Jaume Grau, ecologista: "És inevitable que el Delta del Llobregat acabi desapareixent"
Ecologistes en Acció fa una crida a les administracions davant dels perills de la regressió del litoral, que cada any retrocedeix diversos metres posant en perill les construccions de primera línia de mar
Dragar sorra per salvar les platges metropolitanes: una actuació milionària sense futur
¿És necessari que ocorri una desgràcia perquè les administracions actuïn? Aquesta és la pregunta que es fa Jaume Grau, portaveu d'Ecologistes en Acció, en constatar que els ajuntaments del Delta del Llobregat continuen planificant obres de creixement urbà en territori inundable. “Estem abocats al desastre”, lamenta.
A poques setmanes d'inaugurar la temporada de bany a les platges metropolitanes, el debat sobre el seu manteniment davant de la amença de la regressió posa de manifest, un any més, la necessitat d'implementar mesures a llarg termini. “Hem alterat tant el funcionament de la costa que és impossible que es repongui amb sediments de forma natural”, alerta Grau a Metròpoli.
En l'última dècada, el litoral barceloní ha perdut un 25 % de superfície, que es reposa mitjançant aportacions anuals de sorra. Segons un estudi de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entitat encarregada de la gestió de les platges, aquestes necessiten comptar amb un mínim de 25 metres d'amplada per resistir els temporals; l'equivalent a 1.577.000 metres cúbics de sorra.
Jaume Grau, portaveu d'Ecologistes en Acció Gavà
“Desconstruir” la costa
“La draga no funciona com hauria, a més de tenir un impacte ambiental inacceptable”, denuncia el portaveu de l'entitat a aquest mitjà. El cost econòmic dels vaixells que la transporten, les emissions que aquests vessen al mar i els efectes sobre la fauna i flora són alguns dels problemes associats.
Mentrestant el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) segueix engrapant el problema de la regressió, aquest s'agreuja cada vegada més, motivada pel canvi climàtic, que afecta també al nivell del mar i a la intensitat dels temporals. “Bona part del Delta del Llobregat acabarà desapareixent”, sentencia Grau. “Trigarà més o menys, però és inevitable”, afegeix.
Jaume Grau, de Ecologistas en Acción, nos habla de los efectos de la regresión del mar
Davant d'aquest pronòstic, urgeix actuar en conseqüència amb els errors comesos per evitar catàstrofes majors, com l'ocorreguda a València al novembre de l'any passat. Insisteix en això el portaveu d'Ecologistes en Acció, que proposa “desconstruir” la costa i reubicar els plans urbanístics planificats en zones inundables.
“Cal traslladar les construccions en perill a llocs segurs abans de lamentar pèrdues materials o fins i tot humanes”, subratlla Grau a aquest digital. Al seu judici, els escenaris climàtics han canviat tant que el que abans passava cada 500 anys ara ocorre cada 100, la qual cosa significa que almenys una vegada a la vida serem testimonis d'un desastre ambiental”.
Afectats per la regressió
La costa que abarca el Delta del Llobregat està en perill. Des de fa sis anys, les seves platges perden anualment 160.000 metres cúbics de sorra a causa dels temporals i l'impacte de les infraestructures en la circulació natural de sediments. Les dades aportades pel AMB són contundents: el 1990, el litoral metropolità comptava amb 250 hectàrees de superfície sorrenca.
Imatge d'arxiu dels efectes de la regressió a la platja de Gavà
El Prat de Llobregat és el municipi més afectat per la regressió. Cada any és reparat amb 80.000 metres cúbics de sorra dragada del fons marí del Port Ginesta, al Garraf. Una actuació que li costa al port barceloní més d'un milió d'euros. Li segueixen Viladecans i Gavà, aquest últim especialment castigat per la pressió turística.
Castelldefels és una de les poques localitats que escapa a la regressió, gràcies a la seva distància al port i a la seva situació geogràfica. De fet, cada any guanya metres de platja, ja que la sorra que no es reté en els municipis anteriorment esmentats acaba dipositant-se allà.
Geo-tubs subterranis
Una de les solucions a curt termini que ajudaria a reduir l'impacte dels temporals sobre la sorra de les platges és la instal·lació de geo-tubs submergits a la sorra, una estratègia que es va implantar a Gavà el 2020. Es tracta de dics reversibles fabricats amb geotèxtil, un material sintètic resistent que té un menor impacte sobre l'ecosistema natural.
“Temporalment, pot ser una opció per guanyar temps”, recorda Grau, qui insisteix en la necessitat de desconstruir la primera línia de costa, especialment entre els municipis de Gavà i Viladecans. “La natura és més forta que els humans, per això som nosaltres qui hem d'adaptar-nos a ella, i no al revés”, afegeix.
Dunes artificials de la platja de Gavà Gavà
Grau, en canvi, valora positivament la conservació de les dunes, que protegeixen les vivendes de primera línia de mar de l'impacte de les onades. “En aquest aspecte, tant Castelldefels com Gavà estan fent un bon treball, ja que en els últims anys han aconseguit incrementar l'ecosistema dunar en més d'un 15 %”, celebra.
El Port de Barcelona, principal culpable
Una de les principals causes de la pèrdua de sorra és la artificialització de la costa provocada per l'activitat humana, especialment per la construcció de ports marítims com el de Barcelona. El seu dic altera el curs natural del riu Llobregat, impedint que els sediments arribin fins a les platges. Com a conseqüència, aquestes es queden sense sorra i sense dunes, elements imprescindibles com a escut protector davant els temporals i el canvi climàtic.
Com a compensació pel dany causat, el Port realitza aportacions anuals de sorra als municipis costaners més afectats. Es tracta d'una actuació mil·lonària “que no té futur”, tal com han advertit reiteradament els experts en la matèria.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
