L'AMB impulsa un model propi d'habitatge públic de qualitat

L'habitatge s'ha convertit en un dels principals reptes socials i urbanístics de Catalunya, i molt especialment de l'àrea metropolitana de Barcelona, on la tensió del mercat supera la capacitat adquisitiva de gran part de la població.

Des de 2019, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha impulsat prop de 5.000 habitatges socials i preveu afegir-ne uns 6.000 més en els pròxims anys. Això deixarà un balanç de 11.000 habitatges públics promoguts en aproximadament una dècada, una xifra sense precedents en l'administració metropolitana.

22 habitatges a Viladecans AV62 Arquitectes + Calderon Folch Studio (José Hevia)

Paral·lelament, la rehabilitació del parc existent avança amb força: entre 2022 i 2025, gràcies a fons Next Generation, s'han rehabilitat 6.809 habitatges, i les noves línies del Pla Social pel Clima, el Pla Nacional de Rehabilitació i una aportació de 200 milions de la Generalitat ampliaran encara més aquestes intervencions.

L'AMB defensa un model propi d'habitatge públic assequible, innovador i de qualitat, concebut per durar més de 150 anys i basat en criteris de sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Considera l'habitatge com una infraestructura social, un equipament que ha de donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania.

IMPSOL: habitatge protegit per a compra i lloguer

L'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), responsable de gran part de l'estratègia metropolitana, ha impulsat des de 2019 la promoció de 3.000 habitatges socials, sumant projectes en fase de disseny, licitació, construcció o ja finalitzats.

De cara als pròxims anys, preveu duplicar la seva producció: entre 500 i 600 habitatges nous cada any, fins a assolir altres 3.000 habitatges addicionals.

39 habitatges a Montgat DataAE + Xavier Vendrell (Adrià Goula)

Un nou model arquitectònic i social

Després de l'impacte de la crisi de 2007-2017, l'IMPSOL va redefinir completament el seu plantejament. Des de 2017, aposta per:

• Innovació tipològica: habitatges flexibles, inclusius, no jerarquitzats, amb cuines integrades, perspectiva de gènere i espais intermedis socials i climàtics.
  El projecte de 85 habitatges a Cornellà, de Peris+Toral, va marcar un abans i un després.

• Reducció de demanda energètica (2019), amb estratègies actives i passives i el Protocol de sostenibilitat de l'AMB.

• Monitorització en temps real (2021) per aprendre de l'ús real dels edificis.

• Bioclimatisme (2022), minimitzant la dependència tecnològica.

• Baixa petjada de carboni (2023), amb industrialització, fusta, terra compactada i emissions de construcció reduïdes fins a 600 kgCO₂/m², molt lluny dels 1.100 d'un edifici estàndard.

• Innovació social (2024): lluita contra la soledat no desitjada, espais compartits, convivència intergeneracional i participació ciutadana.

• Rehabilitació (2025): transformació d'edificis existents, recuperació del patrimoni cultural, industrial i d'oficines.

Conveni amb el Ministeri per a habitatge assequible

Un protocol signat el 2020 entre MITMA (l'actual MIVAU), Generalitat i AMB va permetre l'impuls de 1.206 habitatges de lloguer assequible de Catalunya.

L'AMB treballa ja en un nou protocol estatal per ampliar el nombre de promocions de lloguer assequible.

HMB: l'operador públic-privat de lloguer assequible

Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), societat participada al 50 % per administracions (AMB i Ajuntament de Barcelona) i 50 % pel sector privat (Neinor Homes i Cevasa), és una fórmula pionera a Espanya.

El seu objectiu: construir i gestionar 4.500 habitatges de lloguer assequible, repartits entre 2.250 en municipis metropolitans i 2.250 a Barcelona ciutat. La inversió prevista s'acosta als 600 milions d'euros.

Avui, només l'1,8 % dels habitatges de l'àrea metropolitana són de lloguer social, molt lluny del 15 % recomanat per la Llei del Dret a l'Habitatge. L'HMB aspira a revertir aquesta situació.

85 habitatges a Cornellà de Llobregat Peris + Toral Arquitectes (José Hevia)

Consorci Metropolità de l’Habitatge: rehabilitació massiva amb fons Next Generation

El Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) va rebre el 2022 98,89 milions d'euros de fons europeus Next Generation per a la rehabilitació d'edificis a l'àrea metropolitana.

Les ajudes podien cobrir fins al 80 % del cost, i incloïen mesures clau:

• Exempció d'IRPF per a les subvencions (fins a 21.400 € per habitatge)

• Possibilitat de subvencionar l'IVA per primera vegada

• Subvenció del 100 % per a propietaris en vulnerabilitat econòmica

La tramitació es va simplificar mitjançant:

• Gestió telemàtica a càrrec del tècnic responsable

• Validació de requisits per entitats de control de qualitat

A l'abril de 2025 es va tancar la convocatòria després d'esgotar els fons. El balanç final:

Resultats de la rehabilitació (2022–2025)

• 6.809 habitatges rehabilitats

• 75,68 % en barris vulnerables

• Inversió total: 153,9 milions €

• Subvenció total: 86,3 milions €

• Més de 10.287 “llibres de l'edifici” finançats

• Inversió total gestionada pel CMH: 162,5 milions €

L'AMB: una administració única a l'Estat

L'AMB és una administració supramunicipal única a Espanya, amb un pressupost consolidat de 2.882,93 milions € el 2025, el tercer més gran de Catalunya.

Abarca serveis essencials:

• Transport públic i mobilitat

• Cicle integral de l'aigua

• Tractament de residus

• Gestió de platges, parcs, espais fluvials i naturals

• Urbanisme i planificació territorial

• Transició energètica

• Cohesió social i participació en xarxes internacionals

La seva missió: millorar la qualitat de vida de 3,4 milions de persones a través de polítiques coordinades, sostenibles i innovadores.

40 habitatges al Masnou Peris + Toral arquitectes (José Hevia)

11.000 habitatges públics nous 

L'estratègia metropolitana d'habitatge es presenta com una transformació profunda del model residencial de Barcelona i el seu entorn. La combinació de promoció pública, col·laboració públic-privada, innovació arquitectònica, sostenibilitat, rehabilitació a gran escala i polítiques socials apunta a un canvi estructural que podria marcar la pròxima dècada.

Les xifres parlen per si soles: 11.000 habitatges públics nous, 6.809 rehabilitats, 4.500 en promoció a través de l'HMB i una clara aposta per un model d'habitatge durador, flexible i social. L'AMB es posiciona així com un actor clau en la lluita contra la crisi residencial.