El barri "abandonat" d'El Prat que resisteix l'expropiació de l'Aeroport de Barcelona: "Sembla una zona de guerra"

A El Prat de Llobregat hi ha un barri en el qual sembla que el temps s'hagi aturat per als seus veïns. Es tracta de Les Palmeres, una zona residencial situada al municipi metropolità afectada pel pla director d'Aena sobre l'Aeroport de Barcelona.

El pocs residents que queden en aquesta zona, una cinquantena de cases, ara esperen, coincidint amb el projecte d'ampliació de la infraestructura aeroportuària presentat per Salvador Illa, es posi fi a l'abandonament que, denuncien, pateixen "des de fa 50 anys".

La alcaldesa de El Prat reafirma su rechazo a la ampliación del aeropuerto: "Es una aberración"

La vida en aquest espai metropolità transcorre entre camps de cultiu i el soroll incessant dels avions, que sobrevolen els seus carrers. Turistes que arriben a la capital catalana mentre aquesta zona segueix ancorada en una altra època i en "l'oblit institucional", denuncia Óscar Jurado, veí que ha nascut i crescut al barri.

"Nosaltres ens sentim un barri de segona, completament abandonats. Sembla una zona de guerra", afegeix Jurado.

Cartell del barri de Les Palmeres a El Prat de Llobregat Cedida

Els carrers estan mal il·luminats, els talls de llum són freqüents, i els veïns asseguren que ni tan sols es pota la vegetació, la qual cosa ha provocat alguns incendis. "Tenim un llistat infinit de greuges. Hem estat denunciant-ho al Síndic de Greuges i no rebem resposta. És una vergonya", diu Jurado.

"Han estat tres alcaldes diferents i tot segueix igual. Tots passen de nosaltres, estem en una situació de precarietat extrema. La inversió és zero", afegeix.

El Barça ‘complica’ las compensaciones ambientales de Illa por la ampliación del aeropuerto de Barcelona

Dècades en risc d'expropiació

El barri va néixer als anys 50, a cops d'autoorganització veïnal i construccions humils. Amb el temps, els seus habitants van aconseguir formar una comunitat estable, d'arrel obrera i esperit resistent.

Però al 1976, un cop administratiu va marcar l'inici d'un procés sense data de caducitat: la inclusió de Les Palmeres en el Pla Director Aeroportuari, que el va condemnar a una afectació permanent. Aprovat definitivament el 1999, des d'aleshores la amenaça d'expropiació ha estat una ombra allargada sobre cada façana i cada teulada.

"No hi ha cap pla definit que se'ns hagi comunicat per part d'AENA. El pitjor és la incertesa", ha assegurat. "Hem demanat a l'Ajuntament informació i les seves converses amb Aena i ens diuen que no poden", lamenta en conversa amb Metròpoli.

Un dels carrers al barri Les Palmeres a El Prat de Llobregat Cedida

Sense inversió

Els anys han passat, però la situació gairebé no ha canviat. Els carrers, lamenten, continuen en mal estat, els serveis gairebé rocen el mínim exigible i qualsevol intent de reforma o millora topa amb el mur d'una futura expropiació.

"Ens han deixat caure. Estem en un limbe legal des del 76, i cap administració ha volgut mullar-se", denuncia Óscar Jurado. "Hem arribat al punt que l'únic manteniment que s'ha fet en 40 anys ha sigut repintar unes línies de pàrquing. I això després de molta pressió", afegeix.

Així, mentre El Prat es transformava, i l'aeroport s'ha posicionat com un possible *hub internacional, Les Palmeres ha quedat atrapat en un limbe legal que impedeix invertir, rehabilitar o si més no somiar amb una millora.

"Els veïns no volen gastar diners ni ningú vol comprar si després s'expropiarà. És tirar els diners", explica Jurado.

Un dels carrers del barri Les Palmeres a El Prat de Llobregat Cedida

"Vivir amb normalitat"

El cansament veïnal és evident. Mentrestant uns pocs veïns preferirien una expropiació definitiva, la majoria exigeix ser desafectats del pla aeroportuari per poder normalitzar la seva vida. "Nosaltres no volem privilegis. Només volem viure amb normalitat i que es reconegui el nostre dret a tenir un barri digne", conclou.

Com a mínim, demanen, que es facin les inversions necessàries per mantenir l'espai públic fins que es produeixi la possible expropiació.

Als seus carrers, asseguren, s'ha arribat fins a rodar cinema d'època per la seva fidelitat a un temps passat.

Deixar de "mirar cap a una altra banda"

Amb la primera alcaldessa al capdavant del consistori, els veïns esperen quelcom més que paraules de consol o promeses genèriques. Esperen una estratègia, una fulla de ruta o un senyal que l'administració hagi deixat de "mirar cap a una altra banda", com denuncien.

A més, asseguren els veïns a Metròpoli, un informe recent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) avisa dels riscos d'inundació a la zona, la qual cosa també ha encès les seves alarmes. “L'ACA ha fet un informe que ens afecta directament. Ningú ens ensenya res. No sabem ni què diuen”, explica Jurado.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial