Així és el barri més autèntic de Barcelona: menys de 700 habitants, aire rural i d'entre els més antics

En una ciutat com Barcelona, marcada per el bullici turístic, el trànsit dens i l'arquitectura avantguardista, encara queda un petit reducte on el ritme de vida és un altre, gairebé aturat en el temps.

Es tracta de La Clota, un dels barris més desconeguts —i genuïns— de la capital catalana. Amb menys de 700 habitants i una atmosfera rural difícil de trobar en altres punts de la ciutat, aquest racó del districte d'Horta-Guinardó guarda gelosament les empremtes del seu passat agrícola i artesà.

Així és el barri més ric de Barcelona: més de 120 anys d'història i un gran llegat

Localitzat entre el carrer de Lisboa, l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i l'avinguda de l’Estatut de Catalunya, La Clota s'ha guanyat l'apel·latiu de "el barri més autèntic de Barcelona".

Vistes del barri de la Clota, que va sorgir d'una masia i conserva la seva essència rural INMA SANTOS

Allò que avui són carrerons tranquils amb casetes baixes, patis plens de ceps i petits tallers, va néixer al voltant d'una masia del segle XIII que ja no existeix, però la seva memòria encara impregna el paisatge urbà. 

A diferència d'altres racons de Barcelona saturats pel turisme, La Clota segueix sent un espai pràcticament immunitari a les onades de visitants. La seva ubicació apartada del circuit turístic tradicional i el seu ambient rural fan que el barri conservi una tranquil·litat difícil de trobar en altres zones de la ciutat.

El poble costaner amb un passat medieval a una hora de Barcelona on va néixer Andrés Velencoso: “He complert el somni de tornar”

Una postal del passat

Passejar per La Clota és com viatjar a una Barcelona que ja no existeix. La seva configuració recorda més a un poble perifèric que a un barri d'una gran metròpolis.

Horts urbans, portes obertes, veïns que es coneixen pel nom i saluden en passar: elements que defineixen l'estil de vida aquí, aliè a la pressa i a l'anonimat.

Aquest aïllament relatiu —producte de la seva ubicació al vessant i la seva limitada connectivitat amb el centre— ha permès que La Clota es preservi amb una identitat única i resistent a l'especulació urbanística.

El carrer de Capcir a la Clota INMA SANTOS

Molts del seus veïns són descendents directes d'agricultors, bugaderes d'Horta o artesans d'oficis que avui semblen en via d'extinció: serrallers, marmolistes, fuster o mecànics que encara treballen en tallers a peu de carrer.

Aigua que va donar vida

Un dels aspectes més singulars de La Clota és la seva relació amb l'aigua. Per aquest petit enclavament discorrien antigament tres torrents: el de Sant Genís, el de les Catorze Plomes i el de la Genissa. Gràcies a ells es va desenvolupar una infraestructura hidràulica notable per a l'època: pous, fonts, séquies i safaretjos que van abastir tant l'activitat agrícola local com part de la ciutat.

Aquests sistemes de regadiu van permetre el cultiu intensiu de productes frescos i van facilitar l'existència de bugaderes, que durant generacions van jugar un paper essencial en l'economia domèstica de la zona. Avui, tot i que bona part d'aquestes infraestructures estan fora d'ús, encara es poden trobar restes i senyals visibles d'aquest passat aquàtic entre els carrers i solars del barri.

El barri més petit de Barcelona, La Clota Wikipedia

Un barri per redescobrir

Enmig dels debats sobre desenvolupament urbà, La Clota emergeix com un argument viu a favor de models més sostenibles i respectuosos amb la identitat local. Enfront de la pressió constructora que ha transformat altres barris de la ciutat, aquí s'alça l'oportunitat de pensar una Barcelona que no esborri el seu passat en nom del progrés.

En temps de gentrificació i homogeneïtzació del paisatge urbà, La Clota representa una excepció potent i poètica. El seu silenci, les seves façanes humils, la seva gent arrelada i la seva història que brolla des de la terra el converteixen en un lloc gairebé secret en el cor de la ciutat.

Redescobrir La Clota és recordar que Barcelona no només es defineix pels seus monuments o els seus barris turístics, sinó també per aquells petits racons on el temps segueix fluint a la velocitat d'una conversa entre veïns, d'una tarda de feina a l'hort o d'una ombra sota una parra. I que preservar aquesta essència, més que un luxe, és una necessitat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial