davant de casa seva: “Els veia punxar-se des del meu saló. Fins que hi va haver una sobredosi i els van treure”. Ho explica en un to més aviat lleuger perquè, com ella diu, "has de riure per no plorar".
La plaça de Rubió i Lluch del barri del Raval on es concentren delinqüents Barcelona
La sala Baluard, focus d'inseguretat
Bea, que retorda cada dia quan porta els seus fills a l'escola, destaca l'especial degradació entorn de la sala Baluard: “La gent es punxa a dins, però després surten i la plaça és seva; venen de tota Europa perquè aquí tenen un lloc per consumar”, diu l'entrevistada.
Un carrer del Raval Barcelona
L'arribada de consumidors forans --expliquen-- ha tensionat encara més la convivència: “Els d'aquí, en certa manera, respectaven, però els que venen de fora no coneixen ningú i no respecten res”, afegeix Miguel.
Les narcosales --i els narcopisos que les envolten--, segons tots dos entrevistats, han provocat la desolació de comerciants i residents i han revivat debats sobre política pública: des de la gestió policial fins a la necessitat de canvis legislatius per atallar la reincidència.
La plaça Rubió i Lluch del barri del Raval Barcelona
Organització veïnal i respostes a mitges
És a causa de tota aquesta problemàtica que la resposta ciutadana s'ha organitzat: grups de WhatsApp, associacions de veïns, xiulets col·lectius i fins a “invents” casolans --com pistoles d'aigua que fan servir per espantar els qui ocupen les escales--.
“Quan sona el xiulet surten tots els veïns”, expliquen. També lliguen el seu treball amb la policia: “Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana ajuden el que poden. Fem pinya amb ells, però és frustrant veure els mateixos que tornen al cap d'hores”, admet Bea.
Miguel Nova, un dels portaveus veïnals del barri del Raval Barcelona
Impunitat
Aquesta frustració apunta a un problema major: la percepció d'impunitat i la sensació que les mesures municipals no arriben o no funcionen.
Els veïns critiquen plans de xoc que, segons la seva experiència, s'han convertit en exercicis d'imatge. “Van posar càmeres, 'gomets' i controls, però nosaltres hem vist més brutícia després”, relata Miguel.
Un home rebuscant en la brossa al Raval Barcelona
La neteja, diuen, resulta ineficaç si la gent segueix llançant brossa des dels balcons i locals, o si els contenidors no funcionen.
Reivindicacions: més mà dura i polítiques socials
Si haguessin de demanar tres mesures per a “demà”, Miguel i Bea coincideixen: canvis legals que permetin actuar contra reincident, més operatius eficients per treure narcopisos i mesures reals contra l'incivisme (sancions efectives i neteja que funcioni).
![Imagen del futuro MACBA, con una gran porchada / MACBA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2021\/04\/14\/el-pulso-de-la-ciudad\/573702672_11397013_320x180.jpg"])
“És frustrant per a la policia: persegueixes algú i al cap de dues hores ja està altre cop al carrer”, diu Miguel. Bea incideix en la necessitat de polítiques coordinades que combinin seguretat i serveis socials: “No volem que se'ns ignorin per por de perdre vots; la solució demana polítiques dures, sí, però també preventives”.
El carrer Picalquers del Raval Barcelona
Un barri amb contradiccions
El Raval es dibuixa així com un barri de contradiccions: un lloc amb personatges estimables i solidaritat veïnal, però també amb problemes estructurals que acaben fent aquells que paguen lloguers i obren comerços.
Els veïns no volen que el relat del barri es redueixi a clixès: demanen mesures concretes, coordinació institucional i polítiques que no es quedin en anuncis.
“Seguim aquí i seguirem fent soroll”, conclou Bea. Miguel assenteix: “Si cal sortir a la plaça a protestar, sortim. No callarem”. I mentrestant, el Raval resisteix i s'organitza, entre el cansament i l'esperança, com sempre ha fet.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
