Cristian Fernández, el médium de Sant Boi que contacta amb el més enllà des de nen: “Canvi la vida de la gent”

Des de petit, Cristian “va saber que era diferent”. La seva percepció de la vida va més enllà del visible i assegura que és capaç de “comunicar-se amb els difunts”. Fa uns anys, va decidir deixar enrere el seu treball com a instructor físic per endinsar-se en la mediumnidad, que compagina amb la clarividència i el tarot.

Als seus 38 anys, ha convertit les seves experiències “paranormals” en una vocació amb la qual afirma “transforma vides”. Guia a “els qui busquen consol” amb la convicció que la seva feina és “un servei per a l'ànima”.

Amb més de 60.000 seguidors a Instagram i amb una comunitat que ha traspassat fronteres, en conversa amb Metròpoli relata com va començar tot, les experiències que més l'han marcat i els seus projectes de futur.

“Em veig dedicant-me a això tota la meva vida”, assegura Cristian, qui anima a tothom que senti el mateix a no tenir por i endinsar-se en un camí que, diu, li ha canviat completament: “ja no sóc la mateixa persona d'abans”.

En la teva carta de presentació expliques que “des de molt petit vaig poder viure experiències extrasensorials i paranormals”. A què et refereixes?

Quan tenia cinc mesos recordo que em vaig veure davant de mi mateix. Anava en un carretó i va ser com si em posessin un mirall davant. Això em va impactar tant que mai ho vaig explicar a ningú. Després, amb quatre anys, vaig començar a sentir veus dins meu. Sentia que em cridaven: “Cristian, Cristian…”. Però jo pensava que era normal, que era imaginació meva.

Com et vas iniciar en la mediumnidad?

Sempre he estat un noi sensible i he pensat que hi havia alguna cosa més. Amb 15 anys ja tenia baralles de cartes, llegia l'horòscop, em interessava per l'astrologia, la numerologia… i fa cinc anys vaig sentir que havia de dedicar-me a aquest món. Va ser com un despertar espiritual. Llavors vaig deixar la meva feina d'instructor físic i vaig començar amb les cartes del tarot.

En un moment, vaig rebre informació a través d'imatges. Sentia que el meu consultor tenia el seu pare amb ell, i fins i tot em venia el seu nom. Llavors em vaig adonar que no es tractava de tarot, sinó de mediumnidad. 

Et vas formar amb algú o va ser un camí autodidacta?

A l'inici no sabia per on començar, així que vaig fer una mentoria. Allà vaig notar un canvi i, a través de les meves experiències i pràctiques, vaig guanyar molta confiança en mi mateix i vaig saber donar forma a tot el que sentia. A internet vaig trobar grans professionals que es dedicaven a això i vaig començar a formar-me per donar sessions jo també.

Com va reaccionar el teu entorn quan ho van saber?

Primer, com és normal, els va impactar molt. Però la meva família sempre m'ha recolzat en tot. És cert que jo tenia una feina fixa i que, de sobte, els digués que això ja no em omplia, que no em motivava i que seria mèdium… és lògic que es preocupessin per com viviria.

Però, malgrat tot, sempre m'han recolzat; he tingut aquesta sort.

Ara s'ha vist que aquest instint no t'ha fallat, perquè t'hi dediques i et va molt bé.

I a més és meravellós perquè canvies vides. Realment és una cosa que tots podem fer, però que no ens atrevim a despertar per por a l'inconnex i perquè hi ha molts tabús al voltant d'això. La gent pensa que es tracta de “veure morts”, però no és així. Quan parlo amb algú, jo rebo informació: noms, si algú ha mort… però no veig ningú.

Organitzes sessions de mediumnidad. En què consisteixen?

Quan la gent vol fer una sessió amb un mèdium és perquè desitja tornar a sentir al seu ésser estimat o rebre un missatge seu. Hi ha persones que han perdut fills molt joves, i aquestes són pèrdues irrecuperables. A través de les sessions, els poso en contacte amb ells donant-los dades i detalls que només ells saben. D'aquesta manera senten el seu fill, i això és molt sanador.

Hi ha molta gent que ha perdut familiars i necessita tornar a tenir aquest contacte o simplement saber que estan bé i descansant en pau per poder trobar pau a la seva ànima i seguir amb la seva vida.

Et veus dedicant-t'hi tota la vida?

M'agradaria. Ara cobro, però quan em jubili m'agradaria seguir encara que sigui gratis. Ara no em queda altra perquè vaig haver de deixar una professió per dedicar moltes hores a ajudar la gent. Però el dia que tingui una pensió, em encantaria seguir donant missatges i guareixent les persones que necessiten connectar amb el seu ésser estimat. Per a mi, això és una benedicció.

Quant valen aquestes sessions?

En el meu cas, oscil·len entre els 50 i 100 euros, depenent del temps. Les d'una mitja hora solen quedar curtes, així que el normal és que durin una o dues hores. Els consultors em diuen que se'ls passa el temps volant perquè estan a gust sentint al seu ésser estimat. D'aquí en pago els meus impostos, el 21 % d'IVA, l'IRPF…

A més d'aquestes sessions individuals, també en fas de grup en teatres.

Faig sessions privades, per videotrucada i també en teatres. Als seguidors els agrada tenir un a trobada a la seva ciutat, així que vaig i dono veu a les ànimes que es presenten en aquest moment davant 500 o 600 assistents. Vull donar missatges entre el públic de forma aleatòria. El preu de les entrades ronda entre els 20 i 25 euros.

Cada dimecres al vespre, a les 22:30, faig directes gratuïts a Instagram.

De fet, ara t'en vas a Llatinoamèrica…

Sí, ara estic de gira. He estat per Espanya i a principis de setembre estaré a Medellín. Aquest és el primer any que faig sessions en teatres. A Barcelona em vaig estrenar al Teatre Aquarel·la, amb unes 200 persones. El màxim que he tingut han sigut 600 assistents a Madrid.

El proper 1 de novembre, per Tots Sants, estaré al Teatre Plaza de Castelldefels donant veu a totes les ànimes que es presentin.

Hi ha límits ètics que et marques a l'hora de fer una sessió?

No sempre, però a vegades sí ho crec convenient. Si veig que el meu consultor està feble o sensible, i és un tema que li pot fer molt de mal, li ho transmeto amb molta delicadesa. No solc estar callat res, però ho explico de manera que no l'impacti tant.

L'únic que sí que em guardo és quan em transmeten que un familar morirà. Moltes vegades, un ja sap que un ésser estimat està en els seus últims dies per malaltia o altres causes. Però quan no ho saben, entenc que rebre aquesta notícia seria molt dur, així que no ho dic.

També poso límits quan algú vol utilitzar la sessió per discutir amb la persona que està en el pla espiritual o per demanar explicacions. No vull estar enmig d'aquestes batalles.

A més, també ets clarivident i tarotista. Quina diferència hi ha entre elles?

El vident o clarivident és qui pot anticipar-te informació del teu futur, com ara quantissos fills tindràs o si et casaràs, i ho fa sense cartes. El tarotista utilitza les cartes per revelar informació a través de les imatges i arcanos. El mèdium, en canvi, contacta amb éssers estimats que estan en el pla espiritual.

Com respones a les acusacions de que això és un frau o autoengany?

M'ho trobo constantment, però no li dono importància. Sé que em dedico a una professió on no veus amb els ulls, i això pot generar desconfiança. També entenc l'escepticisme de qui han tingut males experiències amb altres vidents, però no ens hem de posar tots al mateix sac.

Respecte a qui no creu; jo em quedo amb el feedback dels meus consultors. No tinc per què convèncer a ningú.

Hi ha alguna experiència que t'hagi marcat especialment?

Moltes. La darrera va ser amb una dona que havia perdut el seu fill de 10 anys per un càncer. Mentre fèiem la sessió, no deixava de venir-me a la ment la imatge de dues mans entrellacades. Quan se'l vaig comentar, em va ensenyar una figura de fang que havien fet abans que el seu fill morís, on es podien veure les seves dues mans agafades.

En una altra ocasió, parlant amb una dona que havia perdut el seu fill en el part perquè la seva vida corria perill, vaig començar a sentir un dolor molt fort al pit, tant que gairebé vam aturar la sessió. Quan li ho vaig explicar, em va dir que, en donar a llum, li havien posat una injecció al cor al bebè perquè no visqués.

Quin és el teu públic majoritari?

Dones d'entre 30 i 70 anys, encara que també hi ha alguns homes.

Crees que ara hi ha més acceptació al voltant de tot això?

Molta més. La gent està més oberta a les energies. Abans no es tractava tant, encara que segueix sent un tema amb molts tabús, però sí que està molt més acceptat i se'n parla més.

A Sant Boi, la teva ciutat natal, la gent et coneix? 

Tampoc sóc una estrella (riu). Sincerament, que se m'identifiqui pel que faig no és alguna cosa que em motivi, perquè no deixa de ser un àmbit dolorós. M'agrada passar desapercebut. Però a voltes em demanen fotos o em pregunten: “Ets Cristian, el mèdium?”.

Com ha canviat la teva vida des que ets mèdium?

En tots els sentits. Abans era una persona impacient i molt materialista. El tracte amb la mort et fa valorar moltes coses; ara visc més el dia a dia. Ja no busco la felicitat en el material, sinó dins meu. Ja no soc el Cristian d'abans.

*Aquest article ha estat traduït automàticament mitjançant una intel·ligència artificial