Publicada
Actualizada

Fa ja més de 40 anys, el 1977, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) sorgia a la superfície després de quatre dècades de clandestinitat a causa de la dictadura franquista. La seva legalització va suposar que ràpidament es convertís en el partit hegemònic i de referència de la classe treballadora, sobretot a Catalunya, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). 

El seu millor moment va arribar el 1979, amb les primeres eleccions municipals democràtiques. A Catalunya, va aconseguir diverses alcaldies a ciutats importants, com ara Sabadell (Antoni Farrés), Badalona (Màrius Díaz Bielsa), Santa Coloma (Lluís Hernández) i Cornellà (Frederic Prieto). No obstant això, l'èxit del partit no va anar més enllà. Mentre els socialistes guanyaven terreny, els comunistes caigueren amb rapidesa. Malgrat el descens que la formació comunista vivia en el conjunt de Catalunya, hi havia un lloc a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) on cada vegada es feien més i més forts: El Prat de Llobregat. La localitat costanera del Baix Llobregat és la rara avis de l'AMB, on els postcomunistes resisteixen en una zona dominada pel PSC. La ciutat que dóna nom a l'aeroport de Barcelona és l'únic municipi català on sempre ha guanyat l'espai més a l'esquerra del socialisme, primer amb el PSUC, després amb Iniciativa i ara amb En Comú. 

EL LLEGAT DE TEJEDOR

Lluís Tejedor és la clara imatge de la resistència comunista a El Prat. L'exalcalde va prendre possessió del càrrec a les eleccions de 1982, substituint al primer alcalde votat democràticament, Antonio Martín, que va morir en un accident de trànsit. Des de llavors, Tejedor va arrossegar en nou eleccions municipals, primer sota les sigles del PSUC i després de Iniciativa. Més de tres dècades de lideratge per a una de les alcaldies metropolitanes històriques del partit. El 2019 va decidir retirar-se de la política i des de llavors el seu substitut és l'actual alcalde, Lluís Mijoler. Sorgit de les cendres d'Iniciativa, va guanyar l'alcaldia com a membre d'El Prat En Comú. No obstant això, no ha seguit els passos del seu predecessor i alguns fins i tot s'atreveixen a dir que el llegat de Tejedor és tan fort, que és capaç d'embombollar la figura de Mijoler.

Com es pot veure en el gràfic anterior, amb la candidatura de Lluís Tejedor el 1983 es va produir un fort creixement del partit PSUC - Iniciativa, amb 12 regidors a l'Ajuntament. Durant més de 40 anys, el partit ha tingut els seus més i els seus menys, però sempre guanyant els comicis municipals. El moment àlgid va ser a les eleccions de 1999, quan van aconseguir 14 regidors. A partir de 2003, la seva popularitat va anar disminuint, tot i que seguien sortint victoriosos, amb 12 regidors. En les primeres eleccions de Mijoler el 2019, el partit, ja convertit en El Prat En Comú, va aconseguir 11 regidors. Un resultat bastant allunyat del aconseguit en aquestes passades eleccions municipals de 2023, quan va caure en picat i va obtenir 9 regidors. El gràfic evidencia el desplom del partit, aconseguint els pitjors resultats de la seva història des de les eleccions de 1979.

SÍNDROME DEL 'COLAUISME'

Aquests resultats es deuen al "cansament de la ciutat" i a "les formes de governar" segons l'opinió del candidat de Junts pel Prat, Gerard Valverde. Un cop més, reivindica el paper de Tejedor en la política municipal, algo que el seu successor no ha agafat com a exemple. "Des dels últims 30 anys ha governat un alcalde històric que va saber exercir un consens de ciutat. Des de l'entrada de Mijoler s'ha trencat el respecte institucional i les formes no són les adequades", critica Valverde. El problema, segons Junts, és que El Prat s'ha "colauitzat", és a dir que l'actual alcalde s'apropa a les maneres de fer dels comuns a Barcelona, polítiques que descriu com a "radicals".

El síndrome del colauisme  s'ha estès més enllà de les fronteres de la capital catalana. A El Prat també hi ha una "gestió arrogant", una "guerra contra el cotxe i aparcament", un tipus de polítiques contra tot el privat que "desgasten la ciutadania". Segons el candidat del PP, Miguel Ángel Ochoa, Mijoler ha perdut suports perquè la marca el perjudica. "El seu referent és Ada Colau i la gent no ho vol per a El Prat", assegura el popular a aquest mitjà.

IMPORTANT XARXA CLIENTELAR

Les crítiques per les formes de governar tan típiques dels comuns són constants entre l'oposició. Jordi López, de Ciutadans (qui va estar a l'oposició en el mandat anterior) assegura a aquest digital que són "excloents". Tothom és conscient del "clientelisme polític" de Mijoler. Tant Junts com Ciutadans asseguren que, a més de regar amb diners públics associacions i entitats afins, l'alcalde controla els mitjans de comunicació locals. "L'oposició tenim poques eines per difondre les nostres propostes, i al final la gent vota el conegut", denuncia Valverde.

De la seva part, López critica que la xarxa clientelar dels comuns els permet guanyar punts, i més "si utilitzes els mitjans de comunicació al teu gust". Davant d'això, ambdues formacions assenyalen que els grups de l'oposició no tenen l'oportunitat ni un espai municipal "per arribar a tothom" i això afavoreix a la formació de Mijoler.

UN ABANS I UN DESPRÉS

El comunisme a El Prat va arribar de la mà d'Antonio Martín i es va mantenir en vida durant molts anys més gràcies a una política "respectuosa" i "fàcil" promoguda per Lluís Tejedor. Un home que fins i tot l'oposició aplaudeix i valora, perquè no va deixar mai de treballar pels seus (els ciutadans) i debatent amb les diferents formacions per aconseguir el benestar de la ciutat. Ara, el llegat està en mans de Lluís Mijoler, un home que diu ser comunista, "però només ho és de paraules" perquè "gestiona com les dretes", asseguren des de l'oposició. Soviètic per vocació, va ser venedor de assegurances, administratiu d'una constructora i d'un banc.

Alguns dels seus rivals polítics el titllen de "autoritari" perquè exclou els que no pensen com ell i que no dóna explicacions a la premsa --el seu equip de govern ha declinat participar en aquesta ronda d'entrevistes--. En els corrils polítics del municipi, són cada vegada més les veus que vaticinen que, amb Mijoler, el llegat comunista està sentenciat i potser acabi amb l'únic bastió que queda a l'àrea metropolitana.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial

Noticias relacionadas