"Volem un mercat de futur": Així és l'ambiciós projecte de reforma del Mercat de Collblanc de L'Hospitalet
L'Ajuntament impulsa una ambiciosa transformació a l'espai amb l'objectiu de convertir-lo en un "equipament comercial mixt, més obert, més funcional i pensat per a totes les generacions"
El Mercat de Collblanc, un dels cors comercials més emblemàtics de L’Hospitalet, està a punt de viure una metamorfosi històrica.
Més enllà d'una simple reforma arquitectònica, l'Ajuntament projecta una transformació profunda que afectarà tant l'estructura física com al model comercial de l'equipament. La idea és clara: construir un "mercat de futur", capaç de respondre a les necessitats del segle XXI sense perdre l'arrelament amb el barri.
Render del projecte de reformar del Mercat de Collblanc
No obstant això, no totes les veus del mercat comparteixen aquest entusiasme. Moltes paradistes veteranes, que han fet "del mostrador la seva vida", viuen el procés amb "inquietud i escepticisme".
"Aquest mercat ja no és el que era"
Dones com Núria, Mireia o Sandra temen que la modernització del mercat acabi per desdibuixar la seva essència. "Aquest mercat ja no és el que era", esbufega una d'elles en començar la jornada, mentre puja les pesades persianes de ferro.
El projecte de reforma es remunta a més de sis anys enrere, quan es va detectar la presència d'amiant a la coberta. Tot i que estava encapsulat i "no representava un risc immediat per la salut", la seva detecció va ser el detonant per iniciar una reflexió més àmplia sobre el futur de l'equipament.
En conversa amb Metròpoli, Cristina Santón, tinent d'alcaldia de l'àrea de Ciutat Transformadora, ho confirma: "Si hi ha afectació, has d'abaixar les persianes i actuar d'urgència. Però com no era un risc imminent, la cosa s'ha anat dilatant".
De mercat tradicional a espai híbrid
La principal novetat de la reforma no està només en l'acer o el formigó, sinó en el concepte: Collblanc deixarà de ser un mercat purament alimentari per obrir-se a nous usos i perfils comercials. "El model de mercat s'apaga. Fa uns anys hi havia 200 concessionaris, ara en són 70. Volem un mercat de futur", sosté Santón.
El nou model aposta per una fórmula mixta on conviuran comerç fresc, restauració, serveis i usos culturals, inspirant-se en referents com el Mercat de la Cebada a Madrid o el de Copenhaguen. Cada parada es convertirà en una petita botiga, amb la possibilitat de personalitzar vitrines, portes i entrades pròpies.
Render del projecte de reformar del Mercat de Collblanc
No obstant això, aquesta proposta topa amb la visió de moltes paradistes. Temen que, més que revitalitzar, la reforma transformi el mercat en una galeria comercial sense ànima. "Si ens converteixen en botigues normals, la gent no entraria. Es perdria la vida del mercat de sempre", lamenta Núria. I és que per a les comerciants, el valor del mercat "radica tant en els productes com en la relació directa amb els clients: el tracte proper, les xerrades quotidianes i la familiaritat del barri".
L'eixida del model tradicional
Un dels símptomes més visibles de la necessitat de renovació és el tancament progressiu de paradistes. El que abans eren més de 200 concessionaris, ara a penes supera els 70. La falta de relleu generacional i els canvis en els hàbits de consum han deixat buits que "afecten tant a la imatge com a la viabilitat del mercat", expliquen des de l'Ajuntament.
El consistori espera que la reforma inverteixi aquesta tendència. Però moltes paradistes no ho veuen tan clar. "Porto lluitant per aquesta parada tota la vida, però no vull que les meves filles s'hi dediquin", confessa Mireia, resignada.
Una reforma que genera dubtes
Santón insisteix que el redisseny no s'ha fet d'esquena als comerciants, sinó que es van realitzar entrevistes individuals amb tots els paradistes per entendre les dinàmiques específiques dels seus negocis. "Vam fer reunions un per un, perquè en les trobades grupals algunes veus es perden", afirma Santón.
Tot i això, moltes comerciants no senten que hagin estat escoltades. Entre les seves principals pors estan "la pèrdua de visibilitat" en traslladar-se temporalment a la zona interior, i "la reducció de les parades exteriors" —que passaran de més de 100 a només 70—.
Una obra complexa, sense tancar el mercat
Transformar el mercat sense tancar la seva activitat és un dels grans reptes. El pla contempla una solució progressiva: habilitar una parada provisional on es traslladin els comerciants de forma rotatòria mentre avancen les obres. "El compromís és que tanquin un dia, es traslladin, i l'endemà puguin obrir", assegura Santón.
Render del projecte de reformar del Mercat de Collblanc
El nou mercat incorporarà millores d'accessibilitat, seguretat i sostenibilitat: entrades pels quatre costats, ascensors i rampes, zones de càrrega i descàrrega separades del trànsit peatonal i un sistema de recollida de residus eficient. "Anem cap a un sistema de reciclatge amb un quart específic. Ara, amb la compactadora, tot es barreja", explica la responsable municipal.
Un calendari ambiciós
L'Ajuntament preveu licitar el projecte entre finals de 2025 i principis de 2026, amb les obres visibles a partir de 2027.
Al llarg de tot el procés, s'instal·larà un punt d'informació dins del mateix mercat perquè els veïns puguin conèixer el calendari i les fases del projecte.
Santón assegura que es tracta d'un projecte ambiciós i s'espera que "en 2030 el nou mercat ja estigui a ple rendiment"
Una operació urbana amb ànima de barri
La reforma del Mercat de Collblanc és també una oportunitat per repensar l'espai urbà, reforçar la vida comunitària i donar nou impuls al comerç de proximitat. "No és només una obra: és una operació de futur, de barri i de ciutat", resumeix la tinent d'alcaldia.
No obstant això, mentre els plànols avancen, moltes paradistes continuen esperant certeses. Perquè, per a elles, més enllà del formigó, el que està en joc és alguna cosa més profund: "l'ànima del mercat". I no volen que s'esvaeixi entre vitrines.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
