Turgut Durduran, un 'expat' establert a Castelldefels: “La meva filla va al CAU i cada any celebrem Sant Jordi”
El físic originari de Xipre és professor a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un dels centres de recerca en tecnologies òptiques més importants del món
Fast Eddie’s, la hamburgueseria dels expatriats que arrasa a Barcelona
Barcelona s'ha convertit, des de fa anys, en un dels destins predilectes pels expats, un concepte que fa referència a aquelles persones que resideixen temporal o permanentment en un país diferent al seu, generalment per motius laborals, professionals o personals.
Sol, mar, gastronomia, un ritme més pausat i, sobretot, una percepció de benestar que molts asseguren no haver trobat als seus països d'origen. Entorn d'aquests expatriats –emprenedors digitals, investigadors, creatius o nòmades tecnològics– s'ha construït un imaginari col·lectiu on tot sembla més fàcil: millors condicions laborals, sous competitius, conciliació familiar i una vida social activa.
Turgut Durduran va arribar a Barcelona el 2009. En aquell moment, el terme expat encara era desconegut, així com la influència que aquest col·lectiu tindria en la transformació de la ciutat. Tampoc aquest físic originari de Xipre imaginava llavors el que li depararia el futur. "La meva vida ha canviat molt des que em vaig mudar a viure a Sitges", explica en conversa amb Metròpoli.
Turgut Durduran, expat assentat a Castelldefels, en conversa amb Metròpoli Barcelona
Abans d'establir-se a la ciutat costanera, Turgut va viure durant 16 anys a Filadèlfia, Estats Units. "Espanya és molt diferent d'Amèrica. Aquí hi ha moltes més hores de llum, la qual cosa fa que la gent passi molt més temps a l'aire lliure: a la platja, socialitzant a les terrasses dels bars, en restaurants o durant l'hora del cafè", destaca.
Ja ha passat més d'una dècada des que Turgut va arribar a Sitges amb la seva dona. Ara, no només el uneix a la ciutat la seva feina, sinó també les seves dues filles, nascudes aquí. I tot i que confessa que troba a faltar el menjar del seu país natal, una cosa té clara: vol quedar-se aquí per sempre. "No tinc plans de tornar. Sóc feliç aquí amb la meva familia", afirma.
Investigador a l'ICFO
Turgut és professor de física a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels, un dels centres de recerca en tecnologies òptiques més prestigiosos del món. Lidera un equip de 25 persones amb qui es reuneix per avaluar projectes i definir noves línies de recerca. "L'ambient de treball és molt bo. A Filadèlfia treballava en un campus deu vegades més gran", comenta.
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels Barcelona
A més de la seva feina com a docent, Turgut també és investigador, la qual cosa el porta a passar moltes hores al laboratori. Per això, quan acaba la jornada, li agrada passar temps amb la seva familia. "M'agrada ensenyar-los coses a les meves filles. Passem molt temps a la natura estudiant plantes. A casa fem activitats de robòtica perquè ens agrada l'electrònica. A més, solc fer excursions en solitari", relata a aquest mitjà.
Entre les seves aficions també destaca la fotografia. Valora passar temps amb els seus amics, la majoria de parla anglesa. "Els caps de setmana solen fer activitats a l'aire lliure". La gastronomia espanyola és una altra de les seves passions: "ens encanta", diu amb un somriure.
Esforsament per integrar-se
Turgut ha fet tot el possible per integrar-se a Barcelona. De fet, ens confessa que abans de mudar-se va prendre algunes classes d'espanyol a Filadèlfia, idioma que entén perfectament. "Quan vaig arribar, estava molt centrat en la meva recerca i no vaig tenir temps de continuar estudiant, així que ho vaig aprendre a base de parlar amb la gent de la universitat", recorda.
El català, però, el domina millor. Ho va aprendre per poder comunicar-se amb les seves filles i ajudar-les amb les tasques escolars. Malgrat tot, adm te que la seva rutina diària transcorre majoritàriament en anglès: "a l'institut gairebé tothom parla anglès, i la majoria dels nostres amics també".
Turgut Durduran, expat assentat a Castelldefels, en conversa amb Metròpoli Barcelona
Les seves filles, nascudes a Barcelona, parlen cinc idiomes: espanyol, català, turc, alemany i anglès. "La meva filla petita va al CAU, on ha après molt sobre el moviment scout", explica amb orgull. Ambdues han estudiat a l'escola pública, on han aprés sobre la història, cultura i tradicions locals. "Celebrem Sant Jordi", comenta amb un somriure.
Per a Turgut, conèixer el lloc on un viu és fonamental. Per això, sovint llegeix amb les seves filles sobre la història de Castelldefels. Entre anècdotes, comparteix una curiositat que sempre li ha fet gràcia: "Sabies que es diu que un turc anomenat Turgut va atacar el Castell de Castelldefels al segle XVI?", conta entre riures. "Estava predestinat a venir!", bromeja.
Posició privilegiada
A la pregunta de si recomanaria Barcelona a altres expats, Turgut no ho dubta: "crec que, per a qualsevol persona amb un bon treball, estabilitat laboral i un alt poder adquisitiu, Barcelona és un lloc excel·lent per viure". Tot i ser conscient dels problemes actuals de la ciutat, com l'accés a l'habitatge o l' encariment de lloguers, reconeix que la seva situació, que qualifica de "privilegiada", li permet mantenir-se al marge d'aquestes dificultats.
Barcelona
Aquesta posició favorable no és comuna entre tots els expats que s'instal·len a la ciutat. "La meva situació no és l'habitual, però aquí l'àmbit de la investigació està molt ben considerat. Catalunya té un gran programa, ICREA, impulsat per la Generalitat, que atrau talent internacional per obrir noves línies de recerca", expressa a aquest digital.
La seva dona també treballa, tot i que al principi li va resultar complicat trobar feina a causa de la crisi financera.
Turgut Durduran, expat assentat a Castelldefels i investigador a l'ICFO Barcelona
Turgut solia viatjar dues vegades l'any a Xipre, la seva ciutat natal. No obstant això, ara ho fa amb menys freqüència. Els seus pares, ja grans, també s'han mudat a Castelldefels. "Els vaig dur perquè necessiten atenció. Ells viuen al centre del municipi, nosaltres a Les Botigues. Estan contents aquí", conclou.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
