La supressió de 10.295 llicències de apartaments turístics a Barcelona a partir de 2028 beneficiarà directament les immobiliàries i al sector financer, a més de contribuir a una rebaixa del preu dels lloguers i les compravendes en el mercat residencial.
Així ho conclou l'Estudi dels impactes de les Viviendes d'Ús Turístic (HUT) sobre l'economia, l'ocupació i l'habitatge a la ciutat de Barcelona, publicat al setembre per l'Institut d’Economia de Barcelona a petició de l'Ajuntament.
L'informe constata que la desaparició dels apartaments turístics tindria un efecte positiu sobre les “activitats financeres, immobiliàries, professionals i tècniques”, amb un increment de 785 milions d'euros en la seva contribució al PIB.
Hostaleria i comerç, els més afectats
En canvi, l'allotjament, la hostaleria i el comerç minorista serien els sectors més perjudicats a curt termini, amb una pèrdua de 557 milions d'euros.
La indústria i la construcció també patirien decreixements, tot i que menors: 143 i 94 milions, respectivament.
En conjunt, els investigadors estimen que la supressió dels apartaments turístics suposaria una pèrdua anual de 36 milions d'euros per a l'economia barcelonina, només un 0,04% del PIB.
Dos turistes esperen a la porta d'un apartament turístic a Barcelona / EFE
Pèrdua d'ocupació
La fi d'aquesta activitat implicaria, a més, entre 4.263 i 16.279 baixes a la Seguretat Social, és a dir, una reducció d'entre el 0,35% i el 1,35%.
No obstant això, l'estudi recorda que, si part d'aquests apartaments es destinen al lloguer temporal, a hotels o es desplacen a altres municipis metropolitans, l'impacte en ocupació i PIB seria menor.
Efectes sobre els preus de l'habitatge
Malgrat que l'impacte sobre el PIB i l'ocupació és baix, la mesura contribuiria a alleujar la crisi d'habitatge.
Segons l'informe, els preus de compravenda caurien un 6,1% (241 euros per metre quadrat). Així, un apartament mig de 93 metres quadrats es rebaixaria en uns 22.400 euros.
En el mercat del lloguer, la reducció es situaria entre el 8% i el 13%, equivalent a entre 1,3 i 2,1 euros per metre quadrat. Per a un habitatge de 71 metres quadrats, la renda mensual baixaria entre 92 i 152 euros.
Riscos si es traslladen al lloguer de temporada
No obstant això, el document trasllada una advertència important. Si els apartaments turístics es transformen en lloguers de temporada, queden buits o es destinen a nòmades digitals, els preus residencials podrien pujar i no farien més que empitjorar l'emergència habitacional.
Això es deu a que l'anàlisi es va realitzar sota el criteri ceteris paribus, és a dir, considerant com a únic canvi la desaparició de les vivendes d'ús turístic, sense tenir en compte efectes en municipis de l'àrea metropolitana ni dinàmiques externes.
Barcelona, la més cara d'Espanya
En aquesta línia, l'últim informe de la Càtedra UPF-Tecnocasa assenyala que Barcelona és la ciutat amb la habitatge i la hipoteca de segona mà més cares d'Espanya.
L'estudi atribueix part d'aquesta situació a les polítiques públiques d'habitatge, entre elles el topall als lloguers i la supressió dels apartaments turístics.
Segons la Càtedra, aquestes mesures han portat a molts propietaris a treure les seves vivendes al mercat de compravenda, la qual cosa ha provocat un augment de preus i de hipoteques.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial