Barcelona es bolca per frenar la crisi de l'habitatge: invertirà en la promoció de més de 4.600 pisos entre 2025 i 2027.

Les cartes ja estan posades sobre la taula. Barcelona ha traçat un pla d'inversions en matèria de vivenda per impulsar la promoció de pisos socials a la ciutat de cara al segon bienni del mandat de Jaume Collboni.

On es construeix la vivenda pública a Barcelona: així serà la ciutat d'aquí a 25 anys

Entre 2025 i 2027, l'Ajuntament de la capital catalana destinarà, previsiblement, prop de 320 milions d'euros a la construcció de noves edificacions i a rehabilitar part del parc.

Els projectes, tant els que estan a mig executar com els pendents del seu inici, preveuen la projecció de més de 4.600 habitatges nous concentrats, especialment, als districtes de Sants-Montjuïc i Sant Andreu.

Cessió de sòl públic a tercers

La meitat de les promocions projectades seran llevades per tercers, tant privats com entitats socials, en sòl municipal.

Edifici de l'Eixample de Barcelona / EUROPA PRESS

Es tracta d'una estratègia clau del consistori per impulsar la construcció a la ciutat, clarament minvada després de la mesura de la reserva del 30% del sòl per a habitatge protegit.

Així, de les 4.646 vivendes projectades, 2.330 es construiran a través d'aquest model.

De fet, la majoria de les promocions dels districtes de Sant Martí i de Sants-Montjuïc es valen d'aquesta planificació a quatre mans.

Concretament, es troben al 22@, el conegut com a 'àmbit Prim' -un nou barri dins de La Veneda i la Pau-, La Marina del Prat Vermell i La Bordeta.

Vista general de la Torre Glòries i del sector financer del 22@ EUROPA PRESS

A més, existeixen variacions del model, com és el cas de la promoció al carrer Badajoz, número 11, del Poblenou. En aquest solar, el govern municipal ha anat un pas més enllà i no solament ha cedit el sòl a un privat perquè aixequi l'edifici, sinó que els pisos, tots ells de protecció oficial, els gestionarà una entitat del tercer sector.

Sant Andreu, el districte amb més inversió

Barcelona destinarà més de 86 milions a l'habitatge al districte de Sant Andreu, que encapçala la llista amb una diferència de 25 milions respecte a L'Eixample, el segon amb més despesa pública prevista.

Quasi la meitat de les construccions del districte, 484 de 1.002, es llevaran a les casernes de Sant Andreu. Altres 106 vivendes a la futura estació de La Sagrera i la resta es reparteixen entre el sud del barri de Bon Pastor i les que es construiran quan es demoleixi la presó de Trinitat Vella.

Macroprojectes d'habitatge

La capital catalana té potencial per construir 26.500 vivendes socials, tal com va afirmar el comissionat d'habitatge, Joan Ramón Riera, en una entrevista a Metròpoli.

Les promocions lideren alguns macroprojectes d'habitatge, a més dels ja esmentats, destaquen els 238 pisos de l'Illa Glòries o els 130 de la futura La Model.

Promoció de vivendes de la Illa de Glòries Ajuntament de Barcelona

A més, el consistori ha resolt antics projectes per construir habitatge públic, com és el cas del solar de l'antic teatre Talia i el Mercat de l’Estrella.

Primen les rehabilitacions a Ciutat Vella

Ciutat Vella és un dels districtes amb més finques d'alta complexitat de la ciutat. De cara al pla de barris d'aquest bienni, el consistori ha destinat gran part de les actuacions a rehabilitar diferents habitatges al Raval.

A més, encara s'ha de posar en marxa la promoció de vivendes al gimnàs social Sant Pau, els pisos del qual estaran gestionats per Hàbitat3.

Pisos en rehabilitació EUROPA PRESS

Impuls en barris concrets

Per una altra banda, altres districtes de la capital catalana no es reparteixen la promoció d'habitatges per tota la zona, sinó que es concentra en certs solars.

Les Corts, per exemple, compta amb la Colònia Castells amb 190 vivendes previstes. La construcció a Nou Barris s'ubica a quatre carrers de Trinitat Nova (392 pisos) i en el cas d'Horta-Guinardó tot l'esforç s'ubica al barri de La Clota (97 pisos).

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial