Cansament veïnal per l'aparició de desenes de xeringues al mig del carrer de La Mina: "Això és una punyetera vergonya"
L'Associació de Veïns del barri ha alçat la veu contra el que consideren alguna cosa "inhumana" i ha advertit de pròximes mobilitzacions si la problemàtica no millora
Més: Indignació veïnal per la brossa i l'abandonament d'un carrer de La Mina: "Això és un parc temàtic de rates"
Hi ha qui creu que La Mina no té solució. I de vegades aquest pessimisme s'instal·la amb força entre alguns dels veïns de la zona que lluiten cada dia amb situacions insostenibles.
Ha estat el cas de l'Associació de Veïns, que va denunciar a finals d'estiu l'aparició d'una gran quantitat de xeringues usades en ple carrer.
El seu president, Antonio, no va poder silenciar l'evident: que una part dels residents del barri no poden viure en aquestes condicions. "És una bena vergonya", va expressar, contundent, l'home.
"La sala per a què està?"
Segons va explicar el president de l'entitat, les xeringues van aparèixer al carrer de Ramon Llull. Un carrer on els toxicòmans no solien deixar rastre, fins ara.
"¿La sala de venipunció per a què està?", va denunciar el president de l'entitat, referint-se a la "narcosala" a la vora del CAP de La Mina, que en principi hauria de vetllar pel control del consum de drogues entre les seves parets.
Exterior de la sala de venopunció de La Mina
"Estem farts"
L'associació no va deixar titella amb cap: "Estem farts. Aquí vivim persones decents i humanes", va denunciar.
El missatge, traslladat a l'equip de govern de Filo Cañete, va ser acompanyat d'una valoració general de l'època estival: "Quin estiu hem tingut. És que no movíeu un dit", van retreure el grup.
Moviments
De moment, l'associació espera que la denúncia no caigui en sac trencat. Demana més presència policial --la mateixa, diuen, que al resto de Sant Adrià on "es veuen patrulles pels carrers"-- i, sobretot, que se'ls escolti.
De l'altra manera, van advertir, es veuran obligats a alçar la veu i mobilitzar-se. "I els primers perjudicats seríem nosaltres", van reconèixer els seus membres, conscients de les amenaces i coaccions que pateixen els veïns que s'atreveixen a protestar per part de drogoaddictes o altres residents del barri.
Protestes contra la sala de venipunció
No és la primera vegada que els habitants del barri demanen que es traslladi la sala de venipunció fora del municipi.
A febrer de l'any passat, Kiko, un veí del carrer Manuel Fernández Márquez va morir per un infart. L'atac cardíac li va donar quan va accedir a la sala de comptadors de l'edifici per tallar la llum i obstaculitzar així el consum de drogues a la finca, que s'havia descontrolat pels toxicòmans que hi accedien sense parar al portal i als pisos.
Els familiars van explicar a Metrópoli en aquell moment que pretenien "reactivar la petició veïnal" per al trasllat de la 'narcosala'. Eren conscients que l'equipament havia d'anar "en algun lloc", però no entenien com es podia mantenir a La Mina.
"Venen de Barcelona, de zones com Sant Antoni, fins aquí perquè també es ven. Ho tenen tot", assegurava el nebot del difunt Kiko. "Ha tornat l'heroïna i això està cada cop pitjor. Abans com a mínim s'amagaven en alguns solars tancats i allà feien les seves coses. Com que cada cop en queden menys perquè estan construint pisos, no hi ha més remei que fer-ho en ple carrer. Alguns et demanen perdó quan els veus, però no tinc per què sortir amb nens petits al carrer i que vegin això", es queixaven.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
