Els pisos turístics fan ostentació a Barcelona: "Som el 2% del PIB i generem 40.000 llocs de treball"
- Segons un informe de PwC Strategic Economics, els apartaments turístics contribueixen amb 2.063 milions d'euros anuals a la despesa a la capital catalana
- Antecedents: Barcelona dóna llum verda a la limitació dels lloguers de temporada
Noticias relacionadas
La eliminación dels pisos turístics a Barcelona podria tenir un greu impacte en l'economia local, segons un informe de PwC.
L'estudi, presentat per la sòcia de PwC Strategic Economics, Anna Merino, destaca que aquest sector representa un 1,9% del PIB de la ciutat i és responsable de més de 40.000 llocs de treball directes en diversos sectors relacionats amb el turisme.
A més, la investigació subratlla que els pisos turístics contribueixen amb 2.063 milions d'euros anuals a la despesa a la capital catalana, una xifra que beneficia a activitats clau com ara la restauració, el comerç i la cultura.
L'impacte econòmic dels pisos turístics
Segons l'informe, els pisos turístics constitueixen el 38% de l'allotjament turístic a Barcelona, un percentatge significatiu que no només afecta l'oferta d'allotjament, sinó que també incideix en altres sectors com la restauració, el comerç al detall i l'oci i la cultura.
Concretament, s'estima que els turistes que s'allotgen en aquests pisos gasten al voltant de 2.063 milions d'euros a l'any, un impacte que beneficia directament les petites i mitjanes empreses de la ciutat.
La eliminació d'aquestes vivendes no només afectaria a l'ocupació i a l'activitat econòmica, sinó que també provocaria una caiguda en els ingressos públics.
A l'any 2023, la taxa turística generada pels pisos turístics a Barcelona va recaptar 58 milions d'euros, xifra que podria veure's minvada si es redueix l'oferta en aquest sector.
Pisos turístics i el preu dels lloguers: Existeix relació?
Un aspecte clau que aborda l'informe és la relació entre els pisos turístics i l'augment dels preus dels lloguers a Barcelona.
Segons Merino, no existeix evidència que vinculi la proliferació d'aquests allotjaments amb la pujada dels lloguers a la ciutat. De fet, el nombre de pisos turístics ha augmentat només un 2,2% en els últims deu anys, mentre que els preus dels lloguers han pujat un 72%.
Aquesta disparitat suggereix que l'augment dels lloguers és conseqüència d'una oferta insuficient de vivendes i de la falta de polítiques públiques efectives en la promoció de l'habitatge assequible.
Merino també ha assenyalat que en alguns districtes de la ciutat, com Sant Martí i Eixample, la presència de pisos turístics ha estat "estable o fins i tot ha disminuït", mentre que el preu dels lloguers ha pujat un 82%, la qual cosa reforça la idea que la causa principal de l'encariment no són els pisos turístics, sinó la falta d'oferta de vivendes per a residents.
L'impacte en diversos sectors de l'economia
Durant la taula rodona posterior a la presentació de l'informe, diferents experts del sector han alertat sobre les conseqüències de l'eliminació dels pisos turístics.
Enrique Alcántara, president d'Apartur, ha ressaltat que els pisos turístics representen només el 1% de les vivendes totals a Barcelona, i ha subratllat que, malgrat el tancament de 8.000 pisos il·legals en els últims anys, el preu del lloguer a la ciutat segueix en augment, la qual cosa indica que "la ciutat no ha guanyat res" amb aquestes mesures restrictives.
L'expert en economia urbana Luis Falcón ha advertit que Barcelona no podrà acollir adequadament els milers de visitants que acudeixen a esdeveniments internacionals com ara el Sónar o el Mobile World Congress si s'elimina l'oferta de pisos turístics.
"Quan es prohibeix alguna cosa que està demanada, es genera il·legalitat, perquè la demanda continuarà existint", ha assenyalat Falcón.
Jordi Martí, president d'Acave, ha apuntat que la reducció de l'oferta de pisos turístics provocaria un increment dels preus de l'allotjament, la qual cosa afectaria la competitivitat de la ciutat com a destinació turística. D'altra banda, Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, ha instat les autoritats a "fer els seus deures" i a no carregar al sector privat amb la responsabilitat de la falta d'allotjament públic.
Preocupació a la restauració i l'oci
Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, ha expressat la seva preocupació per les pèrdues econòmiques que patirà la restauració en cas que s'eliminin els pisos turístics, amb una estimació de 331 milions d'euros anuals.
Pallarols també ha assenyalat que s'està posant en dubte l'"èxit de Barcelona" com a destinació turística sense tenir respostes clares per seguir impulsant aquest sector econòmic.
Per la seva part, Àngel Díaz, president de Advanced Leisure Services, que gestiona espais emblemàtics com ara el Museu de Cera i la cripta Gaudí de la Colònia Güell, ha destacat que els pisos turístics són "vitals" per allotjar els turistes familiars que visiten aquest tipus de llocs.
Sense l'oferta d'aquest tipus d'allotjament, molts d'aquests visitants podrien veure's obligats a buscar alternatives més cares o menys adequades per a les seves necessitats.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial