Mireia, paradista a L'Hospitalet: "No volem que Collblanc sigui un mercat de disseny, sinó cuidar la seva essència"
El pla de reforma del mercat històric amenaça de convertir-lo en una galeria de botigues i "desposseir-lo de la seva identitat tradicional", denuncien diverses comerciants hereves de dècades d'història i resistència comercial
És primera hora del matí al Mercat de Collblanc i l'aire fa olor de rebosteria acabada de fer barrejada amb els productes de neteja utilitzats per començar la jornada.
Pels passadissos de terra gastada s’escolten rodes de carros arrossegant-se, salutacions que van i tornen, i un lleu rumor que procedeix de les terrasses del voltant. En un dels foscos passadissos centrals, Sandra, Núria i Mireia alcen un dia més la persiana.
Exterior del Mercat de Collblanc
Tres dones, hereves de negocis familiars —un de roba d’home, un altre de coixins i un altre de roba interior— fa més de tres dècades que resisteixen entre tendals, penjadors i capses de cartró. Les tres han crescut entre catifes i diferents generacions de clients, i avui comparteixen la mateixa preocupació: "L'Ajuntament vol acabar amb el mercat i amb la seva essència".
Una transformació que amenaça amb "desdibuixar la identitat"
El Mercat de Collblanc, inaugurat el 1932 i declarat Bé Cultural d'Interès Local, s'enfronta a una transformació que promet modernitat, però que moltes paradistes viuen amb incertesa.
L'Ajuntament de L’Hospitalet ha impulsat un projecte de reforma integral valorat en sis milions d'euros, que contempla des de la retirada de l'amiant fins a la reorganització de les parades exteriors i interiors.
La intervenció, asseguren a Metròpoli des de l'àrea de Ciutat Transformadora del consistori, busca "adaptar el mercat al segle XXI sense trencar amb el seu arrelament al barri."
Una de les parades tancades del Mercat de Collblanc
Entrevistes individuals amb les paradistes
No obstant això, moltes venedores no acaben de veure aquest equilibri. "Fa més de 10 anys que escoltem el mateix sobre les obres i no han fet res. Sempre reunions, promeses, i res canvia", lamenta Núria des del seu prestatge.
Encara que l'Ajuntament assegura haver realitzat entrevistes individuals amb cada paradista per ajustar el disseny a les seves necessitats concretes, la percepció general entre elles és una altra: "No ens entenen".
De parades a botigues amb vidres
Un dels elements més discutits és la transformació física de les parades obertes en petites botigues tancades amb vidrieres. La proposta municipal defensa que cada comerciant podrà personalitzar el seu espai amb major autonomia, fins i tot amb entrada independent, i que això "donarà flexibilitat i permetrà nous models de negoci".
Però per a moltes, el canvi representa una amenaça a l'esperit del mercat: "Si ens converteixen en botigues normals, la gent no ens veurà com sempre", denuncia Núria.
Passadís interior del Mercat de Collblanc
"La vida quotidiana"
Per aquestes venedores, el veritable valor del mercat no està en la seva estructura sinó en la seva vida quotidiana, en el contacte directe amb el client, en les converses espontànies que succeeixen davant el mostrador, sense necessitat d'obrir una porta de vidre. "Aquí la gent ve a parlar, a veure'ns. I això es perdria."
A més del redisseny, el pla també contempla una reducció de les parades exteriors —de més de cent a setanta— i la reubicació provisional dels negocis durant les obres.
Mentre des de l'Ajuntament asseguren que "el compromís és no tancar el mercat en cap moment", les paradistes no acaben de confiar en la logística. "Ens volen ficar on estan les parades de peix, amb tot el que això comporta per a la roba. I a més, on cabem totes? No hi ha espai", protesta Sandra.
"No vull que les meves filles es dediquin a això"
La manca de relleu generacional s'afegeix al malestar general. "No vull que les meves filles es dediquin a això. Jo lluitaré per la meva parada, però això no vull que sigui el seu futur", confessa Mireia.
Parada amb un cartell de venda per jubilació al Mercat de Collblanc
Pels passadissos del mercat cada vegada hi ha més silenci. Moltes parades llueixen la persiana baixada i els pocs clients que queden es mouen entre buits. "Abans venia tothom, això era vida, bullici, conversa. Ara hi ha silenci", diu una veïna del barri mentre arrossega el seu carro vermell per un passadís mig desert.
Crear un espai híbrid
L'Ajuntament insisteix que la seva intenció no és esborrar el mercat, sinó reinventar-lo. "No és només una obra: és una operació de futur, de barri i de ciutat", defensa Cristina Santón, responsable del projecte.
Peçes de roba d'home al Mercat de Collblanc
La idea, explica, és crear un espai híbrid en el qual convisquin comerç fresc, restauració, serveis i cultura. "Volem atreure nous perfils sense perdre els de sempre."
Però a peu de parada, la sensació és que les prioritats no són les mateixes. "No volem un mercat de disseny, volem un mercat amb gent", acaba Sandra.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
