
Collboni guanyaria les eleccions a Barcelona i asseguraria un segon mandat a la ciutat
Els socialistes s'imposarien en els comicis municipals amb un 25,5% dels vots i collirien 12 regidors, aventatjant Junts en tres edils, segons l'enquesta elaborada per Electomanía per a 'Metròpoli'
Jaume Collboni guanyaria les eleccions municipals a Barcelona, assolint un 25,5% dels vots i una dotzena de regidors. Així es desprèn de l'enquesta d'Electomanía per a Metròpoli, elaborada aquest mes de maig, els resultats de la qual assegurarien un segon mandat socialista a la ciutat al dificultar, l'aritmètica, un pacte alternatiu que desbancara el PSC.
El creixement de la formació, que guanyaria dos regidors respecte a 2023, contrasta amb els resultats que obtindria Junts. La formació, liderada a dia d'avui per Jordi Martí Galbis, restaria tres dels seus regidors actuals i assoliria un 18,5% dels suports, perdent, per tant, la seva condició actual de primera força al consistori.
Els comuns conservarien la seva tercera plaça actual, però amb menor suport que fa dos anys. El partit comptaria amb un regidor menys (8), i un 17,3% dels sufragis, mantenint una elevada fidelització dels seus votants.
ERC, amb tendència a la baixa
ERC mantindria la tendència a la baixa després de la destrucció electoral patida el 2023, quan la formació va passar de deu a cinc regidors. A dia d'avui, en unes eventuales eleccions, els republicans es quedarien amb quatre regidors, i assolirien un 9,9% dels vots.
A següent se situaria el PP, dels quals els suports creixerien passant del 9,2% dels vots el 2023 al 9,5% dels sufragis. Malgrat això, la millora dels seus resultats no seria suficient per sumar un cinquè regidor al grup municipal. Per la seva banda, Vox aconseguiria un resultat pràcticament idèntic a l'actual, amb el 5,6% de suports, per la qual cosa mantindria els seus dos regidors.
La CUP irromperia al Consell Municipal, assolint un 5,2% dels vots i dos regidors. A les portes es quedaria Aliança Catalana, que rebria el 4,2% dels vots.
Segon mandat per a Collboni
Encara que el creixement electoral del PSC resulta moderat al comptar amb la governança de la ciutat, els 12 eventuals regidors que obtindrien serien suficients per conservar l'alcaldia de Barcelona durant un mandat addicional.

L'alcalde Jaume Collboni en una imatge d'arxiu
L'aritmètica que es desprèn de l'enquesta descarta la possibilitat d'articular coalicions que posessin en risc la continuïtat de Collboni. Sota el seu lideratge, la formació tindria pràcticament garantits quatre anys més al capdavant del consistori barceloní.
Tan sols un possible, però improbable --avui-- pacte entre Junts i ERC podria amenaçar la posició del líder socialista i facilitar un govern independentista a la ciutat, però els vots de BComú i PP tindrien la capacitat de frustrar aquesta possibilitat, un escenari molt similar al del 2023.
Junts, sense lideratge
Junts es troba en un moment crucial, a dos anys de la cita electoral. Jordi Martí Galbis lidera el grup municipal, però en el partit hi ha discrepàncies sobre qui hauria d'ocupar aquest lloc. Dins del citat grup, l'alternativa passa per Josep Rius, l'home de màxima confiança de Carles Puigdemont després del seu rendiment professional com a cap de gabinet de l'expresident.

Entrevista a Jordi Martí Galbis Barcelona
El nomenament, que el partit volia definir abans de l'estiu, es troba encallat, tot i que es manté la voluntat de trobar un candidat de consens. L'opció preferida és Joaquim Forn, qui compta amb experiència en l'administració local i en l'autonòmica.
Forn és un bon coneixedor de la política barcelonina, després d'exercir com a regidor en múltiples mandats. El que fora, també, conseller d'Interior amb Puigdemont, resulta una opció factible des de l'executiva nacional després d'haver recuperat la habilitació per ocupar càrrecs públics.
BComú, pendent de Colau
La sortida de Ada Colau de l'Ajuntament va deixar el lideratge de la formació en mans de Janet Sanz, regidora experimentada que ha exercit com a relleu natural de la seva predecessora, enterrant les discrepàncies que van tenir en etapes passades.
Malgrat tot, els comuns s'han marcat el repte de recuperar la ciutat el 2027, per al qual Colau jugaria un paper clau. La formació és conscient que, malgrat l'erosió viscuda al capdavant de la seva polèmica alcaldia, Colau continua sent el nom més carismàtic del partit, i l'opció més viable per al seu relaçament.
Indefinició republicana
L'indefinició d'ERC segueix jugant en contra dels republicans. El partit està dividit, amb una líder municipal, Elisenda Alamany, que va perdre el control de la Federació de Barcelona amb la victòria de Creu Camacho, opositora al junquerisme, en la votació del mes d'abril.
El lideratge de la secretària general d'ERC està en dubte, també, en el propi si deu del seu grup municipal. Mentre els regidors Eva Baró i Jordi Coronas donen suport a la líder republicana, Jordi Castellana i Rosa Suriñach són partidaris del canvi de rumb encapçalat per Camacho, una raó addicional que deixa en l'aire el nom del candidat republicà per al 2027.
El PP, estable
El PP és la formació que arriba al desè del mandat amb més estabilitat. El partit manté la seva aposta per Daniel Sirera com a candidat a l'alcaldia el 2027, després que doblés la xifra de regidors a les últimes municipals respecte als obtinguts el 2019.
L'enquesta premia la formació, amb una expectativa electoral lleugerament al alça, després que Sirera hagi teixit un equip de regidors que combina experiència política amb coneixement local per exercir una oposició ferma i responsable.
Exemple d'això és el regidor Juan Milián, qui va aterrar a Barcelona després del seu pas per la política catalana. El número dos de la formació ha liderat propostes en àmbits transcendentals de la ciutat, com la mobilitat, i s'ha guanyat la confiança d'entitats i veïns de Les Corts després de fer-se amb la presidència del districte.
Manteniment de Vox i entrada de la CUP
La discreta actuació de Vox en la primera meitat del mandat ha estat suficient perquè el partit mantingui els seus suports, que no ha aconseguit recuperar el PP, per la qual cosa conservaria la seva representació actual al consistori barceloní a falta de conèixer la continuïtat de Gonzalo de Oro al capdavant del grup municipal.

Gonzalo de Oro, líder de Vox a Barcelona
La pèrdua de regidors d'ERC i Junts alimentaria la CUP, que aconseguiria recuperar la seva representació a l'Ajuntament. A falta d'alcaldable, el partit disposaria de dos regidors al Consell Municipal després d'huit anys fora de la institució.
Aliança Catalana quedaria a les portes d'assolir la seva primera representació a la ciutat. La formació aprofitaria la corrent al alça que viu a escala autonòmica, i quedaria, tan sols, a un 0,8% de vots d'entrar els seus primers regidors al consistori.
Ampliació del Consell Municipal
Malgrat que el Consell Municipal est