Els comuns redoblen la pressió sobre Collboni per l'habitatge
Li posen el llistó molt alt: volen que prohibeixi comprar pisos si no és per viure i que el 50% de tota obra nova sigui per lloguer social
Els darrers passos de l'alcalde Jaume Collboni per normalitzar el mercat habitacional de Barcelona han tingut una conseqüència sorprenent: vistos els èxits en temes com la compra de la Casa Orsola (aturant els desnonaments previstos) o les converses amb tots els sectors implicats per normalitzar el mercat de l'habitatge i del lloguer, els comuns han posat tota la seva maquinària social contra l'alcalde.
S'avenen fortes campanyes propagandístiques i manifestacions a càrrec del teixit social que controlen els de Ada Colau. La curiositat és que els comuns reconeixen que les polítiques de Collboni han fet abaratir el lloguer a Barcelona un 6,4%, però s'apropien de l'èxit tot i que fa dos anys que no governen.
Els portaveus del Sindicat de Llogateres a Casa Orsola
“Gràcies a la regulació del preu dels lloguers, a Barcelona els preus han baixat un 6,4%, però no podem deixar que els lloguers de temporada s'escapin d'aquesta regulació. Quant temps més hem d'esperar? Cal acabar amb aquest negoci especulatiu que ens expulsa dels nostres barris”, es queixa la formació de Colau davant la seva militància.
Les tres fronts
O sigui, un cop donada per perduda aquesta batalla, BeC passa pàgina: centra els seus esforços en apretar a l'alcalde per altres costats, l'exili del lloguer de temporada, el control de la compra de pisos i l'augment de la reserva de lloguer social de pisos en edificis privats.
Són els fronts que el partit que ha governat Barcelona durant vuit anys vol obrir ara, un cop perduda la batalla per l'abaratiment del lloguer, que és un tema que funciona rendibilitzant la gestió del PSC en el consistori barceloní. De fet, els socialistes s'apunten el tan de l'abaratiment del lloguer.
Crítiques del PSC
“Colau va deixar l'Ajuntament amb el lloguer a la punta màxima dels últims anys. Hem hagut de negociar amb tots els sectors implicats per rebaixar tensions i dibuixar un escenari de futur que sigui assumible per a tots. Si volem aplicar la norma per les males, passarà com amb Colau: que en cinc anys es van fer només alguna cosa més de 120 vivendes privades a Barcelona. Hem de buscar el consens”, expliquen fonts socialistes.
El truc està a buscar alternatives. “Cal flexibilitzar la norma. No fer-la més suau, sinó buscar alternatives perquè, sense que perdi la seva eficàcia, sigui més assumible per a la iniciativa privada. Per exemple, permetent que el 30% de l'obra nova no es concentri a cada un dels edificis que es construeixin, sinó que es pugui destinar a lloguer social una nova habitatge encara que estigui en un altre districte. D'aquesta manera, no redueixes la pressió de la norma, però permetes una certa flexibilització en la seva aplicació”, afegixen les fonts.
“Una estafa amb segell socialista”
Els comuns no volen que els socialistes s'apuntin aquest tan i han encaraçat el seu posicionament i les seves peticions. I és que, un cop establert el nou tauler de joc, es tracta de no donar treva als responsables municipals en un dels temes estrella dels comuns i un dels nínxols que han explotat fins a l'avorriment després de tenir el poder municipal.
Manifestació contra el preu dels lloguers a Barcelona, el 5 d'abril de 2025
“A Barcelona, un de cada dos anuncis de lloguer és de temporada. Una estafa legalitzada que porta el segell socialista”, diu la consigna que la cúpula de Barcelona en Comú (BeC) ha remès als seus activistes. De fet, aquest és un dada extreta dels estudis de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge i fan referència als anuncis publicats a Habitaclia.
És només un dels eslògans que tracta de llençar un dubte raonable sobre la gestió del PSC en matèria d'habitatge. Un altra de les consignes estableix que un de cada tres contractes que es signen a Barcelona són de lloguer de temporada.
“Pedro Sánchez, Salvador Illa i Jaume Collboni són els màxims responsables de deixar inservible la Llei d'Habitatge per poder frenar els especuladors que cugen lloguers de temporada per saltar-se el límit de preus”, espenta BeC a la militància.
Ampliar la reserva de lloguer social
Aquí rau el nus gordià del altre dels fronts oberts: acusar continuament els socialistes d'intentar derogar de fet l'obligació que els constructors privats reservin un 30% de l'obra nova que facin a lloguer social.
De fet, les entitats socials afins als comuns han acudit a la trucada a rebate de la direcció del partit per mobilitzar els carrers. Aquesta xarxa d'associacions conforma bona part del teixit associatiu dels barris i en els pròxims mesos exigiran no només que s'apliqui dràsticament l'obligació de destinar a lloguer social el 30% de tota obra nova, sinó “ampliar aquest percentatge al 40%”.
L'objectiu, reconeix el partit en un cartell, és arribar a què el 50% de l'obra nova que es construeixi per iniciativa privada estigui destinat a lloguer social.
És el més difícil encara per a l'alcalde, que no només ha de gestionar amb el mercat i els sectors implicats, sinó amb uns exsocis que viuen per posar-hi pals a les rodes.
¿L'exemple de París?
“El 30% ens protegeix davant l'especulació. No ho diem nosaltres només, ho exigeixen els moviments socials. Collboni faria bé a assemblar-se una mica al Partit Socialista de París, que ha augmentat la mesura del 30% perquè arribi al 50%”, recordava Barcelona en Comú a la seva militància aquest dimecres.
No obstant això, el senador i copresident del grup municipal comunista de l'Ajuntament de París, Ian Brossart, va explicar davant la comissió. D'habitatge de Barcelona que a la capital francesa havia tingut èxit la mesura de destinar el 25% de l'obra nova a lloguer social i que l'objectiu era arribar al 25% de lloguer social de tot el parc habitacional el 2025.
La xifra de l'habitatge social ofertada a partir de la iniciativa pública, doncs, és la meitat de la que asseguren els comuns que es reserva París.
La líder de BComú a Barcelona, Janet Sanz
Una altra petició per erosionar la gestió de l'alcalde és prohibir les compres de vivendes que no siguin per viure-hi “perquè no pugui arribar un fons voltorí a fer-nos fora de casa”.
Difícilment aquesta mesura és constitucional, atès el mercat de llibertat que existeix a l'Estat de dret. Però la proposta està a l'agenda dels comuns i damunt de la taula per llençar-la a l'alcalde com a repte insuperable.
Prohibir comprar pisos
La líder dels comuns en el consistori, Janet Sanz, va arribar a verbalitzar aquesta petició en la darrera comissió d'estudi sobre el problema de l'habitatge, al·ludint a que Àmsterdam l'ha incorporada a la seva gestió.
Per apel·lar a aquesta mesura interpreten a la seva manera la sentència del TC que va rebutjar les indemnitzacions milionàries que demanaven les operadores a les quals es tanquen pisos turístics.
A pesar de tot, la decisió del TC no implica el veto a que hi hagi transaccions privades de compra-venda d'immobles en qualsevol part del territori nacional.
Per reforçar el missatge dels comuns, hi haurà mobilitzacions al carrer amb els lemes de l'habitatge com a principals eslògans polítics. BeC torna a ser un col·lectiu de guerrilla.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
