El sector empresarial i comercial de El Prat impulsa una ofensiva judicial contra la taxa de residus
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit un contenciós-administratiu presentat per les entitats Prat Empresarial i El Prat Gran Comerç
Relacionat: Uns 4.000 veïns d'El Prat es manifesten contra la nova taxa de residus
Notícies relacionades
- L'Ajuntament de El Prat ‘sentencia’ la factoria de marihuana de Sant Cosme: declara la ruïna de 17 pisos
- Fi al conflicte laboral a El Prat: la Policia Local i l'Ajuntament tanquen un acord per acabar amb la inseguretat
- L'oposició sol·licita una Declaració Institucional contra la taxa de fems de El Prat: "El malestar social és evident"
El sector empresarial i comercial de El Prat de Llobregat es revolta contra la tasa de brossa del municipi del Baix Llobregat, liderat per Alba Bou.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat a tràmit un recurs contenciós-administratiu contra l' aprovació definitiva de l'ordenança fiscal per a la recollida i gestió dels residus, implantada des d'inicis de 2025 i que ha generat l' oposició veïnal.
El recurs va ser presentat per les associacions Prat Empresarial i El Prat Comerç, amb el suport del grup municipal de Junts.
Requeriment a l'Ajuntament
Segons el decret emès el passat 14 d'octubre per la Sala Contenciosa Administrativa —Secció Primera— del TSJC, el tribunal ha verificat que la part recurrent compleix amb tots els requisits legals de capacitat, representació i procediment, per la qual cosa ha acordat acceptar a tràmit el recurs.
Contenidor intel·ligent a El Prat de Llobregat
"El jutjat ha vist causa i ha decidit seguir endavant. No implica res encara, però és un pas important", han explicat fonts de l'organització a Metròpoli. Els impulsors subratllen que la seva intenció "sempre ha estat negociar amb l'Ajuntament" per modificar una tasa que consideren "abusiva i desproporcionada".
Després d'aquesta admissió, el tribunal ha requerit a l'Ajuntament d'El Prat que remeti l'expedient administratiu complet relatiu a la modificació de l'ordenança fiscal en un termini màxim de vint dies. A partir d'aquest moment s'iniciarà la fase d'anàlisi i tramitació ordinària, en la qual ambdues parts podran presentar els seus arguments i al·legacions.
Preguntats per aquest digital, fonts municipals han descartat fer més declaracions sobre el cas. Des del consistori han confirmat conèixer l' acceptació del contenciós davant del TSJC. "Res més a afegir. Respecte absolut a la justícia", han finalitzat.
Establir negociació
Fonts de Prat Gran Comerç i El Prat Empresarial han celebrat la decisió del TSJC, tot i que recorden que l' admissió a tràmit no implica un pronunciament sobre el fons del recurs, sinó únicament que aquest compleix amb els requisits formals per ser examinat pel tribunal.
Contenidors a El Prat de Llobregat
Segons els demandants, l' objectiu del contenciós no és únicament la anul·lació del tribut, sinó "forçar una negociació real amb l'Ajuntament" que permeti revisar o fins i tot retirar l'increment aplicat. Denuncien que l'augment del gravamen ha arribat a ser "del 300%" en alguns comerços, la qual cosa qualifiquen de "insostenible" en un "context econòmic ja molt afectat per la irrupció del comerç electrònic i la pèrdua d'activitat local".
Els impulsors insistien que la mesura provoca un "agravi al teixit econòmic d'El Prat" i reclamen al consistori que escolti les demandes ciutadanes abans que el conflicte s'enquisti.
"Es tracta de trobar la manera que això pugui arreglar-se o compensar-se", assenyalen, recordant que la seva voluntat no és judicialitzar el problema, sinó assolir una solució consensuada que garanteixi una gestió de residus justa i equilibrada per a veïns i negocis del municipi.
El Gremi de Restauradors es desmarca
Qui s'ha desmarcat a última hora de l'ofensiva judicial ha estat el Gremi de Restauradors d'El Prat, tot i que inicialment va impulsar juntament amb les altres dues entitats el recurs contenciós-administratiu.
L' adhesió de Junts Pel Prat, que també s'ha posicionat en contra del nou gravamen municipal, ha generat el malestar entre alguns dels seus associats, que lamentaven que això pogués vulnerar la seva independència i caràcter "participatiu i apolític".
"La retirada es deu a la necessitat de guarir la nostra independència", han assegurat des del Gremi, que ha justificat la seva decisió inicial d'adhesió al conveni col·laboratiu per la "manca de consens i comunicació" de l'Ajuntament amb les patronals locals.
Pin i targeta per reciclar a El Prat de Llobregat
Malgrat la seva rectificació, l'organització de restauració manté la seva intenció d'establir "un espai de negociació i diàleg cordial amb l'Ajuntament" amb l'objectiu de "millorar la implementació de la tasa" amb l'objectiu que sigui "justa, equilibrada i consensuada pel teixit empresarial", asseguren en un comunicat.
"No pretendem, sota cap concepte, evitar el pagament d'una tasa justa i ben formada", puntualitzen.
Una tasa polèmica
La nova tasa de residus d'El Prat de Llobregat ha generat una forta polèmica des de la seva entrada en vigor. L' admissió a tràmit del contenciós-administratiu contra la tasa suposa un nou capítol en el conflicte entre l'Ajuntament i una part de la veïnat, que reclama la suspensió del cobrament i l'obertura d'un procés de diàleg per revisar el model de gestió de residus al municipi.
El sistema, que s'aplica a través de contenidors intel·ligents i es cobra mitjançant la factura de l'aigua, busca incentivar el reciclatge mitjançant descomptes per a qui separin els seus residus.
Manifestació a El Prat contra la nova tasa de residus
No obstant això, una part important de la ciutadania considera que el gravamen és "desproporcionat" i que penalitza especialment a les famílies amb menys recursos i als petits comerços, que no poden accedir a les bonificacions promeses.
L' oposició veïnal ha anat creixent en els últims mesos, culminant en una manifestació en setembre en la qual, segons els organitzadors, van participar unes 4.000 persones.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial