Parla una víctima de robatori de l'Aeroport de Barcelona: “Es van negar a revisar les càmeres de seguretat”
- Manuel Sànchez estava a punt d'embarcar a Bucarest amb la seva família quan li van robar la motxilla, on guardava material informàtic valorat en 3.000 euros
- Notícia relacionada: La seguretat de l'Aeroport de Barcelona, en escac: robatoris en avions i al personal d'aire
Una família està a punt d'embarcar a Bucarest per un viatge de treball. Són les sis del matí i fa escassos minuts que han arribat a la Terminal 2 de l'Aeroport de Barcelona. Mentre esperen a fer el check-in al taulell de l'aerolínia, Manuel Sánchez (nom fictici per preservar la identitat de la víctima), el pare de família, s'allunya durant uns segons per tirar unes coses a la brossa. La seva dona, que està treient el mòbil del bolso per poder donar tots els detalls a l'azafata, de sobte s'adona: la motxilla que havia deixat al seient del costat ha desaparegut.
Aquest és tan sols un dels centenars de casos que aquest digital ha rebut a raó dels últims articles publicats a Metròpoli en els quals s'interpel·la a la seguretat de l'Aeroport de Barcelona. Denúncies que exemplifiquen el que porta succeint, des de fa mesos, a les instal·lacions gestionades per Aena.
‘Escassa’ vigilància policial
Aquesta família d'Equador instal·lada a Barcelona mai va recuperar les seves pertinences. Van perdre el viatge i tot el que portaven a la motxilla, a més dels joguines de la petita de quatre anys. A dins guardaven l'ordinador de l'empresa, l'iPad de la feina de la dona, els passaports, les targetes de dèbit i crèdit, els auriculars i l'e-reader. "Calculo que el que portava valia uns 3.000 euros", lamenta Sánchez.
"De seguida vam córrer a buscar la motxilla, però ja s'havien anat", relata el mateix. Van trucar als Mossos d'Esquadra de l'Aeroport, qui "van arribar als cinc minuts caminant amb tota la calma per prendre la denúncia", segons explica la víctima a aquest digital. "Els vam demanar que revisessin les càmeres de seguretat, però es van negar dient que no ho podien fer".
Passatgers esperant a un taxi a l'Aeroport de Barcelona Barcelona
Després de presentar la denúncia, van tornar a casa en taxi. "El taxista ens va comentar que de cinc a set de la matinada l'Aeroport està completament abandonat", expressa a aquest digital, la qual cosa provoca, segons el taxista, que "els lladres actuïn amb llibertat des de la matinada fins a les set, que és a l'hora que comença la vigilància policial".
El taxista també els va confirmar que els criminals agafen els taxis per desplaçar-se fins a La Florida, un barri de L’Hospitalet de Llobregat. "Els taxistes de l'Aeroport de Barcelona ho saben i es neguen a portar-los", li va detallar a Sánchez.
Ametllats a L’Hospitalet
Amb aquesta informació, l'home va decidir recuperar les seves pertinences. Quan va arribar a casa es va adonar que a la motxilla que li havien robat portava els auriculars, així que va decidir connectar-los al mòbil per veure en temps real on eren. La ubicació li va mostrar un carrer del barri de Collblanc, també a L’Hospitalet.
Aleshores va anar a la policia per mostrar-los el seu descobriment, però l'única resposta que Sánchez va rebre va ser "és com buscar una agulla en un paller". “Es van negar a ajudar-me”, lamenta a aquest diari. Així que va decidir anar ell mateix a buscar els lladres a Collblanc. "Vaig trobar un grup de persones intercanviant joies, telèfons, ordinadors, roba, ulleres i altres objectes. Vaig trucar al 112, però es van negar a anar", denuncia. A dia d'avui, no ha recuperat la motxilla. “La donem per perduda”, lamenta.
Altres víctimes de l'Aeroport
Com Sánchez, són moltes les persones a les quals han robat a l'Aeroport de Barcelona. A Julio Andrés li van treure tota la seva roba quan es va venir a viure a la capital catalana al maig d'aquest any. "Mai he rebut una indemnització", explica.
Tampoc ha estat compensada una dona a la qual li van robar diversos objectes de valor que havia guardat en una maleta facturada, just abans de guardar-la a l'avió. "Estupidament, ho vaig posar allà pensant que estaria més segur, però no", narra. "En arribar a casa, vaig notar que les cremalleres estaven diferents de com les havia posat i en obrir la maleta em vaig adonar que m'havien robat".
Aquesta víctima, com tantes altres, mai va denunciar: “no tenia manera de demostrar que el que em van robar estava allà abans de la facturació. Tampoc crec que sigui possible trobar la persona que ho va fer”, lamenta a aquest digital.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
