Intervención del conseller Ramon Espadaler durante el acto para incluir el cementerio de Montcada i Reixac (Barcelona) a la red de espacios de Memòria Democràtica
Gran Barcelona

El cementiri de Montcada i Reixac s'integra a la xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya

Aquest enclavament històric va ser escenari de l'execució d'unues 1.200 persones, víctimes de la violència política i social 

Relacionades: Diego Carrera, enterrador del cementiri més important de Barcelona: “Sóc pare i acomiadar un nen és molt dur”

Llegir en Castellà
Publicada

L'cementiri de Montcada i Reixac (Barcelona), on es troba la major fossa comuna de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil, ha passat a formar part oficialment de la xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

Aquest enclavament històric va ser escenari de l'execució d'unes 1.200 persones, víctimes de la violència política i social del període.

Entre elles hi havia ciutadans perseguits per la seva fe religiosa, la seva militància política —en molts casos vinculada a partits catalanistes de centre o dreta— o per la seva posició social, segons va informar la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica.

Un acte de reparació i justícia històrica

Durant la cerimònia d'incorporació, el conseller Ramon Espadaler va subratllar que aquest reconeixement constitueix “un acte de justícia, reparació i memòria” destinat a “posar la veritat per davant i afrontar amb valentia el passat”.

Cementerio de Montcada

Cementerio de Montcada Wikipedia

Espadaler va destacar que la iniciativa busca curar ferides i preservar el record d'un espai marcat pel dolor i el patiment de moltes famílies.

Un espai carregat d'història

El nou projecte de senyalització del cementiri contempla sis punts informatius que ajuden a comprendre la seva complexitat històrica i el seu paper com a lloc de memòria.

Entre juliol de 1936 i maig de 1937, després de l'fracàs del cop d'Estat contra la Segona República, van ser fusilades i enterrades al voltant de 1.200 persones en aquest lloc.

Posteriorment, entre 1937 i 1938, la Generalitat republicana va impulsar una investigació oficial, exhumant 450 cossos, dels quals 155 van poder ser identificats.

Anys més tard, sota el règim franquista, es van reprendre les exhumacions entre abril i juliol de 1940, recuperant 748 cossos.

Els no identificats, prop de 700, van ser reinhumats a la fossa comuna, consolidant aquest espai com un dels símbols més significatius de la memòria històrica catalana.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial