Així es prepara un dels carrers més famosos de Gràcia: "No ens preocupa la manca de relleu, sinó la pèrdua d'identitat"
A escassos dies del tret de sortida de les festes, la porta del local de l'associació deixa escapar veus, rialles i l'olor persistent de l'engruna calenta
Relacionada: Dani, veí de Gràcia: “El turisme ha buidat el barri, és insostenible seguir vivint aquí”
A mitja tarda, en ple estiu, la Travessia de Sant Antoni bull com un petit formiguer creatiu enmig del barri de Gràcia. Javi aixeca la persiana un dia més. És l'hora de posar-se de nou a pintar.
La porta del local de l'associació del carrer, entreoberta, deixa escapar veus, rialles i l'olor persistent de la cola calenta.
A dins, l'espai sembla més un taller comunitari que un baix qualsevol: hi ha taules plegables, cadires amuntegades, materials reciclats per tot arreu —cartó, cartons d'ou, teles, pipetes de laboratori— i una paret plena de fotos d'altres anys, com si es tractés d'un arxiu sentimental.
Imatge de l'interior del taller de l'Associació de Travessia de Sant Antoni Barcelona
Fora, al carrer, s'enganxen, tallen i pinten decoracions. Tothom qui passa saluda. Hi ha veïnes que s'acosten amb bosses plenes de coses “per si serveixen”, i altres que entren directament a preguntar si poden donar una mà.
Un dels carrers més joves
En aquest racó, un dels més joves en sumar-se a les Festes de Gràcia (el carrer es va incorporar oficialment el 2014), s'està gestant una vegada més la transformació d'un carrer en un univers paral·lel: enguany, una Àrea 51 amb aliens i teories conspiratives com a excusa per parlar de veritats i ficcions.
Però el que realment es construeix, més enllà d'escultures i decorats, és alguna cosa més profunda: una comunitat que es manté a si mateixa, any rere any, a base de reunions, hores esquinçades al descans, afliccions, i molts litres de pintura.
Imatge de l'interior del taller de l'Associació del carrer Travessia de Sant Antoni Barcelona
En conversa amb Metròpoli, dos dels seus socis —Javi i Dani— expliquen, des de vivències personals dins de l'associació, què es mou darrera del teló de les festes. I què cal fer perquè açò no s'apagui.
De compatibilitat a la comunitat veïnal
“Soc Argentí, vinc aquí des de fa 17 anys. Vaig conèixer les festes el 2008, el primer any que vaig arribar a Barcelona. Durant més de 10 anys vaig participar com a visitant; m'encantava l'esperit i el clima”, recorda Javi.
Javi, soci de l'Associació del carrer Travessia de Sant Antoni a Gràcia Barcelona
Tot va canviar fa quatre anys, quan es va mudar al carrer i va començar a viure-ho com a part de l'associació.
Dani va arribar per un altre camí: “Fa més de 10 anys que estic a l'associació. Soc d'un barri limítrof de l'Eixample, vaig participar com a usuari en el primer esdeveniment i em vaig unir al projecte quan estava començant, em va canviar la vida”.
Un carrer que no hereta: es construeix
Travessia de Sant Antoni no és un carrer heretat —no ve de pares, avis i nets, com altres—. “Les sis fundadores eren veïnes de barris diferents de Barcelona. No hi ha un relleu natural”, explica Dani.
La continuïtat s'ha construït amb la unió de persones afins no necessàriament residents en aquest barri: “La majoria de la gent que participava al principi ja no pot seguir: feines, lloguers, famílies… la gentrificació ens trenca el fil”.
Avui, el nucli actiu el formen més de 100 persones, entre voluntaris i socis, i bona part del múscul l'aporta gent d'entre 25 i 40 anys. “He vist tres fornades diferents de gent que s'ha anat sumant”, diu Dani.
Imatge de l'interior del taller de l'Associació del carrer de Travessia de Sant Antoni Barcelona
Però adverteix: "No ens preocupa la falta de relleu, sinó la pèrdua d'identitat: que qui visqui al barri no entengui el que signifiquen aquests processos associatius”.
"Enguany anem una mica tard"
Encara que el resultat només es veu durant la setmana de les festes, el procés de creació comença molts mesos abans, “Vam començar al desembre amb l'elecció del tema i va ser al febrer quan ens hi vam posar, enguany anem una mica tard", relata Javi entre rialles.
L'elecció del tema es fa de forma assembleària: es proposen uns 20 temes, se'n voten cinc i, després, es fa una presentació “amb més imatges i aspiracions”. A partir d'aquí, s'escull i comença la part creativa. S'hi dissenya, s'hi talla, s'hi fa costura, s'hi encola.
Caixa amb material dins del taller de l'Associació de Travessia de Sant Antoni Barcelona
“És un projecte artístic, amateur i a gran escala”, resumeix Javi. I el temps no sobra: “No tenim temps. Al final cadascú tenim les nostres feines i no podem dedicar tot el temps que voldríem", admet.
Per això i per poder arribar a la data d'inici de les festes, l'organització es desplega: “Hi ha una comissió de costura, gent que fa el disseny, altres que fabriquen models perquè la resta els reprodueixin… cada un es compromet amb una part, amb el que pot...".
Àrea 51, ovnis i veritat
Enguany, Travessia de Sant Antoni s'endinsa en l'“Àrea 51”, la ufologia dels anys 50 i “les teories conspiratives” que segueixen vives avui.
“És una invitació a pensar on està la veritat i com hi accedim: mitjans, governs, streamers… cadascú dona la seva versió”, explica Javi. No sempre busquen dir alguna cosa amb el guarnit --decorat--, però aquesta vegada sí: “Nosaltres teníem ganes”.
Socis i voluntaris de l'Associació del carrer Travessia de Sant Antoni just abans de tirar la traca d'una edició anterior de la Festa Major de Gràcia
Competir… o conviure?
El concurs és un motor que impulsa, però també genera pressió. “No sé si la competició és del tot sana, però sí que fa que més gent s'impliqui”, admet Javi.
Recorda un any en què van quedar vuitens de 23: “Es va celebrar com si fos el primer. Realment és igual la posició, l'important és el procés i tot el que vivim, els mesos de preparació”, confessa.
“Gent que entra a passar-s'ho bé… i gent que entra a quedar-s'hi”
L'associació funciona amb socis (quota, veu i vot) i voluntaris (que venen sobretot en època de guarnit). “Hi ha dos tipus de persones que entren”, diu Dani: “els que veuen un espai per passar-s'ho bé i els que busquen un lloc on quedar-s'hi”.
Ell ho té clar: “Per a mi, ja és família, és casa. És un espai en què he crescut i après com a persona. Porto tatuades les coordenades del carrer i les tres banderes de què simbolitza la festa major" conclou mentre mostra el seu tatuatge a la cama.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
