Els ajuntaments metropolitans de Barcelona demanen millorar la seva financiació: “Volem ser majors d'edat”
Les administracions locals denuncien que han assumit més funcions i serveis amb el pas dels anys sense que s'hagi acompanyat d'un augment de les partides econòmiques, la qual cosa eleva la pressió sobre els seus comptes
Els ajuntaments dels municipis metropolitans de Barcelona demanen una nova llei de finançament local. Els alcaldes han alçat la veu per exigir una reforma urgent per a un problema que fa anys que arrosseguen i que s'ha vist agreujat per un context de creixent pressió econòmica.
"És necessària una actualització urgent per no seguir augmentant la pressió fiscal a la ciutadania," assegura Isidre Sierra, primer edil de Sant Climent en declaracions a Metròpoli. "És un bon moment per resoldre-ho i estem esperançosos aconseguir-ho," afegeix l'alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miguel Comino.
Els primers edils destaquen que, malgrat assumir noves competències a causa de la implementació de lleis d'altres administracions, els recursos no han acompanyat aquest augment de responsabilitats, la qual cosa posa en perill la qualitat dels serveis públics que presten.
Sant Climent de Llobregat des de l'aire
En l'àmbit general, l'augment de serveis, la modificació de la plusvàlua i la pujada dels preus arran de la COVID-19 o la guerra d'Ucraïna, són alguns dels principals motius que han portat al límit les finances municipals.
Els municipis més petits, els més afectats
Si bé és una demanda que uneix a tots els consistoris, són els més petits els que denuncien patir una major pressió. "Un municipi petit té el mateix nivell d'exigència que un gran, però tenim menys ingressos i menor capacitat estructural. Oferim el mateix nombre de serveis, però amb menys recursos humans i econòmics," explica Mercè Esteve, alcaldessa de Begues.
A més, els municipis metropolitans que es troben propers a Barcelona pateixen també els problemes derivats de la capital catalana, en especial el relacionat amb l'habitatge, però tenen menys mitjans per solucionar-ho. "Les eines jurídiques i financeres estan desfasades perquè fa molts anys que són les mateixes," afegeix l'alcaldessa.
L'alcaldessa de Begues, Mercè Esteve
"Ningú s'ha posat a fer una nova llei de finançament pels nostres problemes," assegura l'alcalde de Sant Climent. La qüestió es fa més gran quan es tracta de "la primera porta d'accés" als problemes dels ciutadans.
Les despeses pugen més que els ingressos
El mateix Isidre Sierra ha assenyalat que, en l'última dècada, les despeses municipals han augmentat un 57%, mentre que els ingressos només ho han fet un 40%, la qual cosa ha generat un desajust d'entorn del 17%.
"Cal creure en els municipis. Durant tres anys les lleis de la regla de la despesa no han funcionat, no ha estat vigent i els ajuntaments han seguit millorant la seva gestió," ha explicat. "No ens hem tornat bojos. Volem ser majors d'edat i gestionar els nostres recursos," ha afegit.
Imatge d'arxiu de Begues
"Més serveis dels que ens corresponen"
A tot això cal sumar-li l'augment de competències. Els alcaldes de municipis metropolitans consultats per Metròpoli coincideixen: els Ajuntaments han assumit més funcions de les que els corresponen sense que se'ls hagi dotat de més recursos econòmics.
"Rebem en primera persona les demandes i encara que assumim moltes accions que són competència d'altres administracions, sabem que les persones que pateixen les conseqüències són els nostres veïns," assegura el socialista Miguel Comino.
Cercar un sistema "just"
Els edils coincideixen que és necessari un nou marc de finançament, que s'adapti a les realitats locals i que permeti als municipis petits i mitjans afrontar les seves competències sense comprometre la qualitat dels serveis als ciutadans.
L'alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miguel Comino, creu que ha de ser un sistema "just" que "permeti als ajuntaments cobrir les despeses com a administració més propera per a no deixar ningú sol".
"És important que arribin els diners. No vull un pressupost municipal sobrevalorat, sinó un que em permeti utilitzar els meus diners en funció de les necessitats," ha afegit. En el mateix sentit, Sierra ha assegurat que no vol "més diners per festes", sinó per finançar els serveis que han de prestar.
L'alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miguel Comino
Un sistema adaptat
Els responsables municipals coincideixen que la nova llei de finançament ha de ser adaptada a les característiques específiques de cada municipi, especialment quan es tracta d'aquells que tenen un context rural o de petit tamany.
"El ciutadà de Sant Climent, o el de Calella, té els mateixos drets que el d'una gran ciutat, però les necessitats i els recursos no són els mateixos," explica Sierra. "Necessitem un model de finançament que ens permeti adaptar-nos a aquestes diferències i assegurar una gestió eficient," ha afegit.
Les crítiques també es dirigeixen a un sistema que, asseguren, no s'adapta a les noves necessitats dels municipis. Malgrat haver demostrat una gestió eficient i haver aconseguit resultats positius, els ajuntaments denuncien que no poden utilitzar aquests recursos per cobrir necessitats immediates, ja que la legislació actual restringeix el seu ús. "Si fas bé la teva feina i aconsegueixes un superàvit, no pots usar-lo en els teus propis serveis. Només es permet destinar-lo a inversions, la qual cosa limita greument les nostres capacitats de gestió," explica la primera edil de Begues.
Isidre Sierra en una imatge d'arxiu
Posar els diners al carrer
A més, Esteve ha assegurat a Metròpoli que els ajuntaments estan "llestos de mans i peus" perquè "el control de la despesa és excessiu i hem de seguir els mateixos nivells de contractació que un gran."
En el mateix sentit, Isidre Sierra es pregunta "on vols els diners: al carrer o al banc?". "Tenir recursos de lliure disposició és un exercici democràtic. Hem de poder aplicar en funció de les necessitats. Els veïns voten un programa electoral," finalitza.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
